25 de novembre 2016

Parada i fonda a...

L'Hostal d'en Gorvins, del camí ral de Barcelona


El nom "Escodines" prové de les llenques de roca a flor de terra, les "codines" damunt les quals es va obrir el camí ral de Barcelona i es construïren les cases que van donar nom al barri. Fotografia pròpia. 

Un bloc altament recomanable és Antics hostals de camí ral de Carles Fígols, un recull dels hostals catalans més importants al llarg de la història. Un espai a la xarxa on descobrir antics hostals que havien format part de les nostres viles, pobles i ciutats. En aquesta entrada us parlaré de l'Hostal d'en Gorvins del barri de les Escodines, partint de l'excel·lent informació que s'ha recollit en el bloc mencionat. Un hostal que al segle XVI arribaria a ser l'allotjament dels assistents de la Generalitat de Catalunya.

Al segle XVI la casa d'en Gorvins ja feia d'hostal i estava situat fora de les muralles de la ciutat de Manresa, al peu del camí ral de Manresa a Barcelona, al pont de les Codines, situat a tocar de l'antiga l'església de Santa Llúcia. L'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós ja esmentava l'hostal "Gotvins" al seu llibre Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents (1924), quan parlava de l'ampliació de l'esglèsia de Santa Llúcia de l'any 1428. El portal de Santa Llúcia (o de les Cuireteries, nom dedicat a l'ofici principal de la zona) es trobava enmig de dues torres quadrades al final del carrer de Santa Llúcia, cantonada amb la Baixada dels Drets. En l'actualitat tan sols es mantenen les restes d'una de les torres formant part de l'estructura del primer pis de la casa hostal la Masia, ja que la seva estructura és va utilitzar per reforçar l'edifici, molt semblant a la torre del portal de Sobrerroca, que va aparèixer quan es van enderrocar els edificis que hi havia annexats davant seu a la dècada dels 60 del passat segle.

Església del Rapte de la Plaça de Sant Ignasi, l'any 1964. Col·lecció particular, anònim.

L'antic pont de les Codines, on avui trobem la Plaça de Sant Ignasi, era l'inici del camí ral de Manresa a Barcelona, que transcorria pel carrer Escodines, Sant Bartomeu, i s'enfilava cap a Santa Clara. El camí de Barcelona continuava cap a la Culla i el pla de Cal Gravat (o de Coscollola) i anava a cercar el pas del Llobregat pel Pont de Vilomara. A l'entorn del que ara és la Via de Sant Ignasi des de les Piscines Municipals fins a la Plaça de Sant Ignasi, el recorregut travessava el torrent de Mirabile (o de Mirabitlle) per un petit pont, i al seu entorn s'hi van anar emplaçant petits obradors de cuireters i adobers de pells que feien servir l'aigua del torrent per desenvolupar la seva activitat. El lloc que desprenia fortes olors, es coneixia com les "cuireteries sobiranes" o superiors. De fet quan es van ensorrar la Sala Ciutat a finals del 2015, van reaparèixer els dipòsits d'aigua que donaven fe d'aquella activitat en la zona.

Antics dipòsits d'aigua, als rebaixos de la roca, que utilitzaven els cuireters (pell) de la Via de Sant Ignasi. Van tornar a sortir a la llum, amb l'enderroc de la Sala Ciutat. Fotografia pròpia.

Al cap del "pont de les Codines" i al costat de l'església de Santa Llúcia s'emplaçava la casa d'en Gorvins que feia d'hostal. En aquest indret hi havia l'hospital inferior (l'hospital superior és l'hospital de Sant Andreu) o hospital de Santa Llúcia, un hospital de pobres dedicat a Sant Llàtzer allunyat de la població per evitar els contagis. Va ser el primer lloc on es va allotjar Sant Ignasi de Loiola quan va arribar a Manresa l'any 1522, una església que finalment fou enderrocada durant la guerra civil.

