05 de juny 2008

La fàbrica Pirelli

El motor industrial de Manresa i comarca (1925-1973)

L'arribada de la fàbrica Pirelli a Manresa, la dècada de 1920, tingué una importància cabdal per al progrés industrial i econòmic de la ciutat: el seu desenvolupament va servir de motor per a Manresa i per a tota la comarca del Bages.

Pirelli es va establir, l'any 1924, als afores de Manresa, en un indret on s'havien instal·lat, cap al final del segle XIX, una serradora i una fàbrica de barrets, un complement de vestir molt de moda en aquells temps. Tanmateix, abans de l'arribada de la societat italiana, que havia entrat a Catalunya al principi del segle XX, ja hi havia hagut en aquella mateixa zona una fàbrica de pneumàtics creada el 1917. La fàbrica, marca Nacional, va néixer a l'inici del desenvolupament dels vehicles i, el 1924, va ser traspassada a la multinacional Pirelli. L'empresa passà a anomenar-se aleshores Nacional Pirelli. Amb l'entrada de Pirelli, començà una època de creixement; l'increment de la producció i el desenvolupament dels productes convertien la fàbrica Pirelli en una de les primeres indústries locals. Al principi, la factoria produïa una gran quantitat de soles de goma per a espardenyes, marca nacional, però, amb el pas dels anys, l'empresa centrà la producció únicament en les pneumàtics i les cambres d'aire.

La fàbrica tenia el riu Cardener a la banda dreta i, a l'altra, una extensa superfície sense edificar i el camí que conduïa a Sant Joan de Vilatorrada, espais coneguts com la Plana del Pont Nou o la Roda del Cardener. L'indret rebia també el nom del "camp dels barrets", en memòria de l'antiga fàbrica de barrets instal·lada el 1888. Alhora, la zona servia perquè els soldats de la caserna hi fessin la instrucció i per a l'aterratge i l'enlairament d'aeroplans. Durant molts anys, un pilot de Barcelona, anomenat Canudas, utilitzava aquest camp: per 25 pessetes, duia la gent a fer un vol amb aeroplà. L'indret, anys més tard, va passar a les mans de la fàbrica Pirelli, que amplià les instal·lacions.

Poc a poc, l'empresa va anar agafant embranzida: va créixer i es van fer successives ampliacions i trasllats al costat de la carretera que uneix Manresa i Sant Joan -diversos cops desplaçada- els anys 1928, 1932, 1960 i 1968. Al final de 1939, l'empresa tenia 400 treballadors; el 1950 eren 700; i, anys més tard, la plantilla ja superava els 2.000 treballadors.

En temps de la postguerra i durant la dictadura franquista, Pirelli, igual que moltes altres empreses, va aplicar una política laboral paternalista amb els obrers i va crear la secció d'Educación y Descanso, en què s'oferia als treballadors de tota mena d'activitats esportives i de lleure un cop finalitzada la jornada laboral: pesca, ciclisme, bàsquet, futbol, escacs, tennis taula i cursos de fotografia. també es va muntar un quadre escènic que va interpretar diverses obrer en el local dels Carlins (c/Sabateria); i els Reis de Pirelli repartien cada Nadal regals entre els fills dels treballadors. A més, l'empresa va posar en funcionament una biblioteca exclusiva per a treballadors i jubilats, ubicada al carrer Àngel Guimerà, on abans hi havia l'agència Mora.

Les activitats que es feien es recollien mensualment en un bulletí informatiu anomenat Hechos y Noticias Pirelli, editat per personal de totes les fabriques d'Espanya. Es començà a publicar el 1955 i es va editar fins el 1973.


Bibliografia:

- Comas, Francesc. (2009) "Històries de Manresa". Zenobita, Manresa

- Garcia, Gal·la. (2001) "l'Abans, Recull fotogràfic de de Manresa 1876-1965". Efadós, El Papiol

3 comentaris:

Dani ha dit...

Ei Mestre! Torno a ser viu! per fi actualitzo!!

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

que gran Dani!!!

Viam si et poses les piles ara!!!

Salut!

L'espia ha dit...

Els meus avis i tiets havien treballat a Pirelli! Segons l'época era el tema de conversa estrella. Esperem que no es deslocalitzi Pirelli! Aveure que decideixen aquests milanesos.

Àlex