El call de Manresa guanya pes amb noves descobertes

Molt més que documents!

A la ciutat de Manresa es documentà el primer jueu cap a l’any 1274. De fet, és durant la segona meitat del segle XIII quan els jueus, dits “catalans”, apareixen en la documentació i, per tant, podem afirmar amb rigor històric la seva presència real al nostre país. La gran sort que tenim els historiadors de la ciutat de Manresa és la disposició dels anomenats Llibres dels Jueus (Liber iudeorum). Són 18 llibres en total, que formen part del fons notarial conservat a l’Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Les escriptures estan datades entre el període 1294 i 1391 i foren autoritzades pel notari Jaume d’Artés.

L’antic call de Manresa està ubicat just al costat de la Plaça Major de Manresa, i es coneix com la Baixada dels Jueus, o el Grau dels Jueus. Comptava amb una sinagoga, una escola i un cementiri propi (a extramurs), a tocar de Puigterrà, un turó pròxim a la ciutat de Manresa que era als afores de la ciutat durant l’edat mitjana. Fins a l’any 1341, l’aljama de Manresa havia tributat a la de Barcelona, és a dir, al call de la ciutat comtal, i la participació del call manresà es troba diluïda en les quantitats que en la documentació oficial s’adscriuen només a la comunitat en cap d’aquella col·lecta, la ciutat de Barcelona. Amb la dissolució de la col·lecta, el call de Manresa adquirí un nou rang i va esdevenir un subjecte fiscal, tal com fins llavors ho havia estat la comunitat de Barcelona i altres ciutats catalanes, com Girona, Lleida i Tortosa

L'historiador Sarret i Arbós ens descriu com era el call jueu i on vivien:

"En aquest barri o clos hi tenien els jueus sos temples, ses cases, sos banys, ses tendes sos tresors. Altre testimoni de la eczistència dels jueus a Manresa es el cementiri que tenien fora‘ls murs..., en el lloc que encara avuy ne dièm la Fossana dels jueus, detrás de Puigterrá. De manera que tenim justificada la eczistència dels jueus en el barri, clos o grau del metex nom, prop de la cort o curia del Veguer y del Batlle, o sia al amparo de la primera autoritat civil de la població, pera que fossen vigilats y ningú pogués insultarlos."

Vida quotidiana i institucions

El Call comptava amb diverses institucions clau per a la vida jueva, com la sinagoga, la casa de banys rituals (micvè), l'escola i el cementiri. Els jueus de Manresa es dedicaven principalment al comerç, l'artesania i les finances, sent prestadors de diners i assessors econòmics de la corona i la noblesa.

A més de l'activitat econòmica, la comunitat jueva de Manresa destacava per la seva vida cultural i religiosa. Els estudis rabínics eren una part fonamental de la formació dels joves, i la sinagoga era el centre de trobada espiritual i comunitària.

Els oficis que realitzaven els jueus a Manresa eren molt diversos. A part de la usura i la compravenda de possessions, incloent-hi esclaus, exercien professions com sastres, enquadernadors, metges, cirurgians, agricultors, vinicultors, comerciants i fins i tot astròlegs. La medicina era un dels àmbits en què més destacaven, amb noms importants com Astruc Jucef, Cresques Malet, Bonsenyor Malet, Salamo-Vidal Cesacaleta, Bonjuhà Caravida i Vidal Caravida.

Tributs i població del call

La comunitat jueva de Manresa pagava tributs a la corona, tot i que en menor quantitat que altres calls catalans. L'any 1348, per exemple, l'aljama de Manresa pagava 5.000 sous anuals, una de les contribucions més baixes del Principat. En comparació, Girona-Besalú pagava 35.000 sous, Barcelona 30.000, i comunitats com Tàrrega-Vilagrassa i Vilafranca del Penedès contribuïen amb 20.000 i 18.000 sous respectivament.

