01 de juny 2014

Els manresans de Jaume I

La conquesta de Mallorca: l'aventura del cavaller Ponç Otzet

Un proverbi medieval recollit per Francesc Eiximenis assegura que "menjant e bevent es fan les amistats". Un banquet a Tarragona, a casa de Pere Martell, "que sabia molt de mar", va servir per reunir el rei i la flor de la noblesa catalana, poc temps abans enfrontada en lluites internes, i fer possible no només que menjant i bevent refessin les antigues amistats i cicatritzessin les ferides, sinó que sorgís un ambiciós projecte col·lectiu: la conquesta de Mallorca. A Barcelona, el dia 23 de desembre de 1228, les Corts aprovaven la conquesta d’Al-Mayürga, (Mallorca).

L'origen del projecte segons el Llibre dels fets sembla que es contradiu amb la versió que en dóna el cronista Bernat Desclot a la seva famosa Crònica, on es parla d'una topada entre dues sageties de Tarragona amb patent de cors i una galera i una tarida del rei de Mallorca, però en realitat totes dues versions es complementen. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós demostrà la participació activa de molts manresans en la conquesta de la ciutat de Mallorca pel rei Jaume I i el seu poderós exèrcit. El cronista mallorquí Dameto explicava com van sorgir els manresans de Mallorca:

"que aqueixes illes va fundar-se un poble (...), al qual anomenem Manresa, del nom de llur ciutat i pàtria".

El poble mallorquí de Manresa no és un altre que la vila de Lloret de Vistalegre, adoptat l'any 1925, poc després d'independitzar-se del municipi de Sineu. Situada al centre de l'illa, és vulgarment coneguda amb el nom Llorito, corrupció del topònim Loreto, advocació de la Verge titular d'una església edificada pels franciscans l'any 1551, esdevinguda posteriorment la parroquial del poble. El nom de Manresa hi perdurà fins el segle XVII. El pare Gaspar Munar va recuperar una escriptura del 1613 referent a la possessió "antigament dita Manresa". Aleshores se'n deia Son Bauló. La popularitat del santuari de la Mare de Déu de Loreto, aviat féu preponderant aquest nom que en derivà al nom deformat de Llorito.

Cal cercar l'origen d'aquest lloc i la raó del seu nom antic en una alqueria (conjunt de cases i conreus) islàmica que, en el repartiment de terres entre els conqueridors de l'illa, correspongué a Ponç Otzet i d'altres cinc cavallers manresans. En els repartiments dels regnes de Mallorca, València i Sardenya, editats per Pròsper de Bofarull, es fa esment de l'estol manresà ("de hominibus de Minorissa") repoblador del terme de Sineu i, també, de les alqueries i molins que els foren adjudicats en aquest territori.

D'altres topònims de la mateixa illa de Mallorca -Castell de Manresa, Port de Manresa, Punta de Manresa-, dintre el terme municipal d'Alcúdia, revelen un origen similar. El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, de Madoz, l'any 1848 donava noticia de "la punta y castillo de Manresa (...), media milla distante de la bahía de Pollensa". Passats cent anys, el 1948, Josep Pla explicava als lectors de la seva guia de Mallorca, Menorca i Eivissa que l'enderrocat castell de la punta de Manresa s'havia convertit en residència d'estiuejants.

El cartògraf i arqueòleg menorquí Joan Mascaró i Pasarius considerava que el topònim Manresa arribà a Mallorca, "transplantat del nom de la ciutat del Bages, per repobladors catalans", tanmateix remarca la persistència del mateix mot com a cognom o llinatge. Per tant si trobeu algun mallorquí amb el cognom "Manresa" probablement siguin els descendents dels manresans comandats per Ponç Otzet que van conquerir Mallorca amb el rei Jaume I l'any 1229.

Bibliografia:

- Gasol, Josep Mª (1991): "Manresa un nom universal". Ajuntament de Manresa

- Gentilicis dels municipis de les Illes Balears. Societat d'Onomàstica.