21 de desembre 2008

El Cardener desbordat

L'aiguat de 1907

El 12 d’octubre 1907 dia de la Mare de Déu del Pilar aproximadament a les set de la matinada va esdevenir la catàstrofe quan de cop i volta entre un continu redoblar de trons i de incessants llamps descarregà una trompa d’aigua sobre la conca del riu Cardener que afectà de ple la ciutat de Manresa, i també els pobles de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella, i la resta de fàbriques fins a Monistrol de Montserrat (ja al riu Llobregat) on escampà el plor i la desolació. Quatre dies després de la tragèdia encara continuava plovent, però en menys intensitat.

El riu Cardener va augmentar el seu cabdal de tal manera que en arribar a Manresa pujava uns nou metres del seu nivell normal. El desastre no fou major perquè el dia de l’aiguat era dissabte i la majoria de les fàbriques no treballaven. Sols se sap de dues pèrdues humanes mare i filla, captaires que l’aiguat se les emportà a l’estar en aquells moments sota el pont vell. La calamitat vingué després de la riuada. Les fàbriques quedaren parades a causa de la inundació i sobre tot, aquelles situades a la vora del riu Cardener, amb un total de 44. Les fàbriques parades volia dir: obrers sense treball, sense sou i sense pa per a menjar.

Els pagesos amb els camps arrasats i totes aquestes ruïnes completaven un trist panorama desolador. Per algunes fàbriques dels voltants del riu, l’aiguat, els va representar el seu trist i inesperat final. Un exemple és el cas del Paperer. L’aiguat va arruïnar l’empresa i va obliga-la a tancar. L’aiguat també va portar la ruïna industrial al Molinet que en aquella època explotava en Lluís Roca Casals. Aquesta indústria no va tornar a funcionar fins que el fill del propietari de l’edifici, Eudald Fígols es va decidir a fer-ho com a indústria tèxtil.

Les Autoritats van recorre les riberes del riu Cardener, contemplant tanta desolació. Tota aquesta situació de desastre fou comprovada i correguda pel Bisbe, Torres i Bages, pel cap de govern Antoni Maura i pel propi rei Alfons XIII, sempre acompanyants per les autoritats locals.

(Fotografies gentilesa del bloc MANRESA CALIDOSCOPI)

3 comentaris:

Dani ha dit...

Al costat d'això els últims successos de Venècia semblen poca cosa!

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Per cert bon post el de la Plaça del Milicià, quasi es pot dir que el vaig viure en directe... xD

Joanet del cabàs ha dit...

A Sants hi van haver aiguats els anys 70 però per les males exacavacions del metro; que van topar rieres subterrànies i els veïns es van sentir forçats a marxar. La intervenció del Centre Social seria molt més delicada que la d'ara.