Quant a la població, es calcula que el Call de Manresa comptava amb entre 50 i 100 focs, una xifra considerable per a la ciutat medieval, però menor en proporció a la de ciutats com Barcelona, Lleida, Girona o Tortosa. Segons una carta del rei Joan I de 1391, els jueus de Manresa vivien còmodament però sense luxes excessius, i no es tenen proves directes de violència contra ells durant els pogroms d’aquell any.

[Per llegir més sobre els jueus a la ciutat de Manresa, entrar a l'etiqueta Els jueus a Manresa]

Les descobertes arqueològiques de l'any 2024

El 4 d'octubre del 2024 l'Ajuntament de Manresa va fer públic una intervenció arqueològica en el solar on s’ha de construir el nou edifici de l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu Municipal de Manresa. Es va treure a la llum les restes d'un dipòsit (“lacus”) que amb tota probabilitat corresponia a un micvè, cambra utilitzada per als banys rituals jueus. Aquesta troballa és excepcional, ja que a Catalunya només se’n coneixen dos més: a Besalú i a Girona.

El micvè de Manresa, d’uns 3 per 1,5 metres i amb una fondària de 80 centímetres, ja apareix esmentat en documents del 1341. Concretament, en el Liber iudeorum conservats a l’Arxiu Comarcal del Bages, on es fa referència a una casa llogada per cinc anys per membres de la comunitat jueva per construir-hi uns banys femenins. Aquesta casa estava situada al costat d’altres cases que tenia el marxant Arnau Blanquer, on hi havia uns terrats que haurien servit per nodrir els banys d’aigua de la pluja. Per norma general, els micvè no tenien aigua estancada, sinó que corria.

L’excavació, dirigida per Eduard Sànchez, de l'empresa Arqueolegs.cat, ha permès recuperar un espai clau per a la comunitat jueva de la ciutat, que comptava també amb una sinagoga en un pis superior. Tot i les reformes i incendis al llarg dels segles XVIII i XIX, el nivell de conservació és sorprenentment bo.

Abans de fer les excavacions arqueològiques, hi ha hagut un extens i delicat treball de documentació que ha anat a càrrec de la historiadora Mireia Vila Cortina. A còpia de consultar i contrastar molta informació dels esmentats llibres notarials va determinar que hi havia banys. Són els que s’han trobat. També hi hauria un forn de pa i la sinagoga, tot i que hi ha poques possibilitats que hi hagi restes. Els darrers treballs iniciats el 3 de febrer del 2025 van servir per acabar de datar les troballes presentades l’octubre passat. Tan sols quedava analitzar el morter del micvé i datar la seva cronologia amb la prova del radiocarboni. Per aquest motiu, es van enviar restes del morter a la Universitat de la Corunya durant la primera intervenció que es va realitzar l'any 2024.

📌 La intervenció arqueològica al solar on s’han d’aixecar els nous arxius treu a llum un micvé, cambra utilitzada per als banys rituals jueus ✔️ A Catalunya només n’hi ha dos d’identificats: a Besalú i a Girona

ℹ️ https://t.co/rXUa6medhe pic.twitter.com/LTX9eSnOak

— Ajuntament Manresa (@ajmanresa) October 4, 2024

Patrimoni i recuperació històrica

El nou edifici de l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu Municipal de Manresa integrarà les restes arqueològiques del micvè en un espai dedicat al Call Jueu. La voluntat és explicar la història de la comunitat jueva a la ciutat i afavorir la seva herència patrimonial. A més, l’Arxiu Comarcal del Bages ja custodia el Liber iudeorum, fet que permetrà que els documents històrics i les restes materials del Call es puguin conservar i exposar conjuntament.

El carrer del Balç, per exemple, conserva el traçat medieval i permet entendre com era l'estructura del barri jueu. A més, diferents iniciatives locals han impulsat la investigació i difusió del patrimoni jueu de la ciutat, incloent-hi la creació de rutes històriques i la senyalització de punts d'interès.

