06 de maig 2016

El mercat de la Plaça Gispert

La plaça on hi havia de tot

A l'avui renovada plaça de Gispert s'hi havia celebrat el popular mercat de la llenya, que antigament s'havia fet a la Muralla del Carme. Durant uns anys els manresans coneixien la plaça Gispert -que ha tingut diferents noms- com a la "Plaça de la llenya", ja que es venia el combustible vegetal aconseguit mitjançant la combustió anaeròbica d'alzines. A les acaballes del XIX el mercat de la llenya de la Gispert es va passar a la plaça de Valldaura. Tot i això a la Gispert, no tan sols es venia llenya, sinó que la plaça també es destinava a parades de queviures que complementaven les que hi havia a les places Major i de l'Om.

L'any 1877 un grup de veïns del districte tercer -Quatre Cantons- van demanar a l'Ajuntament de Manresa una nou espai per fer un mercat que ampliés la de la plaça Major i la Plana, i assenyalaven la plaça de Gispert com un punt ideal, com per exemple perquè set carrers hi desembocaven: 
"como punto a propósito por reunir muy buenas condiciones y ventajas, ya por hallarse situada al centro del distrito tercero, ya también por que desembocan en ella siete calles". 
Una plaça amb set boques 

A la plaça Gispert hi arriben set carrers: Vilanova, Talamanca, Santa Maria, Sant Francesc, Barreres, de la Roñeta (ara Camp d’Urgell) i Roldonisses (ara Cirera). L'ajuntament va acceptar la petició dels veïns i va autoritzar la plaça Gispert per a la venda ambulant sense que haguessin de pagar cap arbitri al municipi. Aquell any 1877 es feia un pas més per donar un contingut més ampli i variat al mercat de la plaça Gispert, a part dels queviures, fruita i alimentació de tot tipus, s'hi van començar a vendre teixits de tota mena: 
"a instancias de los mercaderes de tejidos de esta ciudad se ha dispuesto que todas las que con carácter ambulante se dedicaban la venta de aquellos en puestos públicos se trasladen a la plaza Gispert". 
La normativa redactada per la Comissió de Mercats l’any 1892, que regulava les places-mercats, fixava en el punt tercer el següent: 
"quedará prohibida en las plazas-mercado y demas calles de esta ciudad la instalacion de puestos ambulantes que no sean de artículos de primera necesidad debiendo los de esta clase concurrir a la plaza Gispert en cuyo punto se les permitirá la venta sin exigirles arbitrio alguno".
Una ciutat d'interior i amb mercat de peix

Durant un temps les parades de pesca salada de la plaça Major van ser dutes a aquest a la Gispert i també es va demanar que hi anessin les dels planters. Això va provocar que els veïns del sector del Carme no estiguessin d'acord i protestessin al consistori: "de tiempo immemorial tienen señalado dicho puesto para la venta de tal producto". El 1879 l’Ajuntament va aprovar instal·lar parades de peix a la plaça de Gispert "sin construir en dicho sitio ni una mesa para la venta de pescado", així com a la Plana i Sant Domènec. 

El diari El Cardoner relacionava aquest fet amb que tres regidors municipals, Pons, Ballart i Clotet, vivien, respectivament, a la plaça de Sant Domènec, a la Gispert i a l’Om. Un equilibri polític que mantenia a tots tres contents. Així que a cada plaça hi havia el seu mercat, i tots satisfets. Les parades de pageses de la plaça de Gispert van ser suprimides per l’alcalde Josep Moll el desembre del 1963, com el mercat de la Plana de l’Om, argumentant problemes de circulació per als cotxes. I es que als anys 60, Manresa vivia una autèntica febre del cotxe, les classes populars van començar a adquirir bens de luxe i el cotxe (producte estrella del Desarrollismo franquista) treia l'espai a les parades dels mercats.

La Muralla del Carme i les parades de la fira al Passeig Pere III

Durant els primers anys del segle XIX es feia el mercat de la llenya "desde la puerta de santo Domingo hasta la torre del Carmen", però va ser mogut poc temps despres cap a la plaça de Gispert. Els venedors ambulants que antigament es col·locaven al carrer de Sant Miquel i placeta de Santa Magdalena es van traslladar a la Muralla del Carme a mitjan segle XIX. Era un mercat amb parades de tota mena com eines de pagès, roba, fusteria, ferreteria, llauners, bates i davantals, roba per a la llar, joguines, plats i olles, cordills, vetes i fils, sabates i espardenyes, entre altres. Amb alts i baixos es va mantenir l’activitat comercial en aquest vial fins a la dècada dels setanta del segle XX. 

Quan hi havia les fires de l’Ascensió i de Sant Andreu les parades de la plaça Major i la Plana de l’Om s’havien de posar a la Muralla del Carme i deixar aquells espais per als venedors de la fira. Això provocava moltes queixes i malentesos dels que tenien parada fixa a les places. Quan es va urbanitzar el primer tram del Passeig de Pere III l’alcaldia va decidir que les parades dels firaries es posessin al nou carrer acabat de construir, un espai més ample i que havia de ser l'espai de referència de la burgesia manresana. Als firaires els va agradar la nova ubicació però la majoria de venedors de la ciutat van protestar perquè van dir que estaven massa separats del centre de la ciutat.

Bibliografia bàsica:

- COMAS, Francesc (2009). "Història de Manresa". Zenobita, Manresa

- COMAS, F.; REDÓ, S. (2006). "Manresa, La Ciutat Transformada". Zenobita, Manresa

- Diari Regió7: "La plaça de Gispert, un mercat polifacètic" (28/07/2014)

- GARCIA, Gal·la (2001). "L'abans de Manresa, Recull gràfic 1876-1965". Efadós Editorial