20 de desembre 2010

Els pergamins de la Sèquia

La manca de pluja que des de l'any 1333 "lo mal any primer" es patia a la zona de Manresa, i que es va fer insostenible a partir de l'any 1336 i inicis del 1337, feia que les collites de cereals no fossin suficients per a abastir la ciutat, la qual cosa comportava fam i carestia, empobriment i, també com a conseqüència directa, mortaldats i despoblament.

La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una sèquia que portés aigua del riu Llobregat fins al terme de Manresa per poder regar camps i horts i, així, poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin exclusivament del poc o molt que pogués ploure damunt dels camps. Per a fer-ho, calia el permís del rei -propietari de l'aigua i dels rius-, i la seva ajuda econòmica, que es va obtenir l'any 1339 (document 1). El rei donava el permís per agafar l'aigua del Llobregat i fer-la passar per on calgués. A més concedia unes importants rebaixes fiscals que havien de havien de permetre a la ciutat, obtenir els recursos econòmics que calia per a la realització de l'ambiciós projecte.

Un cop començades les obres, Galceran Sacosta, bisbe de Vic, es va oposar el pas de la sèquia per Sallent, el que va donar lloc a greus discussions i enfrontaments. L'any 1345, amb la mort de Galceran Sacosta, es van iniciar noves converses amb el seu successor, Miquel de Ricomar, que van fructificar en una concòrdia signada per la ciutat i els representants del bisbe i aprovada i confirmada pel mateix bisbe i el rei Pere III (document 2) que permetia continuar les obres sense incidents. Finalment, per donar més validesa a l'acord, es va demanar, i obtenir, la confirmació papal de la concòrdia (document 3).

La importància d'aquests documents va fer que, se'n fes còpia al Llibre Verd, llibre de privilegis de la ciutat, i en altres llibres i documents que es conserven al fons de l'Ajuntament de Manresa de l'Arxiu.

Aquests tres pergamins contenen un dels documents més importants per a la història de la ciutat de Manresa i que han tingut un impacte més directe en el desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat, atès que gràcies a les concessions i pactes que es troben inscrits en aquests documents es va poder construir la sèquia que des del segle XIV porta aigua de manera ininterrompuda a la ciutat de Manresa.

Imatge d'un dels pergamins al Museu Comarcal de Manresa

Document 1
1339, agost, 23. Barcelona

Pere III concedeix permís a la ciutat de Manresa per agafar aigua del Llobregat i fer una sèquia, per on cregui necessari, per dur l'aigua fins a la ciutat. La ciutat es podrà quedar amb tots els drets i rendes de la sèquia i, en els següents 10 anys, només haurà de pagar 5.000 sous en concepte de quèstia i podrà exigir i rebre les imposicions acostumades. Passat aquest termini, la quèstia serà de 12.000 sous.

ACBG/Sèquia. pergamí 1.

Document 2
1345, novembre, 19. Vic

Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic, i Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa, estableixen, aproven i signen els capítols de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Miquel de Ricomar, bisbe de Vic, i el rei Pere III aproven i ratifiquen aquesta concòrdia.

ACBG/ Sèquia. pergamí 2.

Document 3

1346, juny, 12. Vilanova d'Avinyó

Climent VI, Papa d'Avinyó, confirma els capítols i condicions de la concòrdia entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Inclou el text de la concòrdia.

ACBG/ Sèquia. pergamí 3.


Més informació:

- "Els pergamins de la Sèquia", vista entre el 25 de setembre fins al 25 de novembre del 2010, al Arxiu Comarcal del Bages dintre les Jornades Europees del Patrimoni 2010.

- La gran llegenda, "La misteriosa llum",
aquí

- El parc de la Sèquia, aquí

2 comentaris:

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Vaja, ja m'has enfonsat un dels meus mites infantils, com és el misteri de la Llum. Casunlolla!!

Bona feina, però. Salut.

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Les llegendes ajuden a construir la història local d'una ciutat o poble, avui en dia en diríem "propaganda".