El paper de les entitats, els Amics dels Calls de Catalunya

Els Amics dels Calls de Catalunya va néixer com a associació el 3 d’agost del 2020, en record dels avalots antijueus del 1391 a la ciutat de Barcelona. L'associació vol ressaltar el vincle jueu dels catalans a través de la història i del passat dels barris jueus i d'altres àmbits, com el teixit social i industrial.

Carme Vinyes Ferrer, la seva presidenta, va visitar la jueria de Manresa el juny del 2023 convidada per la comunitat jueva de la ciutat. La rubinenca va destacar el valor del fons documental que atresora la capital del Bages, que va definir com la pedra angular per intentar treure a la llum el desaparegut call jueu. «Són documents únics i un gran tresor. Manresa, en l’àmbit documental, és de les aljames més potents de Catalunya. Hi ha l’espai perfecte per dinamitzar i donar vida a tota la seva història, amb el bagatge documental que tenen», afirmava al diari Regió7 el juny del 2023.

L’associació que presideix té com a objectiu reivindicar la memòria històrica jueva als municipis de Catalunya, dinamitzar activitats basades en tradicions antigues arrelades al Principat i impulsar les traduccions dels textos en català. «La nostra finalitat és que tots els jueus del món vegin el seu lligam amb Catalunya. Fins i tot els jueus que avui dia viuen aquí i que provenen principalment de l'Argentina i del Marroc. D’una banda, una de les aspiracions de l’associació és que els catalans sàpiguen més d’aquest judaisme català. D’altra banda, que els jueus que són forans vegin que el nostre territori també forma part de la seva història i del seu llegat», emfatitzava Vinyes, que és enginyera en sistemes biològics.

Segons ella, «la conservació documental hauria de tenir una partida pressupostària per vetllar la preservació de tots els textos, sigui per salvar-los o per digitalitzar-los perquè tothom els pugui tenir a l’abast i que el document original no pateixi». Per fer-ho possible, assenyalava els experts. «Hi ha gent que té el coneixement per recuperar i restablir la pràctica totalitat d’aquests arxius. Primer, es restableixen; després, es curen, es guareixen i, finalment, es digitalitzen».

Bibliografia:

• BENET, Albert: L'origen i desaparició dels jueus de Manresa (1294-1392). Revista Dovella, núm. 10, pp. 29-30, 1983

• COMAS, Francesc: Històries de Manresa. Manresa: Zenobita, 2009

• GARCIA-ARBÓS, Salvador: Catalunya no era Sefarad. Presència, núm. 1985, 2010

• HOSTA, Assumpció; MORA, Victòria. (2009). La Catalunya Jueva. Viatges per les terres d'Edom. Barcelona: Generalitat de Catalunya

• MORELLÓ, Jordi: En torno a la presión fiscal sobre las aljamas de judíos de Tarragona. Sefarad, vol. 71:2, pp. 293-348, juliol-desembre 2011

• PONS, Josep: Els jueus i el Call de Manresa. Revista Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 30, pp. 342-345, 1987

• SARRET i ARBÓS, Joaquim: Els Jueus a Manresa. Manresa; Esparbé y Sèrra, 1917

Hemeroteca: 

• MORROS, J. (04/10/2024). Troben banys jueus de l’època medieval al solar de darrere l’edifici de l’Ajuntament de Manresa. Regió7. https://www.regio7.cat/manresa/2024/10/04/troben-banys-jueus-l-epoca-medieval-manresa-108911874.html

Dora Donciu: un viatge d'artesania i passió per les joies a Manresa

La joiera artesana que converteix tradició en art

Nascuda l'any 1989 a Romania, la Dora Donciu és una jove artesana que viu a Santpedor i va trobar el seu lloc a la Plana de l’Om de Manresa, on va contribuir a la creació d’un nou viver d’artesania el setembre del 2023. Gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament de Manresa de donar vida als baixos del casal barroc de la Casa Oller, va néixer Artífex La Plana, el segon viver d'artesania que es posava en marxa a Manresa després del que va obrir fa quatre anys al costat del mercat de Puigmercadal. Amb una trajectòria de 18 anys en el món de la joieria, la Dora va crear la seva pròpia marca, Triffon, en honor a la seva àvia, Maria Trifon, qui va ser la seva mestra i inspiració en el seu camí artístic.

