28 de setembre 2019

Nou curs de genealogia del Centre d'Estudis del Bages

Coneixent la història familiar

El Centre d'Estudis del Bages (CEB) ha programat, per aquest mes de novembre, un curs de genealogia que té la voluntat de donar eines i facilitar recursos per a l'elaboració d'arbres genealògics. Es tracta d'una proposta dividida en tres sessions de tres hores cadascuna (de deu del matí a una del migdia): la primera es durà a terme el dissabte dia 9; la segona, el dissabte 16, i la tercera, el dissabte 23. Les dues primeres tindran lloc a la seu del CEB i la darrera, que serà la més pràctica, a l'Arxiu Comarcal del Bages.

En la primera sessió, que estarà conduïda per la historiadora Raquel Valdenebro, els participants aprendran com començar un arbre genealògic (fonts orals i escrites) i estudiaran els models de família i polítiques matrimonials. Pel que fa a la segona classe, impartida per l'investigador Ernest Molins, l'alumnat descobrirà quins recursos hi ha per editar les dades recollides durant la recerca i es familiaritzarà amb el concepte d'implexió. Finalment, la darrera sessió, a càrrec de l'historiador i director de l'Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras, posarà en pràctica tots els conceptes apresos amb una sessió de pràctiques a l'Arxiu Comarcal del Bages (Via Sant Ignasi 36-40).

El curs de genealogia té un preu de 60 euros per a les persones no sòcies del Centre d'Estudis del Bages, i de 30 euros per a les que ho siguin. Aquest curs de genealogia, és la repetició del curs que es va fer a principis del 2019. Degut a l'èxit d'assistència, es va decidir repetir aquest curs ja que les 30 places es van omplir amb dues setmanes.

Les inscripcions per a prendre-hi part ja estan obertes i es poden formalitzar enviant un correu electrònic a cebages@cebages.org, des del web de l'entitat o trucant al 93 873 65 25.

21 de setembre 2019

Del Barri Antic a la Balconada: l'habitatge al Casc Antic a la dècada dels 80

Canvi de rumb, la mort d'un barri: la fuga

A finals dels anys 70, les associacions de veïns de Manresa van formalitzar la seva presència al carrer i les seves lluites socials han donat molts resultats positius en aquests últims 40 anys. Les associacions de veïns, actuaven en la clandestinitat la majoria d'ocasions fins l'any 1975, doncs el règim franquista, prohibia un dret elemental de la humanitat, el dret d'associació. Els principis van ser molt difícils, sobretot pels veïns del Barri Antic de Manresa. L'abril de 1979 es van constituir els ajuntaments democràtics. A Manresa el socialista Joan Cornet esdevenia alcalde de la ciutat per sufragi universal i directe, i no per capritx del governador civil de torn. L'associació de veïns del Barri Antic va començar les seves primeres accions denunciant l'excessiu abandonament de finques urbanes, baixos, pisos i espais del barri. Tanmateix la manca d'equipaments, feia encara pitjor la situació, doncs faltaven serveis bàsics, des d'escoles, centres d'atenció primària o biblioteques.

L'1 de novembre de 1979 l'associació de veïns del Barri Antic instava a l'ajuntament a inspeccionar i revisar els contractes de lloguer que es feien en pisos insalubres. La majoria de pisos havien quedat totalment defenestrats, alguns encara no tenien ni tan sols una cambra o lavabo dintre el pis, i en molts llocs era freqüent anar a la comuna que es trobava situada a fora de l'habitatge i havia de ser compartida per altres persones que vivien al bloc. Igualment passava que tampoc tenien un plat de dutxa, molts habitatges seguien funcionat amb cuines econòmiques molt modestes i fins i tot amb estufes de petroli que provocaven la inhalació de fums perjudicial pels seus inquilins.

El canvi de dècada dels anys 70 al 80, la situació dels habitatges del Barri Antic era preocupant i exasperant. Molts veïns portaven anys reclamant millores als propietaris i també a l'ajuntament, demanant més inversió i la instal·lació de serveis bàsics al carrer, des de més lluminària publica fins a la instal·lació de papereres, parcs o simples bancs per seure. Molts veïns farts d'esperar, van optar per marxar cansats d'esperar millores que no es produirien mai. Un exemple d'aquest desencís, són les 3.000 sol·licituds d'habitatge al nou barri de la Balconada (coneguda com la Balconada I 1979-1980), quasi la meitat eren de veïns del Barri Antic. Una situació que es va repetir, doncs amb el també nou barri de la Font dels Capellans (1975), la majoria de veïns també procedia del Barri Antic. Les llistes provisionals d'adjudicataris a la Balconada va fer que hi hagués nombroses denuncies de ciutadans, per propietats no declarades en les instàncies dels beneficiats a l'hora de fer les sol·licituds. Per evitar aquesta trampa i picaresca, l'associació de veïns del barri va aconsellar presentar una nova declaració jurada de no posseir bens immobles. Aquesta situació es va agreujar amb l'entrada de la immigració magrebina amb pocs recursos econòmics de la dècada dels anys 80-90. 

Anys més tard, amb la construcció de la Balconada II, III i IV (1987-1995) l'associació de veïns es va manifestar totalment en contra d'aquesta ampliació. Des del Barri Antic es deia que: "s'estava convertint en un suburbi al mig de la ciutat". La construcció de nous pisos al barri de la Balconada, allunyada del centre neuràlgic de la ciutat, va fer que el Barri Antic continués perdent població.

