13 de novembre 2016

Parada al cor de la ciutat

La Plana de l'Om, la plaça de l'arbre

L'avui Plana de l'Om -antigament plana de Sant Miquel- és probablement l'espai que més agrada als manresans i manresanes. Un plaça petita però molt còmode, una plaça carregada d'històries de comerços i botigues innovadores al seu temps. Com va dir un amic meu de Sabadell: "la plaça és just on toca". Pero deixem la retòrica, i comencem amb la història. Cap a finals del segle XIX la Plana de l'Om ja era, juntament amb els carrers Sobrerroca, plaça Major, el Born, Urgell, Sant Miquel i Vilanova, una gran espai de les activitats econòmiques de Manresa. En aquest espai hi podíem trobar el comerç especialitzat i al mateix temps el servei de moltes professions liberals (metges, advocats, notaris...) i fou sens dubte, l'espai de la ciutat on es va instal·lar el mercat setmanal.

La Plana tenia el privilegi de ser un dels primers punts neuràlgics de la ciutat, de fet el primer document que trobem sobre la plana és ja del segle XIII. El nom de plana de l'Om, cal rescatar-lo de l'any 1869 (en ple èxit liberal de la Revolució de 1868) quan es va decidir plantar-hi un om per commemorar la "Revolució de la Gloriosa" (que havia expulsat a la reina Isabel II de la corona de Madrid). L'arbre va esdevenir el autèntic leitmotiv del indret, amb el permís de l'estatua d'una noia prenent la fresca sota l'arbre, de Ramon Oms, anomenada "A l'ombra". Tot i això l'arbre original fou arrancat el 1937, quan el consell municipal de Manresa va decidir aprofitar la llenya per passar el dur hivern de la guerra. La plaça es quedava sense el seu "om", i aviat es va quedar sense nom també. Una trista orfendat que duraria 45 anys. Durant els anys posteriors, la Plana va rebre diferents noms, la plaça del Combatent (en període de la Guerra Civil) i més tard, sota el poder franquista, va rebre el nom del "director", General Mola, màrtir de la causa facciosa. El nom feixista perduraria fins el juny de 1979, quan el primer ple democràtic del nou ajuntament de Manresa, encapçalat pel socialista Joan Cornet, va suprimir tots els noms franquistes de la ciutat i va tornar a restaurar el nomenclàtor original. La Plana recuperava el nom, però de moment encara no hi havia el famós arbre. Però la ciutat de Manresa no hauria d'esperar molts més anys, el 1982 s'hi va plantar de nou el popular arbre.

Un espai comercial de primer ordre

Són moltes les botigues i negocis que s'han ubicat en aquesta plaça, però en destaca un i de fet és el més important, la Farmàcia Esteve, que ja em vam parlar en un altre entrada. També han passat altres negocis, com la de la Pepita Jorba en modes, la primera botiga de moda a l'estil prêt-à-porter que es va instal·lar a Manresa; la carnisseria Llorenç (cal Llorencet); els teixits Badia; la sastreria Guilà; la cotilleria Just Pastor (anomenada "La Ville de Paris"); la carnisseria Buch; els frigorífics Devant; l'antiga casa senyor Jaume (en l'actualitat la sala d'Exposicions de la Fundació BBVA); i la noble casa Oller, on hi despatxaven importants industrials. Hi encara més, la primera impremta de la ciutat, es va instal·lar a la Plana de l'Om, era la impremta de Pau Abadal. I dos més, Radio Manresa i Aigües de Manresa també havien tingut l'oficina a la Plana de l'Om. Com veieu, una plaça amb tots els ingredients possibles per fer-hi una bona recepta!

Bibliografia de referència:

- COMAS, Francesc (2009). Història de Manresa. Manresa, Ed.Zenobita

- GARCIA CASARRAMONA, Gal·la (2001). L'Abans. Manresa, recull gràfic 1876-1965. El Papiol, Ed. Efadós