21 de juliol 2014

Les caputxines del Carrer Talamanca

El Monestir de Sant Carles Borromeu

A principis del mes de febrer del 2014, la Mare Abadessa del Monestir de Caputxines de Manresa, Teresa Caballero, anunciava públicament de forma unànime i després d’un llarg període de reflexió, que donava el conjunt patrimonial del monestir de Sant Carles Borromeu a la Fundació Sociosanitària de Manresa perquè esdevingués una residència d'avis. Els motius d'aquesta donació anaven relacionats directament amb l’edat de les sis monges que vivien al monestir, situat al carrer Talamanca, així com a la falta de noves vocacions religioses per omplir les vacants.

Les Caputxines consideraven que el perfil de la Fundació Sociosanitària de Manresa era l’idoni perquè, en el futur, es pugués fer un ús social de la finca que té una superfície total de 4.500 metres quadrats dels quals 1.800 són edificats. Entre els primers objectius, hi havia el de preservar tots els elements arquitectònics i artístics de valor i posteriorment, determinar la millor manera per reconvertir espais en una residència per a persones amb problemes de dependència.

El convent de caputxines que es va fundar a iniciativa d’Àngela Margarida i Prat des de Santa Margarida la Reial de Barcelona, establiment que també havia fundat ella uns anys abans. La fundadora va començar a fer les gestions corresponents el 1608 però es va topar amb la pretensió del bisbe de Vic de portar a terme aquesta fundació des del convent de Saragossa. Per altra banda, els consellers de Manresa van obtenir el vist-i-plau de Roma, mentre compraven la casa natal d'Àngela Serafina, situada en un trull del carrer de Talamanca.

Àngela Margarida i Prat és coneguda com la Mare Serafina, perquè era vídua del mestre sastre Francesc Serafí. Va ser la monja que va fundar l'ordre de les Caputxines a Espanya. Aquest fet va comportar que el 1896, segons l'historiador Sarret i Arbós, col·loquessin "el seu retrat a l'ajuntament sense cerimònia oficial o pública, dins la galeria de Manresans I·lustres". El 1883, l'alcalde de Manresa Marià Batlles i March havia inaugurat aquesta galeria en què, fins a l'actualitat, és l'única dona que figura a la Galeria de manresans il·lustres.

El convent de les caputxines

L'any 1638 van sortir del convent del carrer del Carme de Barcelona cinc religioses en direcció a Manresa amb l'objectiu d'erigir una nova fundació segons havia estat voluntat de la mare Serafina. El convent es va edificar sobre l'antiga Casa del Trull, molí d'oli que es trobava al carrer de Talamanca, al mateix solar on havia nascut la fundadora de les caputxines. Es va enderrocar la casa i es va construir un monestir que va ser acabat el 13 de gener del 1652. Gràcies a les gestions d'un dels protectors de la comunitat, el benemèrit Joan de Peguera, el claustre del convent es va fer amb columnes i capitells procedents de l'antic monestir de Valldaura. Finalment la fundació fou autoritzada pel papa Urbà VIII.

L’església fou dedicada a sant Carles Borromeu. L’any següent va consagrar-se aquella església i en el capítol de les adversitats, també va patir els efectes d’una epidèmia de pesta. Entre el 1647 i 1652 es va ampliar el convent i en aquest sentit, el 1679 es va posar la primera pedra d’una nova església, que es va inaugurar el 1687. Poc després, el 1713, va patir els efectes de la Guerra de Successió, el que seria el començament dels trasbalsos propis del segle XIX. 

El 1808 es va haver d’abandonar la casa a causa de l’entrada a Manresa de les tropes napoleòniques, no hi van poder tornar fins el 1811. Exclaustrat altra vegada entre el 1868-71. També va quedar afectada pels efectes de la Setmana Tràgica (1909) en veure’s obligades a establir-se provisionalment en una casa particular. Un cop passat aquell trist episodi, el 1911 van inaugurar la nova església. Aquesta situació es va tornar a reproduir durant la guerra civil (1936-39), quan les monges foren expulsades amb violència i el convent enderrocat. Entre el 1944 i 1957 van aixecar el nou edifici, en la mateixa ubicació i tornant a aixecar el claustre procedent de les cistercenques de Valldaura. L'obra fou realitzada per mestres picapedrers de Sant Cugat del Vallés. Els capitells són decorats amb una gran varietat de temes vegetals i figuratius de monges, sants, religiosos, també dimonis, animals grotescs i fins i tot un personatge amb una actitud gens decorosa.

Webgrafia:

- Manresanes que han fet història: Àngela Margarida Prat de Serafí, "Mare Serafina" (1543-1608)

- Monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Carles Borromeu (Manresa)

Bibliografia:

- REDÓ, Salvador. Dos religiosos manresans amb projecció exterior. Diari Regió7, 06/09/2009

- SARRET i ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924

- TORRAS i BACARDIT, Carme. El claustre de les Caputxines o de l'antic monestir de Valldaura. Revista Amics de l'Art Romànic del Bages. núm. 50 (1989)