15 de juny 2010

Un itinerari al patrimoni industrial


La nostra ciutat conserva encara avui un gran nombre d'edificis que són testimoni de l'impuls industrial que durant més de 150 anys ha representat Manresa.
Aquest recorregut permet realitzar un viatge que es remunta als orígens de la industrialització a Catalunya, i que s'explica a partir de la Fàbrica dels Panyos, la segona fàbrica més antiga de l'estat espanyol, després de la dels Germans Bonaplata de Barcelona.
Manresa si pot presumir és d'un pretèrit fabril de primer nivell, on les fàbriques es fusionaven amb el teixit urbà, conjuntament amb les esglésies i capelles que fins 1936 eren el retrat d'una ciutat religiosa i alhora amb un fort sentiment obrerista.

Edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i es fa servir energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, com ara l'habitatge, el culte religiós o l'educació són el Patrimoni Industrial.

Museu de la Tècnica de Manresa

Ocupa els espais del monumental edifici dels Dipòsits Vells, que recollien i emmagatzemaven l'aigua de la Sèquia. El Museu ofereix una visita teatralitzada: Cintes de 1900. La visita teatralitzada gira al voltant de la història de la cinteria en general, però més concretament a la ciutat de Manresa. La Cinteria és la primera exposició monogràfica permanent dedicada a la cinteria, el nom amb què es coneixen els anomenats teixits estrets, una especialitat tèxtil relativament poc coneguda però amb una gran importància i un fort arrelament al país, sobretot a Manresa.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica Balcells

Els Balcells eren empresaris de la seda que treballaven a Manresa des dels inicis del segle XIX seguint la forta i antiga tradició a la nostra ciutat amb els teixits o "vels" de seda.
L’any 1891 Sederies Balcells aixequen aquesta gran fàbrica, que acollí una de les poques sederies encara vigents després del gran apogeu d’aquesta indústria el segle XVIII. L’activitat industrial cessà definitivament el 1965. L’any 2002 es va rehabilitar com a conservatori de música, actuació que li ha tornat tota la seva esplendor.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica Nova

Inaugurada el 1926, va ser la fàbrica més emblemàtica de l'empresari tèxtil Bertrand i Serra, i va assolir una posició líder en la indústria comarcal. Ella sola resumeix i simbolitza el passat industrial, el treball de generacions de manresanes i de manresans a les fàbriques. Dels vint edificis que tenia el complex industrial de la Fàbrica Nova solament queda dempeus la magnífica nau de l’any 1925. Són moltes les fàbriques tèxtils de Manresa que s’han ensorrat en els darrers anys i que sols es poden veure en velles fotografies.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica dels Panyos

Situada a la vora del riu Cardener, la fàbrica dels Panyos és un edifici excepcional. El 1820 es va iniciar la construcció per part de Pau Miralda i companyia. Posteriorment, va passar a mans d'una companyia egarenca, que va decidir el tancament l'any 1976. Actualment representa un dels monuments industrials moguts per força hidràulica més antics dels que es conserven a a tot l'estat espanyol.
A més és un exemple arquitectònic únic de la seva època, ja que té una nau de més de 100 metres de llargada i de cinc pisos d’alçària.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica del Salt, "la fàbrica de l'Aranya"

Projectada el 1861, aquesta fàbrica tèxtil aprofitava la força del principal salt d'aigua del torrent de Sant Ignasi. Posteriorment, també es va conèixer com a fàbrica de l'Aranya, que era el nom de l'empresa de cintes elàstiques que va ocupar una part durant els anys 70 i 80. El 2006 es va enderrocar la part modernista d'aquesta fàbrica, el que va causar una inclinació de la gran xemeneia de maó vist. Actualment la planta baixa de l'edifici acull la mesquita de la comunitat islàmica de Manresa.


Les farineres, Albareda i La Florinda

Farinera Albareda

Farinera Albareda: Construïda el 1909 per Alexandre Soler i March, la fàbrica original va ser ampliada dues vegades posteriorment, per altres arquitectes. Aquesta farinera fa gairebé cent anys que funciona ininterrompudament a càrrec de la família Albareda.

Farinera La Florinda

Farinera La Florinda
: Construïda el 1911 i inaugurada el 1913, aquesta farinera va deixar de funcionar als anys 70. Actualment, és la seu de la Policia Local i dels Serveis Municipals de Manresa, encara es conserva la seva estructura original.

La Sèquia i l'Escorxador Industrial, joies arquitectòniques

L'Escorxador, avui en dia acull la Biblioteca Universitària de la FUB

L'Escorxador
: El 1906 va acabar el projecte de construcció de l'Escorxador. Partint d'un terreny pla, en aquell moment situat a la perifèria de la ciutat, l'arquitecte Ignasi Oms Ponsa va crear un espai unitari i funcional, amb acabats propis de l'estil modernista. El 1992, l'escorxador va tancar les portes i es va començar a rehabilitar la nau central; que des de 2005 hi ha la Biblioteca Universitària.


Canal de la Sèquia, amb l'escut de la ciutat de Manresa

La Sèquia: Un canal de 26 km construït al segle XIV, que segueix portant el subministrament d'aigua a Manresa. Per posar en valor el camí que envolta la Sèquia, així com altres elements de patrimoni industrial com el mateix Museu de la Tècnica, es va crear el Parc de la Sèquia, entitat que vetlla per la dinamització i promoció d'aquests recursos de patrimoni industrial.