10 de juliol 2012

Els empaitabisbes

Ceballots al cap del bisbe de Vic

Els manresans mai han estat prou bé amb els bisbes. Així ho explica una rondalla explicada per Mateu Valls de Manresa de l'any 1911, i que recull el folklorista Joan Amades en el seu llibre "Rondallística".


"El bisbat que avui radica a la ciutat
de Vic diuen que en altres temps
havia estat a Manresa.
En una ocasió els manresans estaven
disconformes amb la conducta del seu
bisbe. Aquest hagué d'anar a Vic
a fer una visita, i, en retornar al 
seu palau de Manresa, els manresans
sortiren a retrobar-lo i l'apedregaren
a cops de ceba, amb tant de delit
que no el deixaren entrar a la ciutat.
El bisbe se'n tornà a Vic, on fou molt
ben rebut, i decidí quedar-s'hi a viure.
Els manresans, penedits de llur fet,
moltes vegades han reclamat el retorn
del bisbe, però ell mai més no hi ha
volgut tornar".

Extracte:

- Franquesa, T.; Recasens, J.: "Coneguem la Sèquia", Caixa d'Estalvis de Manresa, 2a edició, Manresa 1984

Altres entrades al bloc relacionades amb el folklore:

- Manresans, lladres, pillos i gormands: aquí
- Entre Tots Sants i Manresa: aquí