27 d’abril 2009

La restauració de la torre Lluvià

L'aleshores alcalde de Manresa, el convergent Juli Sancliments, i el secretari de la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel Bages i Berguedà (COAC), Josep Maria Gorgas, van signar el 28 de novembre de 1988 un acord que permetria treure la torre Lluvià de l'estat ruïnós en què es trobava i garantir-ne la continuïtat.

El pacte beneficiava les dues parts. D'una banda, la restauració donaria aire a un edifici que havia quedat marginat durant anys de la vida pública de la ciutat i, de l'altra, la delegació del Col·legi d'Arquitectes podria utilitzar l'immoble com a seu social. L'única condició que hi posava l'Ajuntament era que la rehabilitació de l'edifici, juntament amb el pati i la tanca de la finca, fossin a càrrec del COAC.

La torre Lluvià, obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa i que data de 1908, és l'edifici més representatiu d'una època i d'un estil de vida. Durant dècades l'immoble havia acollit famílies de la burgesia mitjana i alta de la ciutat. Dècades després Sancliments es mostrava satisfet per l'acord firmat amb el COAC que permetia resoldre d'una manera definitiva el que considerava una "assignatura pendent de Manresa". Des del Col·legi d'Arquitectes tampoc no s'amagava la felicitat: "ocupar la torre Lluvià és la culminació de la campanya que al final dels anys setanta es va fer per salvar el patrimoni arquitectònic de la ciutat a la qual molts vam donar suport", deien.

La imatge renovada de la torre Lluvià es va voler inaugurar l'any següent, coincidint amb el 1.100 aniversari de la ciutat. Des d'aleshores, la nova seu de la delegació del Col·legi d'Arquitectes ha acollit exposicions, conferencies, presentacions de llibres i concerts amb la voluntat d'obrir aquest espai a la ciutat i fer-lo accessible als manresans.



Si voleu llegir més sobre l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i el seu bagatge a la nostra ciutat, podeu visitar aquest enllaç.

1 comentari:

L'espia ha dit...

Ès un edifici molt bonic la torre Lluvia. Té molta imaginació, com si fos un palauet de conte. De fet diuen que va ser la construcció on Ignasi Oms va deixar més marcat l'estil modernista.