Pocs anys després de l'arribada de Sant Ignasi a la nostra ciutat, l'any 1530, Manresa fou provisionalment la seu de la Generalitat de Catalunya. La ciutat de Manresa es trobava lluny del focus de la pesta a diferència de Barcelona, on l'epidemia havia obligat a marxar molta gent de la ciutat comtal. Aquest fet que va comportar el trasllat provisional del poder i part dels assistents es van allotjar a l'hostal d'en Gorvins.

Tal i com estava previst, el 6 de maig de 1530 es dugué a terme el trasllat del consistori de Barcelona a una de les localitats previstes segons l’acord de l’11 de març, que no fou altra que la ciutat de Manresa. D’aquest fet se’n desprèn indirectament que la pesta segurament havia arribat a la vila de Vilafranca del Penedès. Al Dietari de la Generalitat hi consta: 
"Divendres, a VI. En aquest dia, que és lo termini de la porrogació feta de la mutació del consistori per a Vilafranca del Penedès, Manresa, Vich, Cervera, etcètera, per causa de la peste que és en la ciutat de Barcelona, foren presents en la present ciutat de Manresa, per haver-hi bona sanitat, los reverents e magnífichs senyors micer Francesch Solsona, canonge de Barcelona, diputat ecclesiàstich, mossèn Perot de Monredon, diputat militar, mossèn Joan Piquer, prior de Orguenyà, oÿdor ecclesiàstich, e mossèn Carles Puigcerver, oÿdor militar, en Miquel Colunya, pare, e Rafel Colunya son fill, e Barthomeu Conill, porters, e Bernat Canaletes, notari e ajudant de mossèn Barthomeu Ferrer, scrivà major. E encara que diga alt que foren presents los sobredits en la ciutat de Manresa, per no ésser aquella hora presents tots los deputats y altres officials del concistori junts en la dita ciutat, per estar més a pler, foren aposentats tots quatre en la casa d’en Gorvins, qui stà fora la dita ciutat, al cap del pont de les Cudines, al costat de la yglésia de Santa Lúcia. E los porters e notari foren aposentats en altres cases del raval de dita ciutat".
Bibliografia:
  • Sánchez de Movellán Torent, Isabel. La Diputació del General de Catalunya (1413 – 1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció Històrico-arqueològica, LXIII. Barcelona, 2004
  • Sitges Molins, Xavier. Els portals de les Muralles de Manresa. Revista Dovella, num. 83-84. Centre d'Estudis del Bages, 2004.

Webgrafia:
  • Antics hostals del camí ral
  • Història de Manresa, la historia documentada de la ciutat de Manresa

19 de novembre 2016

Passejant per la Muralla del Carme

Un recorregut pel perímetre medieval

A les acaballes del segle XIX, el poc que quedava de les antigues muralles medievals foren enderrocades per tal de poder donar sortida al nucli antic, i poder eixamplar la ciutat de Manresa. La urbanització de fora muralles va començar per la mateixa muralla, o més ben dit, pel recorregut que havia ocupat la muralla, amb l'obertura d'una avinguda que estava repartida amb tres noms: Muralla del Carme, Muralla de Sant Domènec i Muralla de Sant Francesc. Juntament amb aquesta avinguda que resseguia les parets de l'antiga muralla medieval de Manresa, la Muralla del Carme fou, i de fet encara és, la part que unia els dos grans vials d'entrada: la carretera de Vic i la Carretera de Cardona. D'aquí l'origen de la seva importància.

