27 de juny 2011

Immigració del segle XXI

Ciutadans romanesos a Manresa, treballadors qualificats del metall

Romania és el país europeu que més cotitzants aporta a la Seguretat Social del estat espanyol: 286.294 persones. A l’agost del 2010, segons la Secretaria de l’Estat de Migració Ana Terrón, representaren un 42% del total d’afiliats europeus comunitaris (UE) que estaven registrats a la Seguretat Social.

A la nostra ciutat, en l'actualitat, són la segona comunitat estrangera, per darrere la marroquina, segons les dades del Idescat, l'any passat hi havia censats 1.422 romanesos a les oficines del cens manresanes.

Captura: Evolució de la població total i estrangera. Romania 2000-2010 Manresa. Font: Idescat

Captura: Evolució de la població de nacionalitat romanesa empadronada a Catalunya. 1998-2009. Font: Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i INE, avanç del padró continu a 1 de gener de 2009

En deu anys, del 2000 al 2010, la ciutat de Manresa ha passat a no tenir cap ciutadà de la República de Romania, a arribar fins a 1.463 l'any 2009, sempre amb les dades del cens a la mà. L'impacte demogràfic es pot comprovar a partir de l'any 2003, quan la Cambra de Comerç de Manresa va destacar el potencial que tenia el teixit empresarial de Romania com a possible subministrador per al sector del metall de la comarca del Bages. Les bones dades econòmiques del moment feien buscar nous proveïdors i clients de les empreses bagenques, en especial a Romania, que disposava de mà d'obra qualificada, en tres sectors productius: el metall, el plàstic i l'automoció. La mà d'obra qualificada en aquests tres sectors va fer que molts romanesos i les seves famílies emigressin a Manresa i comarca, atrets per la demanda de feina en sectors que gaudien de bona reputació econòmica, i amb uns sous ben remunerats.

També cal mencionar un altre sector, la restauració, on, sobretot, durant l'època d'estiu (juliol, agost, setembre) es contractava més personal per cobrir la demanda que requeria la clientela estival, la majoria d'aquest personal provenia de Romania, i avui en dia en molts bars i restaurants de Manresa, qui atén la barra són ciutadans romanesos.

Per últim, el darrer sector (on destaca el personal femení), són les treballadores de la llar, encarregades de cuidar persones malaltes o efectuar els serveis de neteja, moltes d'aquestes treballadores provinents de Romania, van trobar feina en aquest ram quan van decidir instalar-se amb els seus familiars (marits, fills, etc) a casa nostra.

Aquests últims anys de recessió econòmica forta han fet estancar l'arribada de ciutadans romanesos, a Catalunya i a Manresa. Avui en dia, per desgràcia, els ciutadans romanesos se'ls relaciona molt més amb delictes per furts de coure a instal·lacions elèctriques i per la comunitat gitana autòctona de Romania, els rômi, que no pel seu esforç humà per fer créixer l'economia de la nostra ciutat, comarca i país.

Més informació:

- Històries de romanesos a casa nostra, "Biografies Anònimes", publicades mensualment a la revista el Pou de la Gallina: aquí

- Programa de Televisió de Catalunya: "D'aquí d'allà" dedicat a Romania (gener 2011): aquí

- Principals dades demogràfiques de la població romanesa: aquí

D'altres entrades relacionades amb la immigració a la ciutat de Manresa:

- "Manresa fa 60 anys, els altres catalans", aquí
- "La immigració del canvi de segle (1999 - 2004)", aquí
- "Els veïnats de França", aquí

22 de juny 2011

Els films inèdits de Josep Arola

80 anys desprès

Fotografia: Amb el cercle vermell, Josep Arola i Romo, en una fotografia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (memoria.cat)

L'Associació Memòria i Història de Manresa, Memoria.cat, ens ofereix sis films inèdits de l’època de la Segona República a Manresa, dels quals fins ara no se’n tenia coneixement. La durada total d'aquests films és de 13 minuts. Entre d’altres, s’hi poden veure imatges d’esports, festes, desfilades militars, les eleccions de febrer de 1936, uns segons de la visita del president Macià a Manresa i un paisatge urbà gairebé desconegut.

L’autor d’aquests curtmetratges fou el manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, sardanista i fundador del Bàsquet Manresa. Era un amant de la fotografia i del cinema i amb la seva càmera Pathé Baby va enregistrar diferents esdeveniments de la ciutat, però fins fa molt poc no es van recuperar el seus vídeos de gran valor, que havien estat 80 anys amagats.

Els films van ser presentats al públic el passat 7 de juny a l'Auditori de la Caixa Manresa de la Plana de l'Om, i ara ja es poden veure íntegrament gràcies a la web:

http://www.memoria.cat/arola

20 de juny 2011

Les falses muralles del segle XVI

El nou perímetre fortificat de Sarret i Arbós

El cronista i arxiver de la ciutat, Joaquim Sarret i Arbós als seus escrits parlava d'un nou circuit de muralles que s'hauria construït al segle XVI i que hauria suposat una ampliació del perímetre fortificat del segle XIV. Segons la seva idea, el límit de les muralles del segle XIV quedava establert al carrer Urgell amb la cantonada del Frare i de Santa Maria, i un nou circuit construït al segle XVI els hauria acabat de donar la seva fesomia definitiva arribant als actuals carrers de la muralla Sant Domènec i de la de Sant Francesc.

