25 de setembre 2018

Les muralles de la Reforma

Descobrint les muralles de Manresa: la plaça de la Reforma

A finals de l'any 2009 es van realitzar els treballs d'excavació i documentació arqueològica de la traça de les antigues muralles medievals al seu pas per la plaça de la Reforma, quan aquesta plaça semblava que havia d'acabar amb tots els debats de savis de Manresa de com havia de ser una de les entrades més transitades de la ciutat. El resultat final segueix sent un desastre arquitectònic, una rèmora dels nostres temps en forma de ciment, però tornem al cas que ens pertoca.

Els diferents estudis arqueològics que es van fer van resseguir el traçat de la muralla des del carrer Llops -un carrer defenestrat en l'actualitat-, passant pel carrer Alfons XII i finalment al principi del carrer de les Piques. Es va seguir treballant també en la localització de la muralla medieval del segle XIV, i es va identificar un paviment empedrat posterior a la muralla i un forat que podria ser un encaix de la porta d'entrada a la Muralla del carrer de les Piques. Aquestes construccions podrien ser força tardanes, i datables tranquil·lament al segle XVII. Tanmateix es va descobrir diferents parts de construccions de cases anteriors a la Muralla que es van haver d'ensorrar el segle XIV, quan es va construir el "nou" mur medieval que engrandia la ciutat dintre muralles.

L'anàlisi de les restes ha permès comprovar la diferència de la façana de la muralla entre les Piques i la plaça Montserrat de la resta del perímetre emmurallat manresana. La muralla estava acompanyada de torres de defensa i foses per reforçar la protecció. La façana del riu Cardener estava protegida pel desnivell natural i no tenien tanta protecció. Ni tan sols la porta del carrer de les Piques tenia torres a banda i banda, es limitava a un simple accés.

En vermell, la part excavada de la Plaça de la Reforma l'any 2009. En el dibuix de les muralles medievals de Manresa fet per Lluís Comallonga -aparegut al llibre 'Manresa explicada als infants' de Gasol, J.M.-, apareix el portal de les Piques amb torres. 

D'altres elements que es van identificar va ser l'antic camí de ronda que, en el seu pas per la plaça de la Reforma, passava per l'interior de la Muralla. Aquest és el mateix camí que ja es va identificar en les prospeccions del carrer Arbonés i la plaça Montserrat uns anys abans. Tots aquests treballs ens van permetre als historiadors de Manresa conèixer la part de l'antiga muralla de Manresa de forma més eficient i amb evidencies arqueològiques.

Durant les obres de la controvertida plaça de la Reforma, en el moment de l'excavació del nou clavegueram a la part alta de la plaça, es va identificar el traçat de la muralla medieval en aquest indret. Segons la documentació recollida, l'antiga muralla passava pel límit nord de la plaça, entre el carrer Alfons XII i el de les Piques. Finalment quan es van realitzar les obres d'urbanització del carrer Alfons XII també es va recollir informació arqueològica del tram situat al final de l'Alfons XII.

Bibliografia:

- PIERA i TEIXIDÓ, Marc (2007). Memòria del desmuntatge d'estructures al jaciment del carrer Arbonés 29-43 de Manresa. Generalitat de Catalunya: Calaix, Memòria

- VALDENEBRO, Raquel (2007). El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles. ARQUEOLOGIA MEDIEVAL, núm. 3, pàgs. 80-97

- SITJES MOLINS, Xavier (2014). Els Castells i torres medievals del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.

16 de setembre 2018

Memòria i Història de Manresa publica un curtmetratge d'un casament a la Seu el 1947, l'endemà de la visita de Franco

Maria Àngels Feixas Planas i Miquel Prunés Canals. (Memoria.cat)
L'Associació Memòria i Història de Manresa incorpora al seu portal de webs un curt de 15 minuts d’un gran interès documental. Es tracta de les noces dels manresans Miquel Prunés i Maria Àngels Feixas, amb escenes ubicades a l’interior i l’exterior de la basílica de la Seu i del Casino. El casament va tenir lloc el dimecres 21 de maig de 1947, l’endemà de la visita del general Franco a Manresa. La basílica va ser l’escenari del casament de dos joves de la ciutat que van haver de posposar 24 hores el seu enllaç que inicialment era programat per al dia anterior, en una coincidència impossible amb el “Generalísimo”.

