02 d’agost 2016

El carrer on es jugava a la pilota

El Joc de la Pilota

El nom del carrer Joc de la Pilota de Manresa té un origen històric molt concret relacionat amb una antiga activitat esportiva que es practicava en aquest lloc, el popular "joc de la pilota". No és clar si el joc de pilota és originari de França o d’Itàlia, però no hi ha cap dubte que va ser a França on aquest joc va ser tan popular que va arribar a convertir-se en una mena d’esport nacional. Qui no recorda el jurament del jeu de paume, de la Revolució Francesa?

Les regles del joc eren pràcticament iguals a les del tennis actual, del qual és l’antecedent més directe. Així, dos o quatre jugadors es posaven a banda i banda d’una xarxa penjada a mitja altura just al mig de l’àrea de joc. Tot i que hi havia versions que es jugaven amb la mà, la versió més popular del joc establia que els jugadors havien de fer servir raquetes de fusta amb els cordills fets de budell. Les pilotes, per la seva banda, eren fetes de pell d’anyell. El reglament fixava, com el tennis d’avui, una sèrie de jocs que calia guanyar per derrotar el contrari. De fet, ja es feia servir una numeració similar a l’actual: 15, 30, 45 i joc guanyat. Tot i que no hi ha unanimitat sobre la raó d’aquesta numeració, hi ha una teoria que diu que es feia servir un rellotge de referència, de manera que calia guanyar els quatre quarts d’una hora per vèncer un joc. Aquest esport es podia jugar en un camp obert com en llocs tancats, "els trinquets". L’àrea de joc més habitual tenia trenta metres de llarg per deu metres d’ample.

El joc va causar un gran impacte i es van obrir sales especials per jugar-hi. A la ciutat de Barcelona com a mínim es podia jugar al joc de pilota en una vintena de trinquets. El joc no va escapar a la passió catalana per les apostes, de manera que sempre que es disputava una partida de pilota hi havia el públic que feia apostes sobre qui seria el guanyador. També els jugadors hi tenien una motivació econòmica, atès que la tradició deia que l’equip derrotat havia de pagar el lloguer de la sala i el dinar que aplegava després els jugadors rivals. Podem remuntar-nos a la Corona d'Aragó, on el joc de pilota va ser molt popular, gaudint fins i tot de protecció del rei i sent regularment prohibit en diferents poblacions, símbol del poc cas que se'n feia de tals prohibicions. La seva practica i popularitat s'estenien des del propi rei (el metge Arnau de Vilanova el recomanava al rei Jaume II l'any 1305) la noblesa, la cúria, el poble i els petits de cada carrer.

El joc de la pilota a Manresa: més enllà de les muralles

Els administradors de l’Hospital de Sant Andreu, situat encara no a cinquanta metres, van demanar permís per instal·lar en aquest indret un recinte permanent per jugar-hi a pilota amb pal, en un solar d’un tram de la muralla que anava des del portal del Planeta (actual plaça Europa) fins al portal de Sobrerroca. L’Hospital llogava aquest espai i n’obtenia uns bons beneficis. Aquest peculiar “camp d’esports” es va inaugurar l’any 1752 i a més de jugar a la pilota s’hi feien d'altres activitats prou lucratives, com les apostes, que eren seguides amb gran expectació i eren una bona atracció. En la desamortització de Madoz de l'any 1855 es van expropiar aquests terrenys a l’Hospital que foren retornats als successors de l’antic amo i el solar de jugar a la pilota es va tancar definitivament el 1857. En el seu lloc s’hi van construir edificis comercials i habitatges. A principis del segle XX, concretament a l'any 1908, al carrer del Joc de la Pilota s'hi va fundar el Patronat Obrer. Les religioses Serves del Sagrat Cor el regentaven i oferien un servei de pensió per a noies treballadores i un servei de menjador mixt.

Durant la vaga revolucionària del 21 de gener de 1932 del Llobregat, entre les nou i les deu del vespre, un desconegut situat a la cantonada d’aquest carrer amb els Drets va disparar amb una arma curta contra el sergent de la guàrdia civil Patricio Gómez i Clarindo Sanchez, també membre de la guàrdia civil. Els dos van resultar ferits a les cames mentre l’agressor va fugir. A principis de la dècada dels anys 30 al carrer, concretament en el número 10, hi havia la seu del Bloc Obrer Camperol (BOC); mentre que en el número 7, hi havia el local de la Joventut Catòlica, que es va constituir, el desembre de 1931, i la Federació de Joves Cristians de Catalunya, coneguts amb el nom de fejocistes que, més endavant, van disposar de local propi al número 22 del carrer de Sobrerroca. Tot plegat feia d'aquell indret un espai amb una forta càrrega ideològica, sens dubte als anys 30 era un dels carrers més entretinguts de la ciutat!

Durant l’etapa franquista es va canviar el nom pel de Pintor Francisco Morell. Aquest artista manresà (1846-1916) va pintar els murals de les esglésies de Joncadella, Valldaura, Sant Francesc (destruïdes el 1909), de les monges Reparadores i els vitralls i la rosassa de la Seu. També va fer diferents retrats a la galeria de Benefactors de la Seu. El nom tradicional "Carrer del Joc de la Pilota" es va recuperar de nou en el Ple municipal del 5 de juny de 1979 mentre que a Francesc Morell se li va dedicar un carrer al barri de la Sagrada Família, molt a prop del Centre Cívic Joan Amades.

El desembre del 2015, es van acabar les obres del carrer del Joc de la Pilota. Unes obres necessàries, ja que l'ultima actuació important en aquesta via datava dels anys 50 del passat segle i el ferm estava en un estat molt delicat. Les obres d’urbanització es va iniciar tres mesos abans. De fet, la reforma del carrer es va aplaçar fins després de la Festa Major, per evitar que les obres no fossin un impediment. Amb la nova reforma del carrer del Joc de la Pilota es van ampliar les voreres pels vianants, es va anul·lar definitivament l'estacionament de vehicles i es va restaurar el paviment per un de nouEl seu objecte era renovar i ampliar els elements d’urbanització i les infraestructures de les xarxes de serveis existents, uns treballs que van costar 445.830 euros segons fonts oficials.

Bibliografia:

- CLOTET, Jaume: Passió pel joc. Revista Sàpiens núm. 137

- COMAS, F.; REDÓ, S. (2006). Manresa: La ciutat transformada, Volum 1. Ed. Zenobita, Manresa