Aquesta idea es basava en l'existència del convent de Valldaura. Es donava per fet que aquest convent (avui inexistent) havia estat construït en els terrenys que ocupaven les ultimes cases del carrer Urgell, a l'actual plaça de Valldaura, per dues raons: l'existència d'una petita esglesiola dedicada a la Mare de Déu que ha existit fins al final del segle XIX, que se suposava que era el darrer vestigi d'aquest convent, i per la referència documental del 1465 que, en plena Guerra Civil Catalana, donava l'ordre d'enderrocar el Monestir de Valldaura, ja que es trobava molt a prop del mur de la ciutat i els enemics podien fer-se forts.

Una revisió documental més precisa i rigorosa del segle XVI va desestimar la possibilitat que en aquell moment es treballés en les muralles de Manresa. La crisi econòmica i poblacional de la ciutat durant aquest període desestima qualsevol ampliació o creixement urbà. A més a més, no hi ha cap dada que indueixi a copsar que el monestir de Valldaura fos construït a l'actual plaça. Podia estar situat a extramurs, al començament de l'actual carrer del Cós. També cal tenir present que l'espai que queda entre l'antic monestir dels Predicadors i la muralla de Sant Domènec era la zona on els monjos tindrien els seus horts prop del torrent, per tant dintre els murs de la ciutat.

La opció de Sarret i Arbós quedaria desestimada, doncs les muralles del segle XVI, en base a la documentació, s'haurien construït al segle XIV, dos cents anys abans.

Bibliografia:

- SARRET ARBÓS, Joaquim: "Història religiosa de Manresa. Iglesias i Convents (Monumenta Historica Civitatis Minorisae)", Manresa 1924, p.207

- ALABERN, Josep; VIRÓS, Lluís: "La Sèquia de Manresa", Manresa 2002

Entrades referents a les muralles de la ciutat:

- Muralles amunt, aquí
- Les muralles, el perímetre fortificat, aquí
- El món medieval, aquí
- Les companyies blanques, aquí

11 de juny 2011

Manresa, 11 de novembre de 1918

"Bella, horrida bella"

Fotografia: Un grup de catalans al front de Verdún, amb la barretina i mocador a la mà.

Després de quatre anys de conflicte internacional, la Gran Guerra (1914-198) que havia d'acabar amb totes les guerres, va arribar la pau. A casa nostra, la signatura de l’armistici alemany, l’11 de novembre del 1918, es va viure amb gran alegria, tot i ésser un conflicte estranger, a on l'estat espanyol es va mantenir neutral a la contesa internacional.

La crònica del periòdic Bages Ciutat explicava que, tan bon punt s’havia conegut la notícia, "van aparèixer il·luminats els balcons de la Cooperativa Manresana d’Energia Elèctrica, del Centre Nacionalista Republicà i del Centro Republicano, onejant en elles les banderes francesa, catalana i espanyola". A les deu de la nit, unes 500 persones van manifestar-se pel passeig Pere III, la Muralla, els Infants, el carrer Sobrerroca, la plaça Major i van baixar pel carrer Sant Miquel, la Plana de l’Om, Sant Domingo, fins a tornar al Passeig.

Durant la marxa, una orquestra anava tocant La Marsellesa i "era frenèticament aplaudida i corejada per la multitud". Finalment, la nit del divendres 22 de novembre, va tenir lloc un fastuós banquet a l’hotel Sant Domènec per celebrar la victòria aliada. L’escriptor i polític Maurici Fius Palà, fundador del Centre d’Unió Republicana de Manresa, va presidir l’acte. Al banquet van ser hi presents convidats belgues i francesos i es van tocar els himnes de La Marsellesa i Els Segadors. Després dels brindis es va llegir una carta del voluntari manresà Emili March, enrolat a la Legió Estrangera francesa que encara era al front, hi havia sobreviscut al conflicte.

La Primera Guerra Mundial enriquí considerablement els fabricants cotoners manresans, els quals feren ostentació de la seva fortuna construint magnífiques cases al Passeig i rodalies, era evident, que per a ells la guerra havia esdevingut molt beneficiosa.

Text i fotografia:

- Suplement "Revista", diari Regió7, 14/05/2011

07 de juny 2011

El carrer que esdevindrà museu

El museu medieval del carrer del Balç

Entre 15 i 20.000 visitants passaran cada any per l'espai museïtzat del carrer del Balç, on es podrà contemplar com era Manresa i Catalunya el segle XIV, en temps del rei Pere III (1276-1285). Aquesta és la previsió que ha fet l'Ajuntament, que compta que el renovat carrer es pugui obrir al públic per la Festa Major, el pròxim mes d'agost.

