30 de novembre 2011

La Palanca de la Reforma

Pont per a vianants o "palanca" que travessava el riu Cardener per comunicar l'estació del Nord (Renfe) amb el nucli urbà de Manresa. Interessant detall fotogràfic on es pot observar la Seu sense la torre del Baptisteri ni la façana neogòtica actual.

Font: "La Memòria de les imatges", Regió7 Llibres - Arxiu Jaume Pons

21 de novembre 2011

160 anys al servei de la ciutat

El rellotge de la Seu

Fotografia: Operaris netejant el rellotge del campanar de la Seu (Diari Regió7)

El campanar de la basílica de la Seu de Manresa té un rellotge més antic que el famós Big Ben de Londres. El 17 de novembre del 1851 el van posar en marxa per primera vegada. Segons la recerca feta pel manresà Jaume Espinalt, que s'encarrega de tenir-ne cura, la decisió de renovar el giny horari de la Seu es va prendre el març del 1851, quan es va contractar el rellotger alemany resident a la ciutat de Barcelona Carlos Werhle. Es va comprometre a fer-ho per "460 duros" de l'època (uns 13,82 euros de l'actualitat). La instal·lació original encara hi ha guardat el petit motor original, el mateix enginy es va instal·lar tres anys després al rellotge Big Ben de Londres.

Recerca:

- Diari Regió7:
"160 anys marcant les hores des del campanar de la Seu" (20/10/2011)
- Diari Regió7:
"Netegen el rellotge de la Seu a fons perquè no s'aturi més" (22/09/2011)

14 de novembre 2011

L'assassinat de la cooperant Flors Sirera

Rwanda 1997

Fotografia: La manresana Flors Sirera sosté un infant en un hospital.

El 18 de gener de 1997 al matí, tres cooperants de Metges del Món es van dirigir a un llogarret del nord-oest de Rwanda on treballaven. Un d'aquests cooperants era la infermera manresana Flors Sirera.

Quan van arribar-hi, es van trobar un munt de cadàvers escampats a la vora del camí. El mateix batlle del poble els va dir que havien estat els militars feia poc i que no gaire lluny hi havia un punt on hi amuntegaven altres cadàvers, per evitar contagis i epidèmies. Hi van anar i van veure un espectacle dantesc i inhumà. Un informador del govern ho va saber i es va convocar una reunió urgent dels alts càrrecs militars de la zona que, prèvia informació a les altes instàncies governamentals, van decidir que s’havia d’executar les tres persones abans de la nit per evitar problemes majors. Es va formar un comando especial i a quarts de nou del vespre del dia 18 de gener de 1997 es presentaven a llur casa i mataven a trets Flors Sirera, Manuel Madrazo i Luís Valtueña. Els tres havien vist el genocidi de primera mà, i se'ls havia de fer desaparèixer.

El testimoni de la seva mort: "assassinats selectius"

Fotografia: Paul Kagame (actual president de Rwanda), general tutsi el 1997, va ordenar la mort de la cooperant manresana Flors Sirera i dels seus dos companys.

T004 és la clau que protegeix la identitat d’un testimoni que es considera clau per aclarir l’assassinat de Flors Sirera, el 1997 a Rwanda, i vuit cooperants i religiosos més de l’estat espanyol.

El seu testimoni avala que van ser dirigents del Front Patriòtic Rwandès (FPR), sota l’autoritat del general tutsi Paul Kagame, els autors de l’assassinat. El T004 va assegurar que dos dies abans de l’assassinat de Flors Sirera va ser convocat a una reunió urgent en el destacament format per agents del servei secret i militars de l’exèrcit regular. En la reunió es va exposar que membres dels serveis secrets havien seguit a Flors Sirera mentre aquesta anava a repartir medicaments en dispensaris de la zona en conflicte i que un supervivent de les massacres va explicar a la infermera manresana el que havia passat i va donar indicacions precises de llocs on es podien trobar cadàvers. Aquella nit van ser cridats deu militars a una reunió secreta i va ser allà on es va decidir acabar amb la seva vida fent un atac més ampli per dissimular la voluntat de l’assassinat selectiu de cooperants internacionals, entre ells Manuel Madrazo i el fotògraf Luis Valtueña.

L’objectiu secundari era que les organitzacions no governamentals abandonessin el terreny i buidar l’escenari de les matances d’observadors internacionals i així prosseguir amb les seves operacions de desestabilització al nord-oest de Rwanda. Van aconseguir el seu objectiu entre les 8 i les 9 del vespre, a Ruhengeri, i les primeres informacions van atribuir a extremistes hutus la matança.