La seva passió per l’artesania va començar als anys 90, quan amb només 10 anys va aprendre a treballar amb miyukis, petites pepites de cristall japoneses que s’han convertit en essencials en les seves creacions. Aquestes petites peces permeten a Dora crear dissenys detallats i plens de color, donant vida a joies que semblen màgiques. Amb el temps, aquesta destresa es va convertir en la seva professió i en la seva forma d'expressió artística.

L’Ajuntament de Manresa va adjudicar l'estiu del 2023 els tres espais del nou viver d’artesania que va obrir portes a la Plana de l’Om a tres propostes d’artesanes basades en la joieria i el tèxtil: Dora Donciu (la nostra protagonista), Marta Camps (Pedres del món) i Rosa Barreda (Amacdhisteria).

El 2024, Dora va fer un gran pas en la seva carrera amb l’obertura d’una botiga al carrer Nou, número 33 de Manresa. Aquest espai acollidor no només permet als clients descobrir les seves exclusives creacions, sinó que també els ofereix l’oportunitat de conèixer de prop el procés artesanal que hi ha darrere de cada peça. En el seu taller, combina la tradició amb la modernitat, oferint joies personalitzades i de gran qualitat, fetes a mà amb un gran amor pel detall.

La tradició que perdura

Si hi ha alguna cosa que distingeix les col·leccions de joies Triffon, és la seva bellesa i el seu treball artesanal. Cada peça és única, ja que no n’hi ha dues d’exactament iguals, malgrat que comparteixin el mateix disseny. En cada joia es reflecteix la il·lusió i l’amor que Dora ha posat en la seva feina, una professió que va començar com un hobby i que ara representa el seu somni fet realitat.

En una societat on la industrialització domina molts sectors, mantenir viu un procés artesanal és un repte que Dora ha aconseguit gràcies a l’herència i esforç transmesos per la seva àvia. Els materials utilitzats en les seves creacions són de gran qualitat: or, plata, pells nobles, miyukis (cristall japonès), cristall txec, Swarovski, entre d’altres. Les seves col·leccions són atemporals, però alhora s’adapten a les noves tendències sense perdre la seva essència. Aquest enfocament permet que cada joia sigui més que un simple accessori; es converteix en una expressió d’identitat i estil personal.

Un viatge artesanal que comença amb l’amor per la joieria 

Per entendre el recorregut de la seva empresa, cal remuntar-se a l’any 1998, quan Maria Trifon va començar a ensenyar a la seva neta l’art de treballar amb miyukis. Aquestes petites perles de cristall, originàries del Japó, tenen forma cilíndrica i un orifici ampli, ideal per a la creació de joies.

Des del primer moment en què la seva àvia li va ensenyar com teixir una polsera, un collaret o unes arracades, Dora es va enamorar d’aquest treball manual i de la paciència necessària per a cada creació. Amb el pas dels anys, va continuar perfeccionant la seva tècnica, experimentant amb nous materials i dissenys per tal d’oferir peces únicament elaborades i plenes de significat. Després de 20 anys dedicats a aquest hobby, va néixer Triffon Joieria Artesana, un projecte que porta amb orgull el nom de la seva àvia i que continua creixent amb el mateix esperit artesanal.

Avui dia, Dora Donciu no només crea joies, sinó que també comparteix el seu coneixement amb altres apassionats de l’artesania. A la seva botiga-taller de Manresa, organitza tallers i cursos per ensenyar les tècniques tradicionals que ha perfeccionat al llarg dels anys. Així, contribueix a preservar aquest ofici i a inspirar noves generacions d’artesans.