Actualment l'obra ja està gairebé enllestida després d'un any de treballs. A hores d'ara s'estan acabant els tancaments de portes i finestres, així com l'ascensor. Paral·lelament, l'empresa Pauta Comunicació està treballant en tots els elements de la museïtzació. "Si el nou equip de govern no disposa una cosa diferent, el carrer del Balç podria obrir-se per la festa major. Seria un bon moment per posar-lo en funcionament per reforçar l'atractiu turístic de Manresa i perquè la gent de la ciutat pugui conèixer una part de la seva història", explicava el regidor en funcions de Turisme, Ignasi Perramon.

Mentrestant, l'Ajuntament de Manresa està dissenyant una campanya turística per promoure visites conjuntes al carrer del Balç i a la basílica de la Seu, que són a tres minuts un de l'altra, amb la possibilitat, fins i tot, de vendre bitllets conjunts. Aquests dos elements, a més a més de la plaça de l'Ajuntament i el Museu de Manresa, que també és a prop, poden formar un conjunt que doni més atractiu a la ciutat, opinava Perramon. El bitllet per entrar al carrer del Balç costarà 5 euros, però hi haurà diverses modalitats en funció de l'edat o si es va en grup.

A part dels 450 metres quadrats útils que s'han rehabilitat respectant la seva originalitat de l'època medieval, també es podrà passejar pel tros de carrer que condueix fins als Arcs de Santa Llúcia.


Mostra un mapa més gran
Els Arcs de Santa Llúcia i el Carrer Sobrerroca

Revisar altres entrades del carrer del Balç:

- El carrer del Balç, aquí
- El carrer del Balç i la Llum, aquí
- La reobertura del carrer del Balç, aquí

Font original:

- Diari Regió7: "El carrer del Balç queda a punt per ser estrenat", 7/06/11
- Galeria d'imatges del Carrer del Balç (Mireia Arsó), aquí

04 de juny 2011

Presentació de sis films inèdits

Fins ara, de la visita del president Macià a Manresa només n’havíem vist fotografies, però ben aviat en podrem dir un altre cosa, gràcies a l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Dimarts 7 de juny del 2011, el dia exacte que es compliran 80 anys de la visita del president de la Generalitat Francesc Macià a casa nostra, per primera vegada públicament se’n podran veure imatges en moviment. Són uns pocs segons, però d’un gran valor històric. Si voleu ser testimonis d'aquest esdeveniment veniu el dimarts 7 de juny, a les vuit del vespre, a l’auditori de la Fundació Caixa Manresa.

(Auditori de la Caixa de Manresa, aquí)

Presentació pública de films inèdits de la Manresa dels anys 30

Es tracta de pel·lícules enregistrades pel manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), que ara veuen la llum per primera vegada. A més de la visita de Macià, es podran veure imatges en moviment de fets com les eleccions de febrer de 1936, l’homenatge al diputat Joan Selves, tronades, castells de focs, ciclisme, bàsquet, els bombers, una llarga desfilada dels soldats de la caserna del Carme i altres imatges d’una Manresa pràcticament desconeguda avui dia.

Si voleu veure un primer tast de les pel·lícules, aneu aquest enllaç: aquí

01 de juny 2011

El lobby del tren

Per Manresa molt millor, gràcies

La línia ferroviària de Manresa fou construïda per la companyia del Ferrocarril Barcelona-Saragossa a causa de la descoberta de carbó a la zona de Calaf (Anoia). El tren ja arribava a la ciutat vallesana de Terrassa el 1857, però l'accidentada orografia del terreny entre Terrassa i Manresa, feia perdre punts a la nostra ciutat. El més lògic i econòmic era fer passar el tren per Igualada, similar a l'actual trajecte de l'A-2 (antiga Nacional 2).

Els propietaris de la empresa ferroviària van muntar una important campanya (avui en dia se'n diu un lobby mediàtic) entre grans propietaris, administració local i gran burgesia comercial de Manresa a favor de la capital del Bages per fer circular el tren de la línia de Barcelona a la capital aragonesa. La cosa va resultar enormement satisfactòria i amb poc més de dos anys, el tren de Terrassa ja arribava a casa nostra. De 1857 a 1859 es va construir mitjançant túnels i viaductes una de les línies de tren més cares del segle XIX, el tram Manresa-Terrassa.

Viaducte d'Olesa, en el trajecte Manresa-Terrassa (fotografia trenscat.com)

L'estació del Nord, (l'any 1941 l'estat espanyol es va fer càrrec de la xarxa d'ample no europeu) es va inaugurar el 1859, és una de les 30 estacions més antigues del estat espanyol, amb un estil característic propi de les estacions del seu temps, l'estació original era un conjunt allargat format per tres cossos simètrics, la porta principal de la qual quedava en front de l'antic pont o palanca de ferro que conduïda al centre de la ciutat.

Bibliografia:

- Trenscat.com
- "La Manresa Industrial: Itineraris per la història de la Ciutat" a la Xarxa XATIC / Ajuntament de Manresa