Qui eren els dos contraents?

Ella era Maria Àngels Feixas Planas (1925-2010) i era filla del dentista Josep Feixas Riba que durant gairebé mig segle va visitar a l’emblemàtica Ca la Buresa. Ell era Miquel Prunés Canals (1921-2005), primogènit d’Emili Prunés Sató que era fabricant de pasta alimentària per a sopa (“La Manresana”), amb la seu de l’empresa a la Plaça dels Infants.

El nuvi era soci del Centre Excursionista Comarca de Bages (CECB) i, a banda de les sortides de lleure a la muntanya, era molt aficionat a la fotografia i al cinema, seccions molt actives a l’entitat. El seu vincle amb altres socis del centre que compartien aquestes aficions va fer possible la realització d’aquesta pel·lícula.

El curtmetratge

D’un quart d’hora de durada, el curtmetratge recull la sortida dels dos contraents dels seus respectius domicilis, l’arribada, la cerimònia i la sortida de la basílica i el posterior lunch al Casino, a la sala que ara ocupa la Biblioteca. Els càmeres van ser Josep Arola i Romo, Josep Maria Font Vilaseca i Xavier Cirera Riu. Cirera i Font van ser responsables, respectivament, de les seccions de Cinema i Fotografia del CECB. Josep Arola va ser autor de films, ja inclosos a Memoria.cat, de diferents moments de la Segona República com la visita a Manresa del president Macià, imatges d’esports, festes, desfilades militars o les eleccions del febrer del 1936. Glossant un acte social familiar, aquest breu film de 15 minuts del casament Prunés-Feixas, ens dóna una visió documental de la capital del Bages al 1947, només vuit anys després del final de la Guerra Civil. El curt no té so original.

Els vehicles i els vestits de festa dels convidats són algunes de les estampes del curt, que ensenya també com molts curiosos s'atansen als diferents escenaris. A la baixada de la Seu es veu clarament com els treballadors municipals encara estan retirant les tanques i les tribunes de fusta que el dia abans havien format part de l’operatiu de rebuda al general Franco que havia passat per l’indret abans d’entrar a la basílica sota pali.

Nebot de l'alcalde republicà Lluís Prunés Sató

El nuvi, Miquel Prunés, vivia a l'edifici de la serradora Datzira. El seu pare, Emili Prunés Sató, va ser membre de la Junta de Govern Provisional de la ciutat en proclamar-se la Segona República, el 14 d'abril del 1931. Posteriorment va ser regidor de l’Ajuntament de Manresa per Acció Catalana. Un germà de l’Emili, Lluís Prunés Sató, va ser el segon alcalde republicà de Manresa (juliol de 1931-desembre de 1932) agafant el relleu de Joan Selves i Carner. Lluís Prunés va tenir diferents càrrecs (governador civil de Girona, comissari d'Ordre Públic de la Generalitat de Tarragona), així com els de conseller d’Economia i Agricultura (maig de 1936) i de Treball (agost de 1936) del Govern de la Generalitat. Es va exiliar a França amb la seva família i, més tard, a Cuba i Mèxic, on va morir el 1964. Per tant, òbviament, Lluís Prunés no surt en aquest curt del casament del seu nebot ja que es trobava a l’exili.

El pare de la núvia, Josep Feixas Riba, provenia de la masia de les Feixes de Coaner. La mare de Maria Àngels, Antònia Planas Bransuela, era tia del prestigiós ginecòleg Ramon Llatjós Planas, cosí de la núvia i un dels convidats que apareixen a la filmació. Destaca a la pel·lícula, pel seu uniforme pertanyent a la marina mercant, Pere Prat Pujol, fill de qui aleshores era el batlle de la ciutat, Joan Prat Pons. Els Prat i els Feixas eren veïns a Ca la Buresa. El germà de Maria Àngels era Josep Feixas Planas conegut a Manresa per la seva gran afició a la tauromàquia i que va intentar obrir-se camí com a torero, amb escàs èxit, amb el nom de Pepe Planas 'Planitas', rivalitzant amb un altre company de fatigues, el 'Manresanito'. Polifacètic, amb bona mà per al dibuix, Feixas va ser un dels extres locals en la mítica pel·lícula "Plácido" de Berlanga. Agraïm a la família Prunés-Feixas que ens hagin fet arribar el material per a la seva difusió a través de Memòria.cat.