[Veure més: treball sobre l'habitatge al Casc Històric de Manresa, de Pere Santamaria: aquí]

Un barri en ruïnes, la dècada "desastrosa" del Barri Antic

A la dècada dels anys 60 la ciutat de Manresa estava partida en dos, el Casc Històric (Barri Antic i tota la ciutat dintre l'antic perímetre de les muralles medievals) i la perifèria. Manresa havia crescut de forma irregular. La ciutat no tenia un pla d'ordenació urbà municipal actualitzat i les oligarquies que conformaven el franquisme local batallaven entre si per aconseguir més poder. Tan sols les tres vies de l'eixample (Passeig Pere III, Carretera de Vic i Carretera de Cardona) estaven degudament urbanitzats.

Durant els anys 80 els veïns del Barri Antic va lluitar per evitar la degradació del parc d'habitatges del barri, una lluita que va suposar un autèntic repte. Els veïns veien amb preocupació les pèssimes deficiències dels habitatges, molts d'ells quedaven buits, s'arruïnaven per falta de manteniment de propietaris i l'Ajuntament de Manresa es desentenia de la situació, sense sancionar a propietaris de finques i habitatges per la seva manca d'acció. Molts d'ells eren de propietaris, que havien arrendant durant anys els pisos a preus irrisoris, sense fer cap actuació de renovació, i molts pisos van quedar petits i sobretot insalubres, si els comparem amb pisos dels anys 70 i 80. Tanmateix, molts petits propietaris no tenien els recursos econòmics per rehabilitar els seus immobles, doncs els costos eren tan elevats que els era impossible emprendre accions de rehabilitació contundents.

Des de l'associació es va començar a fer una campanya a mitjans locals sobre la situació del barri. Segons els veïns la situació era pèssima i anunciaven que si no s'actuava, la situació s'aniria fent més gran i més difícil de solucionar en el futur. Finalment l'ajuntament de Manresa va començar a actuar, el gener de 1985, quan un equip de tècnics començar a treballar amb la elaboració del Pla Integral de Rehabilitació del Nucli Antic, amb Joan Ortiz al capdavant, alhora que organitzen l'Oficina Municipal de Rehabilitació, al segon pis de l'edifici nou de l'Ajuntament.

El fenomen de la SIDA, les prostitutes i el Barri Antic

La proposta del nou alcalde de Manresa l'any 1987, Juli Sanclimens, de promoure un únic bordell com a solució als problemes sanitaris i de seguretat derivats de la prostitució exercida al carrer, fou un dels debats que va generar més controvèrsia l'estiu d'aquell any. Les aproximadament 30 prostitutes que operaven al Barri Antic de la ciutat van afirmar que la majoria de prostitutes no tenien el virus del SIDA i que l'únic que es pretenia era desacreditar la prostitució als carrers, mitjançant una "llegenda negra" sense fonaments. També es recollien diferents informacions que les prostitutes eren consumidores d'heroïna i atreien a traficants, camells i politoxicomans a la ciutat. Tot plegat un olla a pressió social difícil de controlar.

Malgrat la proposta d'unificar la prostitució en un sol punt, l'idea no va ser ben rebuda pels comerciants. Agustí Cler, president de l'associació local de comerciants afirmava: "Coincideixo plenament amb l'alcalde quan diu que les prostitutes han de ser controlades des del punt de vista sanitari". De tota manera des del punt de vista comercial, la zona on s'ubicaven les prostitutes estava allunyada dels carrers comercials, i els comerciants tampoc veien amb bons ulls la creació d'un bordell municipal. Fins i tot el rector de la basílica de la Seu, Jaume Franquesa, es va posicionar respecte el tema: "És un tema amb el que no ens trenquem el cap, ja que la prostitució ha existit sempre i seguirà existint. Tanmateix, si afecta l'ordre públic, l'autoritat ha de regular-la. El com ha de fer-ho és una altra qüestió en la qual no vull entrar".

Bibliografia:

- CANAL i OLIVERAS, Ramon. (1996). Manresa: els seus barris i les seves associacions de veïns. Manresa: Federació de Veïns de Manresa.

COMAS, Francesc; REDÓ, Salvador. (2006). Manresa, la ciutat transformada vol. 1. Manresa: Zenobita.

- GARCIA CASARRAMONA, Gal·la; SARDANS FARRÀS, Jordi. (2004). Història de les Associacions de Veïns de Manresa. Manresa: Federació de Veïns de Manresa.

- OLIVERES, Xavier. (2009). Un estat de la qüestió. Les migracions interiors de la Catalunya central. Revisa Dovella, 102, hivern 2009.

- OLIVERAS, Josep. (1992). La ciutat de les Bases de Manresa. Manresa: Revista Dovella, 41, abril 1992.

- PLANES, Pere. (19/09/1974). Quan les associacions de veïns rutllen. Presencia, 10.

Hemeroteca: 

- Diari Regió7 (Diverses entrades, any 1987)

09 de setembre 2019

Un teatre des de l'aire: el Conservatori


Vista panoràmica i parcial de la ciutat de Manresa l'any 1962 on, es destaca el Teatre Conservatori, la Plaça de Sant Domènec i el Passeig de Pere III.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-564 / TAF HELICÒPTERS, SA

Printfriendly