08 d’octubre 2008

La indústria del cotó

Manresa, un cas singular dins del context català industrial

La teoria generalitzada que la indústria catalana va del carbó a l'energia hidràulica, de l'historiador Jordi Nadal, no es compleix a Manresa i a altres poblacions on hi ha precocitat en la utilització dels salts d'aigua. No es pot estudiar únicament la industrialització de Barcelona i generalitzar-la a la totalitat del territori català.

La història de la industrialització a Manresa es contraposa a la teoria generalitzada de Jordi Nadal, segons Àngels Solà Parera, doctora en Història Contemporània i professora de la Universitat de Barcelona. Manresa és un cas de revolució industrial hidràulica, ja que la màquina de vapor arriba tard a la ciutat: es fa entre el 1760 i el 1870. La indústria cotonera va ser protagonista en el procés d'industrialització català. Els sistemes de confecció de fil venien marcats per tres tipus de màquines:

1) Jenny: funcionaven amb força manual i teixien un fil dèbil, adient per a la trama.

2) Water-frame: funcionaven gràcies a la força hidràulica i teixien un fil fort, adient tant per a trama com per a l'ordit del gènere de punt.

3) Mule-jenny: funcionaven amb força animal o hidràulica i feien un fil fort adient tant per a trama com per a l'ordit.


A Manresa, la filatura mecànica utilitzava una variant de les water-frame i gairebé no s'utilitzaven Jenny ni Mule-jenny. Les Jenny eren escasses, i les poques que hi havia se suposa que eren les substitutes de les water-frame quan el cabal del riu no era suficient.

Les water-frame també eren utilitzades per a la cinteria, una de les activitats econòmiques més importants de Manresa. La cinteria s'inicià en el segle XVIII a partir del moment que es treballava menuderies de seda, i continuà al segle XIX amb el teixit de les vetes de cotó. Era una indústria poc espectacular però va ser molt important en el context de la ciutat perquè va ajudar al finançament de la indústria cotonera tradicional. En aquest sentit, el 1760 hi ha un gran increment de demanda de vetes i galons.

A Catalunya els nous sistemes de filatura arriben per la transferència tecnològica, tot i que a Anglaterra (pionera tecnològicament) estava prohibit ensenyar als altres països les tècniques de filatura anglosaxona.

És important destacar la localització de Manresa, una ciutat situada a la riba del riu Cardener i també del Torrent de Sant Ignasi, que van permetre obrir filatures de cotó de força hidràulica.

La primera fàbrica de Manresa amb water-frame data de l'any 1802 -la primera accionada amb força hidràulica de Catalunya- se situa al Torrent de Sant Ignasi. La filatura està constituïda per quatre socis: Dalmau, Codina, Martí i Serrano. L'home clau del projecte va ser Pablo Serrano, procedent de Madrid i format a la Fàbrica Real d'Àvila. La iniciativa d'aquests quatre empresaris va tenir tant d'èxit que tres anys més tard obren una altra fàbrica al mateix torrent.

El cotó a Manresa arriba a ser tan dominant que finalment s'han de construir fàbriques al riu Cardener tot i que suposa dificultats com picar pedra i fer canals a causa de la poca pendent del riu. A banda, davant la dificultat de buscar salts d'aigua, molts molins paperers, moliners i fàbriques llaneres es reconverteixen en filatures i es construeixen fàbriques amb capital d'empresaris manresans a les poblacions dels voltants de Manresa.

6 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aquests historia que expliques sobre la teva Manresa haurien de posar-se amb un llibre i publicar-ho, que en penses ?

salut

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

cert, de fet els dos professors que esmento al post (Dr. Nadal i la Dra. Solà)m'han fet classe a la facultat de Història UB i són els autors d'articles en revistes molt especialitzades, parlant precisament del cas manresà.

estaria be fer un llibre d'això, el problema seria si el gran public el rebria amb bons ulls!

Gràcies pel comentari
Jordi

L'espia ha dit...

Molt ben documentat. Així sembla que la industria cotonera és la que va començar a ocupar amb fàbriques les ribes del trrent de Sant Ignasi i el Cardener. Aquest paisatge de fàbriques posteriorment evolucionat cap a la gran industria tèxtil en general és un dels signes d'identitat del paisatge de Manresa

Adrià ha dit...

Brutal! La qualitat de la documentació d'aquest bloc és impressionant! De ben segur que un llibre d'aquesta temàtica seria molt ben rebut, només cal veure l'èxit dels altres llibres d'Història de Manresa que han sortit els últims anys.

Cropped Head ha dit...

jo el compraria sense cap mena de dubte el llibre! elproblema ja se sap, la majoria de "gent normal" passa de culturitzar-se ni tan sols sobre la propia ciutat... i per publicar llibres sense diners malament, en fi, acabo de descubrir el blog a traves del "gugel" i m'hi he quedat instantaniament enganxat, m'ha agradat molt, a favorits que vas i m'anire passant!

salutacions!

-Skinheads Manresa-

Orgull Català, Honor Manresà.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Gràcies, humilment segueixo treballant.