Més informació:

- Les matances de Rwanda de 1994, aquí
- El genocidi de Rwanda, aquí

Casa Flors Sirera:

- La seva web, aquí

Bibliografia:

- Inshuti.org
-
Diari Regió7: "L’esfereïdor relat de l’assassinat de Flors" (04/05/2006)

08 de novembre 2011

La Torre Lluvià

Una joia modernista oblidada

Fotografia: Els Lluvià eren amos d'una fàbrica tèxtil a Manresa a l'indret conegut com a "Manresa Centre" entre el carrer Àngel Guimerà i el Passeig de Pere III davant de l'església de Crist Rei. (imatge de "Tot Passejant")

La torre Lluvià va ser construïda el 1896. Josep Lluvià i Vidal va adquirir la finca a Agustí Ribas i Roviralta. La casa original era més petita que l'actual, només de planta baixa i una planta de pis. Lluvià, l'any 1896, va confiar el projecte d'ampliar-la a l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va projectar una casa-torre amb baixos, primer pis i golfes, anomenada Vil·la Emília.

Josep Lluvià i Vidal va morir el 22 d'abril del 1913, i va deixar en testament a la seva dona, Emília Serramalera i Oller, entre d'altres pertinences, l'ús d'una de les habitacions de la casa. Va disposar diferents béns als seus fills Josefina Lluvià i Ramon Lluvià i la casa-torre Vil·la Emília (aquest era el seu nom original) la va deixar al seu fill Josep Lluvià i Serramalera.

Fotografia: La Torre Lluvià destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat al fons. (imatge de "Tot Passejant")

El 23 de març del 1922 va morir Josep Lluvià i Serramalera sense haver fet testament, i els hereus en van ser a parts iguals els seus fills Josep i Emília Lluvià i Roy, i usufructuària, la seva vídua, Anna Roy i Ponsa. El febrer del 1954, la família Lluvià va decidir vendre la finca, ara anomenada Vil·la Maria, per un import de 210.000 pessetes, a un matrimoni d'Avià, Joan Casòliva Marsinyach i Dolors Giralt Quer. Aquests, el 26 de juny del 1959, van vendre la propietat a Ignasi de Ventós i Rocafiguera, que en morir, el 1965, la va deixar en herència a les seves filles.

El 1975 hi va haver un canvi de propietat, concretament el 30 de setembre hi va haver la venda a la Immobiliària Ralop SA i Explotacions Agrícoles Urbanes SA, que van adquirir per un valor de 730.000 pessetes. Aquestes societats van hipotecar la finca l'any 1978 per un valor de 10.000.000 pessetes, i aquesta hipoteca va ser cancel·lada l'abril del 2004, just quan hi va haver la transmissió de la finca a les societats Pisleta SL, Els Salomons SL i Domar 75 SL.

Extracte original:

- Diari Regió7: "L'estat de la torre Lluvià pot ser irreversible" (7/11/11)
- Diari Regió7: "El delegat dels arquitectes diu que l'estat de la torre Lluvià pot ser irreversible" (4/11/11)

Més informació:

- Tot Passejant: La Torre Lluvià o Vil·la Emília, aquí

03 de novembre 2011

Les riuades de 1982

El Pont Vell de Manresa, amb el riu Cardener quasi desbordat el dia 8 de novembre de 1982. L'aiguat va arrancar els arbres situats al Passeig del Riu, que estaven més a prop del riu, i va obligar a evacuar les persones que habitaven al carrer Sant Marc i al Passeig del Riu.

(Fotografia: REVISTA DEL COLEGIO DE INGENIEROS DE CAMINOS, CANALES Y PUERTOS, n.47. Any 1999, "RÍO Y CIUDAD", Volum II)

02 de novembre 2011

La Salle de Manresa

Les noves instal·lacions del col·legi

Fotografia: Maria Carme Macià Fabregas, pubilla de Manresa i de la província de Barcelona l'any 1968, tallant la cinta de l'entrada de les noves instal·lacions educatives. (Arxiu Antoni Quintana Torres)

Desprès d'aplanar la terra dels camps on es construiria el col·legi La Salle, es beneí i col·locà la primera pedra, el dia 20 de maig de 1967. Immediatament començaren les obres de construcció del nou edifici que, al cap de vuit mesos i mig, seria capaç d'encabir 1500 alumnes, amb les instal·lacions dels laboratoris, capella, auditori, oficies, etc. Tanmateix, els alumnes de batxillerat el van ocupar a principis del curs 1967-1968, i a partir del segon trimestre es va traslladar la resta d'alumnes, amb els de l'escola Caritat. La inauguració solemne fou el diumenge 18 de febrer de 1968, en què el bisbe Doctor Ramon Masnou va beneir l'edifici, en presencia de les autoritats locals, germans exdirctors, antics alumnes i sota l'atenta mirada dels germans Carles Joan, director l'any 1967, i Joaquim Morató, director l'any 1968 encarregat de realitzar l'obra.

Les festes d'honor de Sant Joan Baptista de la Salle de l'any 1969 es van celebrar en diversos actes, cicle de conferències pedagògiques a la Sala Loiola, dels dies 2 al 14 de maig amb una massiva afluència de pares i alumnes de tota la ciutat de Manresa. Entre d'altres, la celebració principal fou el duia 17 de maig, en que es va oficiar una missa al pati de l'escola i, tot seguit, competicions esportives entre els alumnes del Institut Lluís de Peguera i els alumnes de La Salle.

Bibliografia:

- Revista El Pou de la Gallina, n. 268, setembre 2011, p.27