27 de maig 2008

L'arribada del ferrocarril (2a. part)

El tren al segle XX

L'any 1884, s'inaugurà el tram de Manresa Alta a Sallent i, tres anys més tard, ja arribava a Berga. Eren els anomenats trens miners, que recollien diàriament el personal que treballava en les mines de carbó de les diverses poblacions de l'Alt Llobregat i transportaven la matèria primera i el carbó a les fàbriques. El 1890 es posà en funcionament el servei d'intercanvi de mercaderies amb l'enllaç dels Catalans amb la línia del Nord, a la riba dreta del Cardener, i el 1924 es va obrir la línia de Martorell-Manresa i l'enllaç amb Súria, per poder transportar la potassa extreta de les mines.


Mostra un mapa més gran


Els primers cotxes de viatgers eren compartiments separats, comunicats per estreps exteriors, i els primers anys van despertar una gran curiositat entre la població. El xiulet de sortida i arribada del tren era el so característic de les antigues estacions, ennegrides pel fum de les màquines de vapor; molts viatgers duien mocadors a sobre per netejar-se quan sortien del tren. La il·luminació característica eren marquesines d'oli o de petroli, i la calefacció, contínua a base de vapor. La forta expansió del ferrocarril va potenciar l'evolució de les locomotores i, a partir de la dècada dels anys trenta, van aparèixer les primeres màquines elèctriques -el tram Barcelona-Manresa es va electrificar el 1928- i més endavant, les dièsel. Amb l'electrificació del ferrocarril, el transports, tant de viatgers com de mercaderies, va guanyar en rapidesa i comoditat.

Amb la Guerra Civil, les companyies ferroviàries s'utilitzaren per al transport militar i, a poc a poc, van quedar paralitzades; no van reprendre l'activitat fins el 1940. Abans de l'entrada del exèrcit franquista a Manresa (24 de gener de 1939), les defenses republicanes van fer volar tots els ponts del Cardener, inclòs l'enllaç entre l'estació de Manresa-Riu i l'estació del Nord, que ja no es va tornar a reconstruir. La competència del transport per carretera i la modernització dels autobusos van ser algunes de les causes que van propiciar la clausura de moltes línies, el juny de 1973, el tram de Manresa-Olvan-Berga, i l'octubre de 1969 el baixador dels Catalans del carrer Àngel Guimerà.

8 comentaris:

L'espia ha dit...

Actualment el ferrocarril a Manresa sembla que no li hagin passat els anys de tant tercemundista com és.

D'altra banda és una llastima que la via del tren no arribi al riu, com abans. Malgrat ser una barrera urbanística ja no caldria pensar en projectes faraònics i inimaginables com foradar el centre de Manresa amb un nou tunel per connectar les dues vies. De fet la part de via qconservada ue travessa ara la ciutat ja es podria aprofitar una mica com una via de comunicació ràpida a dins la ciutat.

Àlex

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Cert... l'enllaç FGC-Renfe seria molt positiu per Manresa... actualment tenim unes infraestructures ferroviàries que no són l'enveja del Congo.

Gràcies per comentari!

Jordi

Jordi Masdeu ha dit...

El que caldria és un tramvia que connecti la línia dels Catalans (rotonda Prat de la Riba) amb la Renfe, travessant tot Manresa, per la Carretera de Vic i la de Cardona, baixant després pel Francesc Moragues i travessant el riu. Si la cosa funciona, es podria fer arribar fins a Sant Joan. Pot semblar una bestiesa, però crec que és el futur.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

La construcció del tramvia que defenses seria un error, perquè Manresa no té carrers suficientment amples per la construcció d'un tramvia. Crec que molts comerciants s'oposarien perquè restaria moltes zones de parking, i Manresa primer són els cotxes i les botigues i després som els ciutadans.

El millor seria interconnectar les línies de RENFE i FGC amb una estació nova, com han fet a Martorell. Un bon parking una línia d'autobus i amb els FGC amb freqüència de pas de 15-20 ' que et porti al centre!

Salut! JORDI

L'espia ha dit...

El primer cop que vaig sentir aquesta proposta de fer correr el tramvia pel mig de Manresa he de confessar que em va fer riure. Recordo, però, que es plantejava com a punt de connexió entre els parkings perifèrics de la ciutat i el centre.

Però tampoc és tant mala idea un cop hi vas pensat. El més impactant es que sembla una mena de suïcidi ficar un tràmvia dins el caòtic trànsit de la ciutat de Manresa, i més a les vies principals. I les pujades! Amb tanta pujada potser hauriem de ficar cremalleres! Seriem la Lisboa catalana.

Suposo que técnicament tot es possible i sempre serà més econòmic que foradar Manresa. De fet, per fer un tràmvia com a connexió entre les dues vies es podria utilitzar l'antic recorregut, molt més suau i estudiat tot i que passa per vies menys principals. Aquest recorregut encara existeix més o menys urbanitzat ( Carrasco i Formiguera, darreres c/ del Bruc, passeig Salvador Espri etc...). Tot i que no és pot negar que passar pel centre més centric de Manresa sempre és més útil i atractiu.

Àlex

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Manresa ara mateix té dos problemes:

Un es el terreny, una ciutat amb turons, pujades i baixades es una ciutat que no convidar a caminar i passejar (i francament aquest es un problema que persistirà sempre), i l'altre problema és el transit.

El transport públic a Manresa hauria de ser un transport de recorregut ràpid, perquè la flota d'autobusos no pot fer més, el transit no permet que la gent agafi el bus per arribar al seu lloc de feina, institut...

Jo sempre he defensat el transport ferroviari, i crec que una estació nova RENFE-FGC seria en part la solució al problema, una estació moderna, adaptada i amb bons accessos.

L'únic tramvia que veig possible a Manresa seria del estil turista, pel Passeig i Muralla i poca cosa més, perquè si realment es fes una xarxa de tramvia que recorres tot Manresa, hauríem de fer com a Mèxic i directament prohibir l'us del vehicle privat!

Salut a tots i gràcies per postejar!

JORDI

Jordi Masdeu ha dit...

A veure si ens entenem; el problema són els cotxes, per tant, cal eliminar els cotxes en la mesura del que és possible. El centre hauria de ser peatonal i només accessible en transport públic. Cal fer pàrquings radials, evidentment, i sobretot cal canviar el xip de la gent. Els botiguers segur que esqueixarien, com es van queixar quan es va peatonalitzar el carrer del Born. Les pujades i baixades no han de ser cap problema, ja que no ho són a Lisboa ni ho eren a Barcelona (Manresa tampoc no és Berga, les transicions són suaus).
Actualment la gent fa servir el cotxe, sobretot, perquè el centre és accessible i l'aparcament possible. Si la gent sabés que no podrà aparcar (o que caldrà pagar), s'ho pensaria dues vegades. Jo ho tinc clar, la solució no és fer més aparcaments en superfície gratuïts, sinó eliminar-los gradualment. Si saps que hauràs de pagar per aparcar, el transport públic entra en acció. Mentrestant, el cotxe és millor.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

A Manresa fa molt de temps que el vehicle privat s'ha fet l'amo i senyor de la ciutat... caldria molta paciencia per fer entendre la gent, que deixar el cotxe a casa i anar amb transport públic els hi sortiria molt més en compte!

Sinó es pot fer com a Londres, qui vol anar al centre de la ciutat amb el cotxe, només per entrar-hi cobrar un impost.