25 de maig 2008

L'arribada del ferrocarril (1a. part)

El Nexe de comunicació

El primer tren que circulà a l'Espanya continental va ser el de Mataró a Barcelona, el 1848. Peró en realitat es tractava de la segona línia de tren del estat espanyol, la primera es va construir a la colònia espanyola de Cuba el 1837, era el ferrocarril de La Habana a Güines.


A partir d'aquesta data, es va accelerar el desenvolupament del ferrocarril a tot Catalunya: el 1857 el tren va arribar a Terrassa i van començar les obres per fer-lo enllaçar amb Manresa. Paletes, fusters, picapedres, peones i dinamita, juntament amb la força tracció animal, van dur les obres de la Compañía del Ferrocarril Caminos de Hierro del Norte de España coneguda popularment com a Ferrocarrils del Nord. El servei s'inaugurà a Manresa el juliol de 1859. L'actual estació de la Renfe de Manresa, porta el nom Estació del Nord en motiu de l'empresa que va portar el tren a la nostra ciutat.

Es va posar en funcionament un servei regular de trens a Barcelona -dos els dies feiners i quatre els diumenges- i, gradualment, s'anà ampliant. La línia facilità la implantació de noves empreses a la ciutat i l'obertura de nous mercats. El viatge a Barcelona durava més de dues hores i costava unes cinc pessetes, segons la classe. L'any 1861, el tren ja va arribar a Lleida i l'any següent ja travessava les fronteres de Catalunya i arribava fins a Saragossa. Les primeres locomotores que sortien de Manresa es batejaren amb el nom de Montserrat, Cardaner i Llobregat. Es va accelerar el transport de primers matèries i també el de viatgers, en una època en què el transports per carretera era pràcticament nul, i la ciutat de Manresa va estrènyer especialment els lligams de relació econòmica, cultural i social amb la capital a través de les vies fèrries. La renovació de les instal·lacions ferroviàries i la necessitat d'ampliar els carrils van obligar a construir, el 1922, una doble via en el tram de Manresa-Lleida, salvant novament la difícil o
rografia: a la sortida de Manresa es va fer un llarg túnel sota la muntanya coneguda com la Bellavista. El 1941, la Companyia del Nord va desaparèixer i es va fusionar amb la RENFE.

No obstant això, els Ferrocarrils del Nord no eren l'únic transport ferroviari. Els industrials manresans estaven interessats a fer arribar a la ciutat el carbó i les mercaderies de l'Alt Llobregat per poder fer funcionar les noves calderes de vapor de les fàbriques i abaratir costos. Nexe de primeres matèries i de viatgers, el 1880 va néixer el Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, conegut popularment com a Carrilet, i anys més tard va entrar a formar part dels Ferrocarrils Catalans (1919). Es van construir les estacions de Manresa Alta, Manresa Riu (al costat del riu Cardener, a l'altra banda de l'Estació el Nord) i l'estació de Manresa Baixador, al carrer Àngel Guimerà, enllaçades per una via que anava des de l'actual baixador fins a l'estació del Nord.

4 comentaris:

Joanet del cabàs ha dit...

Era un servei capitali gens social. I els ferrocarrils diuen que van més puntuals que els rodalies. Un que es diu Pere, que vivia a Manresa i ara a Falset.

Joanet del cabàs ha dit...

Crec que les mercaderies podrien circular com un flux depenent de les primeres necessitats de les persones i, sobretot, de les més precàries.
Res, bones vacances.

Charles ha dit...

Per curiositat. Tens una idea de quins eren els horaris amb que anaven durant aquells anys?

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

@Charles

Fins l'any 1992, t'ho dic de memòria, de Manresa a Barcelona hi havia un tren cada hora.