L'església de Sant Pere Màrtir -enderrocada el 1936-, era el punt on s'unien la Muralla de Sant Francesc amb la Muralla del Carme. En aquest espai és on es trobaven una sèrie d'establiments històrics, com el restaurant Perdiu o l'Hotel (Fonda) Sant Domènec, i també bars com el Majestic o la Cerveseria, lloc de reunió molt popular d'entitats culturals i dels veïns de la zona on es discutia de tots els temes possibles. La muralla del Carme esdevingué, a principis del segle XX, el lloc de parada de tartanes i carros, davant l'Hotel de Sant Domènec. Era el que avui seria la parada d'autobusos. Potser el més conegut de la muralla del Carme, per tots nosaltres i també pels visitants, eren els magatzems de Cal Jorba. Tenien els tallers i la secció de fotografia instal·lats al començament de la muralla. També hi havia el taller de l'ebanista Josep Pich i va ser el lloc escollit per aixecar el nou edifici dels magatzems Jorba, que avui en dia ocupa un gran espai, fent xamfrà amb el carrer Nou. Un altre establiment molt popular, era la ferreteria dels germans Sol, la casa Portabella o la Casa de la Cultura de la Caixa de Pensions. Tot un conjunt d'establiments i edificacions que van convertir la muralla del Carme en una zona cèntrica, un indret molt fàcil per accedir des de qualsevol punt de Manresa.

La muralla del Carme, igual que la de Sant Francesc i Sant Domènec, van ser les primeres vies que es van pavimentar. La possibilitat d'arribar amb vehicle de forma senzilla des de qualsevol indret des de la muralla del Carme va ser un factor decisiu perquè el nou parc de bombers s'ubiqués a la plaça Infants, cantonada amb muralla del Carme (avui en dia Plaça Europa i antic espai del mercat de les Mandongueres), l'any 1932. Durant la dictadura franquista es canvià el nomenclator pel de "Avenida del Caudillo", un nom que perdurà fins el 1979, quan fou restablert de nou, el nom primitiu.

Comparativa històrica de la Muralla del Carme, realitzada per Jordi Masdeu.

Bibliografia:

- COMAS, F.; REDÓ, S. (2006). Manresa, La Ciutat Transformada. Volum 1. Ed. Zenobita, Manresa

- GARCIA CASARRAMONA, Gal·la (2001). L'Abans. Manresa, recull gràfic 1876-1965. Ed. Efadós. El Papiol

13 de novembre 2016

Parada al cor de la ciutat

La Plana de l'Om, la plaça de l'arbre

L'avui Plana de l'Om -antigament plana de Sant Miquel- és probablement l'espai que més agrada als manresans i manresanes. Un plaça petita però molt còmode, una plaça carregada d'històries de comerços i botigues innovadores al seu temps. Com va dir un amic meu de Sabadell: "la plaça és just on toca". Pero deixem la retòrica, i comencem amb la història. Cap a finals del segle XIX la Plana de l'Om ja era, juntament amb els carrers Sobrerroca, plaça Major, el Born, Urgell, Sant Miquel i Vilanova, una gran espai de les activitats econòmiques de Manresa. En aquest espai hi podíem trobar el comerç especialitzat i al mateix temps el servei de moltes professions liberals (metges, advocats, notaris...) i fou sens dubte, l'espai de la ciutat on es va instal·lar el mercat setmanal.

La Plana tenia el privilegi de ser un dels primers punts neuràlgics de la ciutat, de fet el primer document que trobem sobre la plana és ja del segle XIII. El nom de plana de l'Om, cal rescatar-lo de l'any 1869 (en ple èxit liberal de la Revolució de 1868) quan es va decidir plantar-hi un om per commemorar la "Revolució de la Gloriosa" (que havia expulsat a la reina Isabel II de la corona de Madrid). L'arbre va esdevenir el autèntic leitmotiv del indret, amb el permís de l'estatua d'una noia prenent la fresca sota l'arbre, de Ramon Oms, anomenada "A l'ombra". Tot i això l'arbre original fou arrancat el 1937, quan el consell municipal de Manresa va decidir aprofitar la llenya per passar el dur hivern de la guerra. La plaça es quedava sense el seu "om", i aviat es va quedar sense nom també. Una trista orfendat que duraria 45 anys. Durant els anys posteriors, la Plana va rebre diferents noms, la plaça del Combatent (en període de la Guerra Civil) i més tard, sota el poder franquista, va rebre el nom del "director", General Mola, màrtir de la causa facciosa. El nom feixista perduraria fins el juny de 1979, quan el primer ple democràtic del nou ajuntament de Manresa, encapçalat pel socialista Joan Cornet, va suprimir tots els noms franquistes de la ciutat i va tornar a restaurar el nomenclàtor original. La Plana recuperava el nom, però de moment encara no hi havia el famós arbre. Però la ciutat de Manresa no hauria d'esperar molts més anys, el 1982 s'hi va plantar de nou el popular arbre.

