03 de setembre 2011

Els veïnats de França

La immigració occitana

Il·lustració: Diòcesis occitanes del Migdia de França (del bloc "Cultura a Navarcles")

Els diferents episodis de Pesta Negra que se succeïren entre els segles XIV i XVIII, les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). A causa d'aquesta aportació demogràfica, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni completes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al segle XVI era occitana o descendent d'occitans. Aquesta investigació sempre ha tingut un caire local i encara necessita avui un estudi general que permeti percebre d'una manera global la veritable incidència d'aquest fenomen en la Catalunya moderna.

Per començar caldria matisar alguns aspectes formals que ens faran arribar d'una manera més precisa a la realitat social i, sobretot, cultural de les persones que van creuar el Pirineu per establir-se a casa nostra. Malgrat que la historiografia tradicional ha insistit a anomenar aquests immigrants com a francesos, cada cop va agafant més força la seva denominació cultural: occitans. De mica en mica els estudiosos tenen menys manies d'anomenar-los occitans en comptes de francesos.

Recuperació de la població manresana 

A la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV, la població de Manresa, patia les funestes conseqüències de la Pesta Negra i tot el que va generar: defuncions, epidèmies, males collites, carestia i crisis de subsistència. La població se'n va ressentir i va disminuir dràsticament. Dels 1.500 manresans de final del segle XV es va passar a la xifra de més de 5.000 en poc menys d'un segle. Malgrat la supervivència de les epidèmies, com la de l'any 1508, que va causar un gran índex de mortalitat, l'arribada massiva de nouvinguts va equilibrar la balança demogràfica. 

Fotografia: El nom de l'actual carrer Arbonés (documentat l'any 1331 en un protocol notarial "Vico Narbonesio"), ocupat per immigrants occitans de Narbona, probablement és fruit d'una modificació del seu nom original "Narbonès". (Ajuntament de Manresa) 

L'origen dels immigrants occitans es concentrava en dues àrees: la zona del massís Central (bisbats d'Agen, Càors, Tula, Llemotges i Claramunt) i la del vessant nord del Pirineu Central (bisbats de Comenge, Coserans, Pàmies, Tarba i comtat de Foix). La majoria d'aquests nous manresans (62%) eren pagesos i en menor nombre, també eren artesans, teixidors, ferrers o boters. 

Els cognoms occitans de més rellevància són els Vinyals, Carrera o Carreres, Font, Roca, Soler, Fàbrega o Fàbregas, Mas, Martí, Riu o Rius, Torra, Bòria, Camps, Costa i Moliner. 

La major part dels nouvinguts occitans arribaven sense la seva família, tenien menys de 20 anys, eren homes solters i catòlics, tenien una cultura i una llengua força similar a la catalana i van trobar feina de seguida. I el més important: la major part es va casar amb dones catalanes, perquè d'immigració femenina n'hi va haver poca. El terme gavatx (gabacho), emprat per primera vegada el 1603, era un mot despectiu i pejoratiu per designar els immigrants occitans (o als seus fills i filles mestissos, fruit de la unió d'una catalana i d'un occità) al Principat de Catalunya, i que per extensió, a posterioritat es va estendre a tots els francesos.

Bibliografia:

- Navarcles i Occitània (I): la immigració occitana (ss. XV-XVII) i el carrer de França. (21/06/2008). Recuperat de http://culturanavarcles.blogspot.com/2008/06/navarcles-i-occitnia-i-limmigraci.html
  
- COMAS, Francesc (2009). Històries de Manresa. Manresa: Zenobita

Per conèixer millor la demografia de la ciutat de Manresa de l'època, consultar: 

Printfriendly