15 de febrer 2008

La Guerra del Francès a la Catalunya Central

Manresa com a epicentre de l'aixecament contra els francesos

La història de Manresa està lligada a la Guerra del Francès de 1808 - 1814. Cap del corregiment tenia aleshores una població propera als nou mil habitants i era el principal nucli de la seda d'Espanya -junt amb València-, centre exportador de vins i aiguardents a Amèrica i a diverses comarques catalanes, població de gran importància per la filatura del cotó i pels molins fariners i de pólvora.

Els edificis més emblemàtics de Manresa i els seus carrers ens recorden aquest esdeveniment d'una importància cabdal. Manresa va ser una de les primeres ciutats que es va aixecat contra l'exèrcit d'ocupació napoleònic a Catalunya i la primera on es va proclamar la Constitució el 15 d'agost de 1812. La ciutat mai va pagar contribucions als invasors i va sofrir grans pèrdues humanes i materials: més de mil cases van ser incendiades.

Ens fixarem, en primer lloc, en com es va construir una imatge institucional i ptriòtica de la guerra. En aquesta reconstrucció psicològica, utilitzo l'informe oficial de la vila datat a Manresa el 1816 demanant per la Regència del Regne en acabar la guerra a tots els pobles que havien contribuït a la defensa nacional (BUB, manuscrit 148).

L'experiència de la guerra, assenyala aquest informe, és horrible. Això no obstant, la guerra dóna origen a accions sublims si és sostinguda pels ciutadans en defensa dels seus valors, explicitats en aquella època mitjançant la fórmula "religió, rei i pàtria". Encara més, quan la ciutadania s'exposa a greus perills i a la mort i quan, amb el seu valor i entusiasme, és capaç de suplir les mancances materials i humanes davant l'exèrcit enemic, que és superior, s'esvaeixen els horrors sanguinaris.

Proclama d'un manresà (agost 1808)

"Españoles: Los que con no menos gloria que valor animados de un Patriotismo el más acendrado, hemos jurado la defensa de la Patria, perseveraremos constantes en nuestro noble ardor, sostengamos tan justa causa hasta la última gota de sangre. La sangre que circula por nuestras venas es sangre de aquellos ilustres Héroes que en conflictos semejantes fueron la salud, y la gloria de la nación. ¿Y nosotros no haremos ver al universo entero que con su sangre hemos heredado también su valor y su patriotismo? Nuestros Padres liberaron a España cuando quando gemía baxo el yugo de los Mahometanos. ¿Y no la liberaremos nosotros del cruel yugo que la iba a imponer el mas perverso de los tiranos? [...]

Manresanos, á vosotros me dirijo con especialidad. No olvideis que venerais por Patron á un capitan que á la gloria de sus armas añadió la de dar su vida con toda su legión en defensa de la religión misma por quien peleamos (...). Manresanos, compatricios, tengamos presente también el valeroso exemplo del que tanto ennobleció nuestro suelo con la huellas de su santidad, imitemos el valor marcial, y la eroica constancia del que no dudó honrarnos firmandose compatriota nuestro. Ya me entendeis: hablo del magnanimo Ignacio de Loyola de este valiente y esforzado capitán que siendo el honor del Pueblo Español, es con especialidad la gloria de Manresa"

(BUB, manuscrit 481)

La primera imatge de la insurrecció de Manresa és la crema del paper segellat del govern intrús, el regent del regne Murat (cunyat de Napoleó), que va tenir lloc el 2 de juny de 1808. El poble, consternat per la traïció de Baiona (abdicació de Carles IV i Ferran VII en favor de Napoleó) i la por de l'esclavitud que significava el domini napoleònic, trencà el silenci i, ple de patriotisme, va córrer a la plaça de la vila, s'apoderà del paper segellat, el cremà i n'expandí les cendres. Després enarborà l'estandard reial i amb l'escarapel·la nacional es tornà un poble "numantí", disposat a vèncer o morir.

Antoni Moliner "Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814"

Printfriendly