Podeu veure el curtmetratge del casament en aquest enllaç: 

07 de setembre 2018

El manresà que va inventar el tennis modern

Juan Bautista Augurio Perera i el "lawn" tennis 

El naixement del tennis, com el de molts esports que es practiquen a l'actualitat, és objecte de polèmiques i debats entre historiadors que sovint acaben amb més punts de desacord que no pas d'acord. Tradicionalment s'havia atribuït la seva paternitat al major Walter Clopton Wingfield i es parlava de desembre de 1873 com la data de l'inici del tennis modern o "lawn tennis". No s'ha d'oblidar l'existència del "real tennis" o "jeu de paume", esport medieval del que són formes locals supervivents la pilota basca, la pilota valenciana, el "pallone" italià o el "kaatsen" frisó i del que descendeixen tots els esports de raqueta i, singularment, el tennis modern. Precisament a Manresa tenim un carrer que encara porta el nom de Joc de la Pilota, que demostrava la practica en la nostra ciutat d'aquesta modalitat d'esport.

L’inventor del tennis modern, Juan Bautista Augurio Perera, va néixer el 1822 a Manresa mentre el seu pare defensava amb les armes la constitució liberal del general Priego. La seva família es va exiliar a Londres després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que va acabar amb el que coneixem com el Trienni Liberal (1820-1823). Diferents documents acrediten que Juan Buatista va néixer a la nostra ciutat. L’acta de nacionalització de Juan Bautista Augurio Perera, que es pot consultar als Arxius Nacionals del Regne Unit, afirma clarament que “és natural del Regne d'Espanya”. En aquesta acta, amb data del 25 de febrer del 1856, el propi Perera diu que porta 30 anys vivint a Anglaterra, els deu primers a la ciutat de Londres i la resta a Birmingham, i que vol residir de forma permanentment al país. Perera deia que estava casat, amb quatre fills, i de professió afirmava que es dedicava “als negocis com a comerciant a Birmingham”. La reputació de la ciutat de Birmingham es va forjar com la locomotora de la Revolució industrial al Regne Unit, sent coneguda aviat com "El taller del món" o la "Ciutat dels mil oficis". 

L'empresa de Perera tenia la seu al número 28 de Great Charles Street de Birmingham. Perera volia sol·licitar la nacionalitat britànica un any després de la mort a Manchester del seu pare, Augurio Perera Pla, antic militar exiliat a la Gran Bretanya. És l’historial militar del seu pare, nascut a Manresa el 1793, el que aporta llum definitiva sobre l’origen de l’inventor del tennis. El full de serveis de Auguri Perera i Pla, conservat a l'Arxiu General Militar de Segòvia, comença amb una data molt assenyalada per a la història de Catalunya i per la ciutat de Manresa: el 6 de juny de 1808 (quatre dies abans Manresa havia rebutjat signar la rendició als francesos), dia de la primera batalla del Bruc contra els 3.800 homes de la divisió del general francès Schwartz que es dirigeixen a Manresa posar fi a la sedició dels seus habitants contra Napoleó.

L'arribada de Perera a Anglaterra: l'invenció del tennis juntament amb Thomas H. Gem

El destí del petit Joan Baptista seguirà lligat al del seu pare. L'any 1826, Auguri Perera i la seva dona Francisca Orfila surten de la Península Ibèrica amb el seu fill per recalar a Anglaterra. El naixement en la seva nova pàtria dels dos fills següents del matrimoni, Pedro Ricardo i Frederic, fa pensar que, després de la intervenció dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís", el liberal Auguri Perera pogués haver patit un forçós distanciament de la seva dona, a causa d'haver estat a la presó per la seva oposició a l'absolutisme del rei Ferran VII. És molt probable que en el seu exili anglès, el pare s'inculqués al seu primogènit la voluntat de girar full d'aquell terrible passat de guerres i lluites fratricides. Segur que el jove Joan Baptista Auguri va assumir la lliçó del seu pare a consciència i la va posar en pràctica mentre corria amb tota la seva energia sobre l'herba del jardí de casa seva a Ampton Road, raqueta en mà, inventant sense saber-ho un esport de projecció mundial.