La història de Dora Donciu és un exemple de passió i dedicació, reflectint l’esperit de l’artesania tradicional que ha heretat i que ara comparteix amb el món. Si tens l'oportunitat de visitar la seva botiga a Manresa, descobriràs joies únicament elaborades que expliquen una història especial. Cada creació de Dora és més que una joia: és un testimoni de la seva història, de la tradició i de la seva constant evolució com a artista i artesana.

Bibliografia:

• CAMPS, G. (30/09/2023). Obre portes a la Plana de l’Om un nou viver d’artesania amb tres artesanes i Ampans compartint espai. Regió7. https://www.regio7.cat/manresa/2023/09/29/obre-portes-plana-lom-nou-92715109.html
• REDACCIÓ. (03/08/2023). Manresa adjudica els tres espais del nou viver d’artesania de la Plana de l’Om. Regió7. https://www.regio7.cat/manresa/2023/08/03/manresa-adjudica-els-tres-espais-90621979.html
• Revista Viu Manresa, núm. 10. Any 1. (Desembre 2024), pàg. 56-57

Un mural per recordar l'Holocaust

Art urbà per combatre el feixisme

La muralista reconeguda Lily Brick ha finalitzat la seva obra a la plaça de la Mel de Manresa, un mural que servirà com a recordatori permanent del Dia Internacional per les Víctimes de l'Holocaust. Aquesta commemoració es realitzarà dilluns 27 de gener a la capital del Bages amb la participació de més de 500 estudiants de secundària de tot el país.

Lily Brick, ha compartit la seva experiència de treballar en aquesta obra durant «la setmana més freda de l'any». Tot i les baixes temperatures que ha hagut d'afrontar en pintar a l'exterior, ha destacat que mai s'havia trobat amb la «pintura congelada de bon matí», un fenomen que ha experimentat per primera vegada a Manresa. No obstant això, aquestes dificultats han estat completament compensades «per la calidesa de Manresa, de petits i grans». De fet, l'artista va reconèixer que es va emocionar en diverses ocasions, especialment quan una família amb nens la va aplaudir. «He plorat quan una família amb nens m'ha aplaudit», va explicar amb sinceritat.

 

El mural, titulat Queda escrita la nostra història, ha estat una «narració visual una mica poètica» que té com a fil conductor l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, supervivent dels camps nazis. La història se centra en una jove que es proposa preservar la memòria de l'Holocaust per evitar que l'horror del passat es repeteixi. «És una manera d'evocar la història d'una manera que no oblidi el que va passar i que, sobretot, no es repeteixi», explicava Brick.

Durant aquests dies de creació del mural, l'artista ha notat un gran interès entre els vianants de Manresa. Molts d'ells s'han apropat per preguntar-li sobre el significat de la seva obra i per conèixer més sobre el projecte. «He notat molt interès per saber el perquè de l'obra», va comentar.

Lily Brick, que assistirà dilluns dia 27 a la inauguració del mural, està convençuda que Manresa és un lloc molt especial. «Hi ha la gent més maca de Catalunya», va assegurar l'artista, destacant la calidesa de la comunitat manresana que l'ha acollit durant aquests dies de treball.

Cal recordar que aquesta no és la primera vegada que l'art urbà de Brick deixa una empremta a una ciutat emblemàtica. A la primavera, la muralista va portar l'art al Museu de Montserrat, una iniciativa que va marcar la primera incursió de l'art urbà en aquest emblemàtic espai.

Aquesta nova obra de Lily Brick a Manresa és un homenatge a la memòria històrica i una crida a la preservació de les lliçons de l'Holocaust, un recordatori visual que perdurarà a la plaça de la Mel com un símbol de reflexió per les generacions futures.

Qui és la Lily Brick? Què significa realment el mural?

