21 de juny 2009

La Milcentenària Casa de la Culla

De la vinya a la llegenda negra (1009 - 2009)

La privilegiada ubicació de la casa de la Culla dalt d'un turó i dominant la plana li va donar el seu nom, que té la mateixa etimologia que cogulla o cogulló. El primer document que s'ha trobat amb el nom de la Culla és el pergamí d'un testament datat de l'11 de desembre del 1009. La major part de l'edifici actual correspon al mas medieval d'entre els segles XIII i XV, però la prova documental més antiga de l'existència de la casa és del segle XIV.

El pergamí que testimonia els 1000 anys de la Culla: "En nom de Déu, Jo, Gelmir, i la meva dona, Trasgonça, donants. Concedim i donem a la casa i cenobi de Sant Benet mitja mujada de vinya, de la nostra propietat, que pervingué a nosaltres, a mi Gelmir, del meu pare, i a mi, Trasgonça, per la meva dècima. I aquesta mitja mujada de vinya és al comtat de Manresa, dins dels seus termes, al lloc que anomenem la Culla. I aquesta mitja mujada de vinya afronta, a llevant, amb la vinya d'Unifred i amb la roca que hi ha; de migjorn, amb la vinya de Miró; de ponent, amb la terra de Sant Benet; del nord, amb la vinya de Miró. Fet aquest document de donació a 3 idus de desembre de l'any 14 del regnat del rei Robert. Signa, Gelmir, signa Trasgonça, que aquesta carta de donació fem i demanem als testimonis que signin. Signa, Miró. Durand, clergue, signa".

Identificable per la seva torre de defensa aixecada com a punt de guaita de la ciutat de Manresa en moments de conflictes bèl·lics, el segle XVI la Culla ja era una de les masies més riques de Manresa. Les seves terres s'estenien per tot el pla de cal Gravat, la Balconada i Bufalvent, fins a la vora del Pont de Vilomara. En total, devien ser cap a 350 hectàrees dedicades, sobretot, a la vinya, l'olivera i els cereals. Punt de pas obligat en el camí ral de Barcelona a Manresa. La casa estava inclosa en la ruta de la caritat de Sant Ignasi durant la seva estada a la ciutat. La creença popular era que sant Ignasi passava moltes hores d'oració al peu de la creu de la Culla.

A mitjan de segle XIX, quan la fil·loxera va devastar les vinyes de França i la plaga encara no havia arribat a Catalunya, es van plantar ceps a totes les terres de secà de la Culla. Per això, el 1865 es van ampliar les instal·lacions de la casa dedicades a l'elaboració de vi. Les seves cinc tines de grans dimensions tenien capacitat per emmagatzemar 85.000 litres de vi. Més endavant, la crisi de la fil·loxiera va provocar que la casa quedés deshabitada. Per això, durant dos anys, va allotjar una comunitat de caputxins expulsats de França.

Al final del segle XIX, Joan Pelfort, president de la diputació de Barcelona, va comprar la finca. La família hi passava llargues temporades, però era habitada permanentment per masovers. La tragèdia d'un matrimoni de masovers va crear la llegenda negra de la casa de la Culla. Cap al 1920/1921 es varen contractar el matrimoni format per Joan Guixé i Lluïsa Oliveras com a nous masovers, dels que es deia que eren maçons o espiritistes. El 22 de març del 1923 es va trobar el cadàver de l'home al costat dels ramals de la Sèquia. El 9 de maig es va trobar assassinada la dona dins la casa, el costat de la pica de l'oli. Els fets van donar peu a les històries de bruixeria i fantasmes que habitaven la casa. Pel que sabem, mai es va aclarir la veritat. En el lloc precís una pedra gravada amb una creu, les inicials JG i la data encara ho recorda. D'aquests fets en derivaren ràpidament històries de bruixes i fantasmes que vivien a la Culla, de manera que hi hagué dificultats per a trobar masovers disposats a anar-hi a viure. Aquestes connotacions misterioses són encara presents a la memòria popular de Manresa.

Del 1929 a 1950 la família Cornet va habitar la casa com a llogaters. No vivien de la terra, encara que tenien bestiar i conreaven un hort per a autoconsum. La casa es conservava però en aquests anys no s'hi van fer obres. Els propietaris només hi venien al setembre, per la verema. A partir de 1940 les terres de la casa s’anaren reduint per les vendes i les seves vinyes anaven sent engolides pel creixement urbanístic de Manresa. Des del 1980 la masia és propietat de l'Ajuntament de Manresa i està gestionada pel Consell Comarcal del Bages. A més de la seu del Consell Regulador, hi ha també el Camp d'Aprenentatge, unes instal·lacions educatives que cada any visiten centenars d'escolars de tot Catalunya. A més de visitar les mines de sal de Cardona i conèixer el funcionament d'un hort i una casa de pagès, els alumnes de tot Catalunya poden conèixer com es fa el vi i ara també poden visitar l'exposició.

L’any 1982 La Culla obre les portes com a centre d’educació ambiental amb el nom de Casa de la Natura del Bages.

Bibliografia:

- Diari Regió7 (Revista): "La Història d'un oasi rural dins la ciutat",
20/06/2009, p.5