03 de juliol 2014

Els sarraïns, la Seu primitiva i els reis francs

Les visites dels sarraïns a la comarca

Durant els segles IX-XII tant la ciutat de Manresa com la comarca del Bages van patir els devastadors atacs intermitents dels sarraïns. Calia  una restitució de la ciutat, cosa que es va fer amb la mediació de la comtessa Ermesenda, vídua del comte Borrell i mare de Berenguer Ramón I, la qual, un cop arribada a Manresa en companyia del seu fill i de l'Abat Oliba, que confirmà, conjuntament amb els seus acompanyants, la dotació de l'església de Santa Maria de Manresa, la recuperació de la ciutat i la repoblació del seu terme.

Ja des de temps de l'expansió franca per terres catalanes a final del segle IX i posteriorment, amb la conquesta comtal de terres als sarraïns, s'aixecava una església preromànica o romànica com si fossin fites; on havia l'església, hi havia l’ordre franc o el comtal. L'església primitiva de la Seu funcionava com a punt avançat de l’administració en un moment històric en què les lleis eclesiàstiques i les dels homes es confonien; les parròquies eren unitats administratives, també. L’adveniment del feudalisme deixà a aquests temples la simple funció religiosa i el poder temporal passà a les famílies de la noblesa i físicament als seus castells. Però catedrals i monestirs van mantenir la dualitat del poder, eren els pastors espirituals i també en moltes ocasions els administradors temporals.

Al segle X, l'última ciutat de ponent dominada pels comtes cristians era Manresa. El límit exacte l'establia el riu Cardener, però immediatament després del riu no hi havia encara els sarraïns. Les seves fortificacions eren trenta quilòmetres més lluny. De manera que, entre les dues línies, la dels cristians i la dels sarraïns, hi havia una mena de terra de ningú. Aquesta franja de terra s'anomenava la Marca. El 985, el cabdill Almansor va conduir un exèrcit pel litoral mediterrani i va destruir Barcelona. Això fou un cop dur, perquè uns anys abans els comtes de Barcelona havien signat tractats d'amistat i vassallatge amb el califat de Còrdova. Doncs bé, el 999 va començar una nova ràtzia i aquest cop li va tocar patir a Manresa. El 23 de setembre del 999, l'abat Seniofred del monestir de Sant Benet va reclamar davant un tribunal que presidia el comte de Barcelona, Ramon Borrell, la possessió d'unes terres pel monestir. Sis mesos després, el 20 de Març del 1000, ell mateix va restituir algunes escriptures que s'havien cremat. Segurament a finals del 999, després de la reclamació als jutjats de l'abat, els habitants de Manresa van veure com una tropa sarraïna s'acostava a la ciutat.

A Manresa sabem que l'església de Santa Maria i que el barri del Todesind (on ara hi ha les Escodines) va desaparèixer, i un testimoni posterior ens parla d'una ciutat “derruïda”. De tota manera, no tenim proves del que va passar. Els ciutadans varen tornar a la ciutat immediatament passada la incursió, van reconstruir els edificis derruits i van reprendre l'activitat comercial. Els objectes de valor i els lleugers s'havien salvat, però no els estris de la llar. Malgrat que el quadre que tenim de l'època és molt dispers, la vida a Manresa es va rependre ràpidament. A més, els comtes hi varen ajudar amb importants dots de diners i cartes de repoblació als colons.

Tot i aquesta aparent terra de ningú situada en una frontera aparentment sota control cristià, a partir de principis de segle XI comença a circular la moneda d'or sarraïna. L'any 1002 tenim la primera cita, de mancusos (moneda cristiana, substituïda pel maravedí a finals del segle XI) d'or i quartz, seguint l'esment d'or, en onces o en pesas, o en auris molt sovintejats. En canvi no veiem cap cita dels mancusos que encunyaren durant el govern de Ramon Borrell, doncs no trobem els mancusos de Barcelona fins el 1049.

Bibliografia:

- Albert Benet. Manresa medieval, dins Història del Bages I, Manresa, 1986

- Albert Benet. Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985

- Jofre Fité. Al-mansur i la destrucció de Manresa (999), El Pou de la Gallina, Manresa, 2012

- Salvador Redó. La Seu curiosa. Del melic d'Adam als maçons, Revista Regió7, Manresa, 2011

Més informació:

- Jofré Fité: Ciutat fortalesa (878), aquí