12 de febrer 2008

L'espai manresà al segle XIX

L'eix de creixement de l'Eixample, el passeig Pere III i els diferents noms i nomenclatures

A la segona meitat del segle XIX Manresa ocupava quasi el mateix espai que en l'època medieval. S'havien format alguns nous barris fora muralles però la ciutat havia anat creixent en alçada amb l'augment de pisos a la majoria de les cases del recinte emmurallat.

Les muralles eren una cotilla que impedia el creixement d'una ciutat que entrava en l'etapa de la industrialització i necessitava nous espais per construir-hi les seves fàbriques, els nous serveis, vies de comunicació ràpides, etc.

Per això, a partir dels anys setanta, es va començar a enderrocar les muralles medievals i es van formar nous espais de creixement que es coneixien amb el nom d'eixample. L'eixample manresà es va haver d'adaptar a la irregularitat del terreny i als torrents que hi havia, i per això es va formar a partir de tres eixos.

L'eix del Passeig, que circumdava el turó de Puigterrà pel costat de ponent i seguia el torrent dels Predicadors fins arribar a l'actual Bonavista.

L'eix de la carretera de Vic, que envoltava el turó de Puigterrà per la banda est fins arribar a la Bonavista, on confluïa amb el Passeig i continuava en direcció nord.

I la carretera de Cardona, que seguia una direcció cap a l'oest per la falda del Pujolet i en arribar al desnivell del riu Cardener, davant del Congost, envoltava el tossals dels Cigalons i continuava en direcció nord.

El Passeig de Pere III és un dels eixos principals de la vida de la ciutat.

La seva fesomia ve marcada per un traçat curvilini, ja que s'ha hagut d'adaptar a l'orografia del seu emplaçament marcat pel turó de Puigterrà. D'aquí que faci una corba considerable des del començament a la cruïlla amb la muralla de Sant Domènec fins que arriba a la plaça de la Bonavista, alhora que el seu traçat presenta un pendent una mica pronunciat a conseqüència dels diferents nivells per on passa aquesta via urbana.

La principal artèria de l'eixample de la ciutat va ser inaugurada el 1891, després d'uns nou anys d'obres. Fa 1070 metres de llargada i es va construir en diferents fases.

Plànol topogràfic de Manresa (1913)

El seu recorregut es divideix en tres trams que queden ben delimitats per les tres places que hi ha actualment.

Avui en dia tot el Passeig rep el nom de Pere III en honor al rei que va concedir, en altres fets, el privilegi de construir la Sèquia als manresans durant el segle XIV. Però no sempre ha estat així.

Per citar-ne uns quants exemples, l'any 1928 el primer tram es coneixia amb el nom de passeig Pere III i el segon, com a passeig Alfons XIII. Durant la guerra civil, el primer tram es va dir Paseo Manuel Ruiz Cintas, treballador de la Pirelli que va ser el primer manresà mort al front de guerra, i el segon tram es va dir Passeig 14 d'abril. Durant el llarg franquisme, el primer tram era el Paseo de Pedro III, el segon, Paseo de José Antonio i el tercer, Paseo de García Valiño.

Les tres places també han canviat de nom al llarg de la història.

El 1928 l'actual plaça de l'institut Lluís de Peguera rebia el nom de plaça Victòria Eugènia. L'any 1931 el ple municipal li va posar el nom de plaça de Francesc Macià. Durant el franquisme, la primera plaça no tenia nom, la segona era la plaça d'Espanya i la tercera rebia el nom de Plaza de la División Azul.

Després es van canviar els noms. A la primera se li va posar plaça Prat de la Riba, personatge històric que des de fa uns anys té una altra plaça a la sortida de la ciutat, i aquesta es coneix amb el nom popular de plaça de Crist Rei o de la Farola; la segona és la plaça d'Espanya i la tercera, la plaça de l'Onze de Setembre, que està presidida per una bandera catalana des de fa un parell d'anys.

Però la plaça d'Espanya ha tingut popularment dos noms. Per molta gent és el Grupu, ja que quan es va construir l'institut es deia que hi aniria un grup escolar, mentre que per la gent més jove és la plaça de l'Institut o del Peguera.

A partir d'aquest eix central es van anar formant al llarg dels anys diferents carrers transversals que connectaven diferents zones de la ciutat.

Bibliografia:

- COMAS, Francesc (2009), Història de Manresa. Zenobita, Manresa

- GARCÍA i CASARRAMONA, Gal·la (2001), l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Durant la guerra civil, el primer tram es va dir Paseo Manuel Ruiz Cintas, treballador de la Pirelli que va ser el primer manresà mort al front de guerra"

Hola,
Alguns detalls sobre del meu oncle Manuel Ruiz Cintas avi aquí:
http://militants-anarchistes.info/spip.php?article7745

Cdlt,

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Gràcies per l'apunt companys, en prenc nota pel futur.

At.
Jordi Bonvehí