12 de gener 2014

Comprar als mercats

Els mercats i les places

Per facilitar l'intercanvi de productes agrícoles i en especial de cereals, des de l'edat mitjana existien mercats setmanals als carrers de Manresa. Al segle XIX el mercat més important era el de la Plaça Gran (Plaça Major) i al canvi de segle del XIX al XX, la Plana de l'Om i d'altres places de Manresa van adquirir major importància. En algunes de les places més cèntriques, com la plaça Major, la Plana de l’Om, la plaça Gispert, la plaça de Sant Domènec i la placeta Calsina, hi havia parades de mercat pels matins dels pagesos de la ciutat i dels pobles de les rodalies. La plaça Major era el mercat més important i el més gran que podien trobar, hi havia pageses de la comarca que venien a vendre el que havien collit el dia abans. Hi havia parades de conills i aviram, parades de formatges, la més important li deien les Toves, parades de galetes, el Reverter, i una molt gran que era del Rei de les Olives a l’entrada del carrer Sobrerroca.

A la Plana de l’Om hi havia pageses amb cistells grans plens de verdura tendra. La gent passava per entre dues fileres de parades en direcció al carrer de Sant Miquel o al carrer Vilanova. En aquell temps i pel matí no hi passaven cotxes, tan sols alguna bicicleta i com que no existien encara les neveres ni els supermercats amb productes congelats, era molt normal que les dones de la casa anessin cada dia a comprar els productes frescos per fer el dinar. A la plaça Gispert, des de 1877, hi havia el mercat de la llenya que es traslladà posteriorment a la plaça Valldaura.

A la placeta Calsina hi havia molt poques parades, si ho comparem amb la Plana de l'Om o la Plaça Major. Cada dia n'hi havia una de fixa i els dissabtes n'hi havia alguna més, de pageses. La parada fixa era de conills i aviram. Aquests animalons els sacrificaven allà mateix al davant de la gent. Els pollastres se’ls posaven sota el braç dret, amb una mà els hi aguantaven el cap per la cresta i amb l’altre els hi feien un tall al coll, deixant que s’escolessin recollint la sang en uns petits gots d’alumini que desprès venien aquesta sang quan s’havia coagulat. Els conills els penjaven d’un ganxo per una pota del darrera cap per avall, els feien un tall al coll amb un ganivet i els deixaven que s’escolessin. L’animaló mentre es moria anava espernegant i tota la quitxalla que passava es parava i la majoria en silenci contemplaven l’agonia de l’animal, alguna vegada algú podia preguntar “i no li fan mal?” cosa que als més grans o la mare els costava contestar.

A l’estiu en aquesta placeta es muntava una gran parada de síndries i melons. La feien de caixes de fusta de les que transportaven els melons i les síndries i per sobre la tapaven amb un tendal de camió. Aquestes fruites es venien senceres o a talls. Si les compraves senceres les deixaven tatxar, que era fer un quadrat amb el ganivet per extreure una mostra del seu interior per provar, si t’agradava te la quedaves i sinó, n’agafaves una altra. Com que això es donava a l’estiu, els mesos de més calor, bona part de les mosques de Manresa es trobaven en aquest racó.

Més informació:

- El mercat de la Plaça Major del baró de Maldà, aquí
- Els pagesos del regadiu de Manresa, aquí

Bibliografia:

- Garcia i Cassarramona, Gal·la: "Els Mercats públics, punts de venda d'aliments i d'altres productes" pàg. 525-527. l'Abans. Manresa Recull Gràfic 1876-1965. Edafós, Manresa 2001

- Bataller, Joan Maria: Atlas de la Diversidad, "En algunes places cèntriques de Manresa"