13 d’agost 2015

Quan l'home del sac era...

Resseguint la Manresa de Sant Ignasi de Loiola

La vida del guipuscoà Sant Ignasi de Loiola (Íñigo López de Recalde) per Manresa és pot resseguir de forma senzilla, gràcies a les plaques i cartells informatius col·locats en carrers i places de la ciutat. Tot i que molts espais i llocs tenen una nomenclatura associada a la seva persona, que fa més propera la seva història a la nostra vila, els seus passos es poden seguir amb facilitat. Un personatge que en un principi fou conegut com "l'home del sac" pels manresans del segle XVI, que l'havien vist rondejar sense aparentment un rumb clar. Qui era aquell foraster amb cara d'estar malalt? Un solitari que es parava a resar a les ermites i esglésies que trobava i que aviat va despertar la curiositat de molts. D'on havia vingut aquest peculiar home?

El peregrí Ignasi de Loiola va contemplar Manresa per primer i únic cop, l'any 1522. Segons narra la tradició, el primer lloc on va fer nit a Manresa Sant Ignasi fou les balmes que hi ha sobre el barri de les Escodines el 25 de març de 1522, on avui hi ha construïda la Santa Cova. Feia pocs anys que la ciutat s'havia recuperat de la terrible Pesta Negra, dels cicles de males collites i de la Guerra Civil Catalana del segle XV. Aquests successos havien fet minvar la població, tot i que al segle XVI i sobretot XVII la població tornaria ha créixer. Joaquim Sarret i Arbós, al seu llibre d'Història de Manresa de l'any 1910, ens explica com fou l'entrada del Sant a Manresa:
"Ignasi de Loyòla entrá a Manrèsa pel camí de la Guia, passant l'actual Pònt vell. En la iglesièta que hi ha pròp de dit pònt, s'aturá el sant penitent a fer oració; y còm era a la vesprada y quedés sòl, diu la tradició que la Vèrge Santíssima li senyalá el llòc o Còva aont s'havia de guarir y fer penitència, aquedat desde llavòres la santa imatge girada de cara a dita santa còva."
El periple del Sant per casa nostre va seguir a l'antic Hospital de Santa Llúcia i a la casa Amigant, propietat d'una antiga família noble manresana que tenia un auspici per cuidar als malalts. La Casa dels Amigant està situada a tocar de la Plaça Major, a la baixada del Carme, i era propietat de la família Amigant que el va acollir fins a dues vegades. Aquest fet va donar nom a la petita plaça que hi havia al costat, i des de d'aquell moment es coneix com la placeta de Sant Ignasi Malalt. La tradició, esmenta que Sant Ignasi dibuixà tres creus amb sang a la paret de la cambra dels Amigant on s'estava recuperant, un de les quals encara es pot veure.

Durant la seva estada a l'Hospital de Santa Llúcia va patir un esvaniment, el qual molts l'arribaren a donar per mort. Durant una setmana, pràcticament restà inconscient fins que tornà a recuperar-se. A l'actual església del Rapte, al costat de la Sala Ciutat, es commemora aquesta vivència com un petit miracle, en que fins i tot alguns historiadors han vist en aquesta "recuperació" la inspiració per la fundació de la Companyia de Jesús més tard. La capella del Rapte de Sant Ignasi és una construcció del segle XX, inaugurada l'any 1958. Va ser construïda en el lloc on hi havia hagut l'hospital i capella de santa Llúcia, dels quals se'n té notícia des del 1321. Al segle XVIII en aquest lloc es bastí l'església de Sant Ignasi, enderrocada durant la Guerra Civil.

Seguim, recorrent els carrers i arribem al carrer Sobrerroca, sens dubte, la zona amb més punts de referència aquest sant. Des del famós "Pou de la Gallina" on va obrar el miracle de fer pujar l'aigua, perquè segons la llegenda va trobar una nena plorant perquè l'hi havia caigut una gallina dintre el pou, fins a diferents baixos de cases del mateix carrer on s'afirmava que hi havia passat més d'una nit, com és el cas del edifici número 30.

Altres llocs ignasians eren espais que simplement formaven part de la ciutat, i ara encara molts d'ells podem veure'ls quasi iguals que com els va veure el pelegrí, com són: el Pont Vell, la Seu, el monestir de Santa Clara, la petita església de Sant Pau i el mas de les Marcetes, on es guarda un reliquiari amb el cinyell del sant. També podem destacar espais que es trobaven en aquell temps "fora muralles" on es pot documentar interacció del Sant com la Creu del Tort, lloc on Sant Ignasi hi fou acollit per la família Tort i on es conservà el bol d'escudella de fusta d'olivera del sant fins a la mort de la seva propietària la Lluïsa Santanach. La copia que tenien els jesuïtes la tenen els actuals propietaris de la Casa del Tort. Un altre espai fora de la ciutat, és la petita ermita de la Salut de Viladordis, on el pelegrí hi anava a resar molt sovint.

Durant els onze mesos que va estar-se a la ciutat, va ensenyar catecisme i va menar una vida contemplativa d'oració, meditació i penitència. A partir de les experiències tingudes a Manresa, va escriure el llibre dels Exercicis Espirituals. Un mètode de recerca de la voluntat de Déu que consisteix a dedicar un període de 30 dies de silenci a la meditació i a la reflexió, durant els quals es revisa la vida d’un mateix i se'l convida a seguir el model de vida de Jesús, a comprometre’s, i a practicar la solidaritat.

Webgrafia:

- Auca de Sant Ignasi: auca.covamanresa.cat

- Bloc Arquitectura Medieval: arquitecturamedieval-jespi.blogspot.com

- Historia documentada de Manresa: historiademanresa.wordpress.com

Bibliografia:

- COMAS, Francesc: "Manresa. Una història per conèixer". Ed.Zenobita. Manresa, 2005

- SARRET, Joaquim: "Història de Manresa". Impremta Sant Josep. Manresa, 1910

- VALDENEBRO, Raquel: "El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles". Arqueologia medieval (2007), núm. 3

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda, Dieu que el bol de Sant Ignasi original està a la casa del Tort del barri de Santa Clara Nova , i no es cert. El bol original es va donar a La Cova a la mort de la seva propietària la Lluïsa Santanach i la copia que tenien els jesuïtes la tenen els actual propietaris de la Casa del Tort.
Maria Teresa, escodinaire

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Gràcies per aquesta informació Maria Teresa. Atentament, Jordi Bonvehí