La periodista catalana, especialista en street art, Cristina Sala ens presenta el mural Queda escrita la nostra història, una narració visual en memòria de les víctimes de l’Holocaust, al programa Punts de vista de Televisió Espanyola en català. Sala, a la seva secció «Art a la vista», ens descobreix l'obra a través d'un recorregut històric entre els diferents personatges que integren aquest mural. L'artista lleidatana ha estat escollida com una de les 50 artistes urbanes més influents del món. Amb motiu del 80 aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz i en col·laboració amb el Memorial Democràtic, Brick ha dut a terme un espectacular mural a la plaça de la Mel i el carrer Urgell.

Lily Brick, nascuda Mireia Serra i Bernadó a Lleida l'any 1990, és una artista i muralista catalana influïda per les obres d'Alfons Mucha i Tamara de Lempicka. Després d'estudiar disseny gràfic i viure a València i Brussel·les, va adoptar el seu pseudònim el 2014 en homenatge a l'artista russa Lília Brick, amb l'objectiu de dedicar-se de manera professional a l'art de carrer. Brick és una artista que crea murals de gran format utilitzant pintura en esprai, principalment en espais rurals. El seu estil es relaciona amb la poesia visual, i en les seves obres destaca la representació de dones pèl-roges «gegantes» amb una mirada forta i càlida, inspirada en personatges com Pippi Långstrump. El mural titulat Juliette, pintat en una paret aïllada a Lo Clot de la Unilla, va ser l'obra que la va donar a conèixer i va obtenir reconeixement internacional.

 

L’impermeable

«En record de Marina Vega de la Iglesia, agent de la Resistència Francesa que va arriscar la seva vida per salvar refugiats jueus»

Comando Poschacher

«Detall d’una foto de sis dels seus integrants, entre els quals el fotògraf Francesc Boix», el fotògraf de Mauthausen

La noia

«Sou vosaltres», va dir l’artista referint-se als joves alumnes, les noves generacions. «Està al costat de la llum, és el futur»

Amat-Piniella

«Vaig triar l’escriptor, per ser un referent a la ciutat i perquè escriu la història que molts catalans van patir i que no hem d’oblidar»

L’elefant

«Per Jan Żabiński, director del zoo de Varsòvia». Amb la seva dona van salvar centenars de jueus.

La Leica

«En record d’Antonio García Alonso. Treballa a laboratori fotogràfic de Mauthausen. Farà còpies que serviran de prova a Nuremberg»

Bibliografia:

• CASSILLAS, C. (24/05/2024). Lily Brick. Njoy Magazine. https://njoymagazine.com/mural-lily-brick/
  
• PAZ, S. (25/01/2025). El mural de Lily Brick a Manresa per homenatjar les víctimes de l’Holocaust a vista de dron. Regió7. https://www.regio7.cat/cultures/2025/01/25/lily-brick-he-plorat-quan-113700675.html
• PAZ, S. (28/01/2025). Què significa el mural que ha pintat Lily Brick a Manresa? Regió7. https://www.regio7.cat/cultures/2025/01/28/significa-mural-pintat-lily-brick-113765114.html

[Entrada actualitzada el 20/02/2025]

La Setmana Tràgica de 1909

Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)

150 anys de fotografia

La fotografia a la ciutat de Manresa dels inicis a 1939

Després de més de 20 anys d'espera, la llibreria manresana Parcir publicava un nou volum de la col·lecció Història gràfica de Manresa. En aquesta ocasió, ens acosta a la història de la fotografia a Manresa de la mà de Joan Vila-Masana i Portabella. Una història des dels seus inicis, el 1858, fins a l’any 1939, on es recullen infinitats de fotografies de Manresa, s’explica la seva història, quins van ser els fotògrafs de l’època i les tècniques emprades per a la seva reproducció. Unes fotografies que expliquen l’evolució de la ciutat de Manresa, la seva transformació però no només urbanística sinó també social, artística, econòmica i humana. Aquesta publicació de gran format, fou impulsada per l'editorial i llibreria Parcir per celebrar llurs 50 anys, el Centre d'Estudis del Bages i el Museu de Manresa. El seu autor, reconegut estudiós del tema, comparteix així la seva col·lecció personal amb un gran nombre de fotografies totalment inèdites.