Un espai comercial de primer ordre

Són moltes les botigues i negocis que s'han ubicat en aquesta plaça, però en destaca un i de fet és el més important, la Farmàcia Esteve, que ja em vam parlar en un altre entrada. També han passat altres negocis, com la de la Pepita Jorba en modes, la primera botiga de moda a l'estil prêt-à-porter que es va instal·lar a Manresa; la carnisseria Llorenç (cal Llorencet); els teixits Badia; la sastreria Guilà; la cotilleria Just Pastor (anomenada "La Ville de Paris"); la carnisseria Buch; els frigorífics Devant; l'antiga casa senyor Jaume (en l'actualitat la sala d'Exposicions de la Fundació BBVA); i la noble casa Oller, on hi despatxaven importants industrials. Hi encara més, la primera impremta de la ciutat, es va instal·lar a la Plana de l'Om, era la impremta de Pau Abadal. I dos més, Radio Manresa i Aigües de Manresa també havien tingut l'oficina a la Plana de l'Om. Com veieu, una plaça amb tots els ingredients possibles per fer-hi una bona recepta!

Bibliografia de referència:

- COMAS, Francesc (2009). Història de Manresa. Manresa, Ed.Zenobita

- GARCIA CASARRAMONA, Gal·la (2001). L'Abans. Manresa, recull gràfic 1876-1965. El Papiol, Ed. Efadós

05 de novembre 2016

La Casa Jorba com mai l'hauràs vist

La Casa Jorba, les fotografies de tota una història

L’Associació Memòria i Història de Manresa presentarà dimarts vinent, dia 8 de novembre, una web amb 2.500 fotografies de la històrica Casa Jorba, el símbol del comerç manresà per excel·lència del segle XX, que estava plenament arrelat a la ciutat i a Catalunya. 

A l’acte, que tindrà lloc a les 7 del vespre a l’Auditori de La Plana de l’Om, es projectarà una àmplia mostra d’aquest fons. Hi participaran Ricard Jorba Garcia i Ignasi Bosch Jorba, en representació de la família Jorba; Joan Maria Serra, responsable del tractament documental i autor dels textos del web, i Joaquim Aloy, president de l’Associació. 

El fons fotogràfic de la Casa Jorba –que procedeix de l’Arxiu Lluís G. Jorba Gomis- és d’una gran riquesa i varietat. Mostra l’evolució de l’empresa entre els anys 1900 i 1970. Aplega fotos de la família Jorba, dels seus edificis comercials planta per planta, de personalitats que els visitaren, dels seus variadíssims aparadors, de múltiples actes comercials, promocions, rebaixes, modes (en què foren capdavanters), de nombrosos actes culturals, socials, esportius i festius que impulsaren i amb un protagonisme molt destacat per a les cavalcades de Reis, que van organitzar durant 32 anys. També conté algunes fotografies antigues de Manresa i de diferents esdeveniments ciutadans.

La gran història viva del comerç manresà

Van ser un dels símbols per excel·lència del comerç manresà del segle XX: els Magatzems Jorba. Pere Jorba Gassó (1849-1927) i el seu fill Joan Jorba Rius (1869-1938) van obrir el 1904 uns grans magatzems a la plaça de Sant Domènec, Casa Jorba, que serien el centre principal fins a la inauguració, el 1936, de la primera fase del nou can Jorba, a l'encreuament de la Muralla del Carme i el carrer Nou. L'edifici, exemple d'art déco català, va ser projectat per l'arquitecte barceloní Arnald Calvet i construït en tres etapes (1936-1943-1952). L'activitat dirigida per la família Jorba es perllongaria fins al 1971, quan l'empresa es va vendre a Gicos SA. Can Jorba tancaria portes el 1984.

- Per veure la web:

http://www.memoria.cat/jorba/