Molt poc se sap de la vida de Joan Baptista Auguri Perera a Anglaterra excepte que s'inventés el tennis amb el seu bon amic Thomas Henry Gem. No se sap la data exacta de la seva mort, tot i que estaria situada a l'entorn de l'any 1889. Uns anys abans, el 1874, el seu amic Gem havia deixat escrit, en una carta al setmanari The Field, que la invenció del tennis era mèrit exclusiu del seu amic Perera. Els dos eren aficionats al joc del racket, una disciplina que es jugava a l’interior. Decidits a innovar, van tenir la idea d’aprofitar el camp (lawn) de croquet que Perera tenia al jardí per instal·lar sobre la gespa una xarxa de quatre peus d’altura (1,2 metres) i marcar un terreny de joc rectangular de 30 per 12 iardes (27,5 per 11 metres, aproximadament). El nou joc el van anomenar al principi lawn ball i lawn racket i finalment el van batejar amb el nom de lawn tennis. Tanmateix no hi ha constància de quan Perera i Gem van començar a practicar el joc del tennis modern, però se situa al voltant del 1859, és a dir, quinze anys abans que el major Walter Clopton Wingfield, que tradicionalment s’havia identificat com el seu inventor, establís les regles del seu joc de nova creació, l’sphairistikè, fins al moment considerat l'inventor del tennis modern. 

A l’antiga casa de Perera a Edgbaston ara hi ha una placa que diu: “El 1865 el major T. H. Gem, advocat i esportista, i J. B. A. Perera, comerciant, van crear i jugar aquí el joc del tennis sobre herba”. Diversos investigadors, com Fernando Arrechea i Kirsty Hooper, han buscat la trajectòria de Perera a Anglaterra en diferents arxius del país. Les seves investigacions no deixen dubtes sobre l’origen de l’inventor del tennis. Entre els documents que han investigat es troba el cens anglès del 1871, en el qual apareix com a nascut a Espanya, encara que nacionalitzat britànic, i resident a Edgbaston amb la seva dona, Louisa, amb qui s’havia casat el 1847, i els seus fills Fanny Elizabeth, Joseph Carles Augurio, Adrianne Louisa i Carmen Mariana.

L'èxit del tennis d'herba

El tennis de la gespa "lawn tennis" va ser immediatament popular a l'Anglaterra victoriana ja que va portar el joc de moda Real Tennis a l'aire lliure. Amb la producció del cautxú de Charles Goodyear, es va poder desenvolupar pilotes prou suaus per no danyar l'herba, però que encara conservaven l'elasticitat i el rebot del cautxú. Un segon impuls per al tennis es va produir el 1875 quan l'All England Croquet Club va decidir oferir tennis de la gespa com a mitjà per solucionar els seus fons de disminució. Per guanyar prou com per pagar els costos d'augmentar els lloguers i adquirir un nou corró, es va celebrar un torneig de tennis de la gespa l'estiu de 1877, quatre setmanes després que Edgbaston Archery Society agregués oficialment les paraules "tennis de gespa". Es va establir un comitè per codificar les regles i amb només 22 jugadors i 200 espectadors van néixer els campionats de Wimbledon. Els orígens del sistema de puntuació 15, 30 i 40 es creuen que tenen arrels a la França medieval i es diu que el terme "deuce" ha derivat del francès 'l'oeuf', l'ou, que no simbolitza res.

Bibliografia:

- CORRAL, Pedro: Joc de Patriotes. El País (16/08/2017)

Webgrafia d'interes:

- Alcherton.com | Augurio Pereira
https://alchetron.com/Augurio-Perera

- Countrylife.co.uk | The True Home of Tennis

- Tennis.com | ¿Quién pegó primero? ¿Qué es el Sphairistikè? ¿El Mayor Wingfield era un impostor?
http://www.tenniscom.com/setlectura/historiaanales5.htm

Printfriendly