Dels primers gravats i pintures, passant per les primeres fotografies i acabant amb la seva àmplia difusió gràcies als diaris i revistes, els llibres, la publicitat i les postals. Testimonis dels canvis de la nostra societat. Trobarem imatges d’un ampli repertori de fotògrafs manresans i, també de fora, que van formar part d’aquest nucli de professionals i afeccionats. Noms com Manuel Villaplana, Joan Vert, Paquita Òrrit, Antoni Sardà, Llorens Gamisans i Miquel dels Sants. Més tard, Joaquim Vert, Enric Villaplana, Enric Masana, Jordi Francitorra, Narcís Juanola, Antoni Quintana, i un llarg etcètera. L’ambició del seu autor, l’estudiós manresà i membre del Centre d'Estudis del Bages, Joan Vila-Masana i Portabella, posa de relleu la importància d’aquesta publicació amb imatges inèdites acompanyades de comentaris ben documentats. En total, és un volum que pesa dos quilos, de 534 pàgines, tot i que la darrera (l’índex) correspon a la 568. 

L'autor

Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa, 1953). Estudiós de temes manresans i autor de diversos treballs d'història de la ciutat. Enginyer industrial per la UPC de Barcelona, enginyer en Génie Atomique pel INSTN de Saclay (París), i amb estudis de Filosofia i Lletres. Cap d'inspeccions d'instal·lacions nuclears i radioactives del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya, director de serveis generals de l'Hospital Universitari de Bellvitge, director d'infraestructures de l'Institut Català de la Salut, i director d'infraestructures i enginyeria biomèdica de l'Hospital Clínic. Professor de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Informació extreta de:

— Biblioteca de Manresa (05/12/2023). #MÉSQUELLIBRES. Biblioteques de Manresa. https://bibliotequesdemanresa.wordpress.com/2023/11/24/mesquellibres-97/

— SARDANS, J. (03/10/2023). La fotografia a Manresa dels inicis al 1939. Regió7. https://www.regio7.cat/opinio/2023/10/03/fotografia-manresa-dels-inicis-1939-92835005.html

Les Enramades de 1932

Postal amb la reproducció d'una fotografia de la celebració de les Enramades de les Escodines de l'any 1932 al davant de l'església de Sant Bartomeu, de Manresa. A l'esquerra de la imatge, al fons, es veuen el carrer dels Caputxins i el carrer de Santa Clara. Publicada l'any 2004 per l'Associació de Veïns del barri de les Escodines dins la col·lecció de postals «Memòria i Innovació. Enramades 2004».

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.

Un "L'Antic", per tornar a gaudir del Barri Vell

Una crònica comercial i quatre dones

L’abril de l'any 2016 es va fundar l’associació L’Antic per acabar amb els prejudicis i clixés que anava arrossegant el Barri Antic (Vell) de Manresa. Aquesta associació va sorgir de les inquietuds de quatre dones: l'Alba Martínez de la botiga Killing Weekend, l'Anna Solsona de l’Espai Rubiralta, la Sònia Sanz de la botiga TocToc i la Vicky García de la Vermuteria Santa Rita. Aquesta nova associació pretenia retornar la vida al barri antic de la ciutat de Manresa a través d’activitats que contemplaven la restauració, l’esport, el comerç i l’art. Les impulsores del projecte van fer palès la necessitat de recuperar “l’orgull de viure o treballar al barri”, i de trencar definitivament els tòpics que el presentaven erròniament com un espai poc segur. Nous comerços, per a nous temps.

L’Antic havia nascut “de manera espontània, fruit de les inquietuds de comerciants, restauradors i veïns” segons explicava una de les seves fundadores al diari Regió7, la Sònia Sanz, que havia deixat la seva carrera periodística a la ràdio i la televisió, per instal·lar-se definitivament a Manresa amb la seva parella sentimental l'any 2014. Un altre de les seves fundadores l'Alba Martínez, deia: “vam aterrar al barri fa quatre mesos i després de parlar amb altres botiguers vam veure que faltava una mica d'impuls. Volem que hi passin coses, coses diferents, innovadores. Volem dir a la resta de manresans: som aquí i tenim ganes de tirar endavant molts projectes”. Per fer-ho possible, L’Antic va començar a actuar des de quatre vessants diferents: “Mou L’Antic”, que incloïa accions que permetien conèixer el centre històric a través de l’esport; “Tasta L’Antic”, que oferia activitats encarades a potenciar la restauració del barri; “Compra a L’Antic”, que perseguia potenciar el moviment comercial; i “L’Antic Artístic”, que tenia per objectiu rehabilitar la imatge de la zona a través d’accions culturals. La proposta de la creació d’aquest nou moviment fou rebuda amb els braços oberts tant per part de l’Ajuntament de Manresa, com per l’Associació de Veïns del barri i l’Associació de comerciants del nucli antic, que asseguraven que aquesta nova iniciativa era una alenada d’aire fresc.

En la presentació d'aquesta nova associació es va fer el 18 d'abril de l'any 2016 a la Plaça Major, hi van assistir el comissionat per al Centre Històric de Manresa, Adam Majó, i la regidora de Promoció Econòmica de Manresa, Mireia Estefanell, que va remarcar que el nou grup dotava els carrers d'una mirada nova i d'un relleu generacional amb gent que ha creat projectes personalitzats, que no tenien res a veure amb cadenes ni amb establiments de baix poder adquisitiu.

Nous comerciants, amb nous reptes l'any 2016

Josep Trapé, de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major i voltants, i Anna Martínez de l’Associació de Veïns del Barri Antic, van agrair la tasca a les impulsores de L'Antic i va destacar que “el problema del Barri Antic no és si hi passen cotxes o no; no és si hi ha aparcament o no. El problema és que està estigmatitzat i aquesta iniciativa va en la bona direcció per trencar estigmes. Aquesta part de la ciutat no és més insegura que d'altres”. L'Antic es tractava d'una associació oberta a tothom que en volgués formar part –“no necessàriament ha de ser gent del barri”, exposaven a la presentació davant els mitjans– en la qual no es pagava cap classe de quota.

El tret de sortida de l'associació va ser per la diada de Sant Jordi d'aquell any. El nucli històric de Manresa va oferir activitats des de les onze del matí i fins a les deu del vespre, amb música en directe, un mercat de joves dissenyadors, un concurs de tapes, exposicions d'art, recitals de poesia, i un taller de patchwork.

Bibliografia:

— BONVEHI, Jordi (16/07/2017). Sònia Sanz Heras: Periodista esportiva, bloguera i emprenedora. Apugem la Persiana. https://apugemlapersiana.wordpress.com/2017/07/16/sonia-sanz-heras-periodista-esportiva-bloguera-i-emprenedora/ [Consultat el 26/09/2023]

— FONT, Aina (19/04/2016). L’Antic escalfa motors per oferir un Sant Jordi farcit de propostes amb continuïtat. NacióManresa. https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59117/antic-escalfa-motors-oferir-sant-jordi-farcit-propostes-amb-continuitat?rlc=an [Consultat el 26/09/2023]

— IGLESIAS, Alba (19/04/2016). L’Antic vol revifar el barri vell a través de l’art, l’esport, la gastronomia i el comerç. Regió7. https://www.regio7.cat/manresa/2016/04/20/l-antic-vol-revifar-barri-50404834.html [Consultat el 27/09/2023]

— OLIVERES, Carmina (19/04/2016). Saba nova per “revitalitzar” el barri antic de Manresa. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/societat/article/959916-saba-nova-per-lrevitalitzarr-el-barri-antic-de-manresa.html [Consultat el 27/09/2023]