23 de maig 2011

La Fàbrica del Pont Vell

Al costat del Pont Vell s'inaugurà, l'any 1862, una fàbrica tèxtil actualment desapareguda i situada sobre l'antic Molí Nou. Fou sense cap mena de dubte, un dels referents visuals d'entrada a la nostra ciutat per l'antiga carretera d'Abrera a Manresa, la C-1411, fins la seva demolició.

Fotografies del abans i el desprès:

Fotografia: Alabern i Valentí, Josep: "De l'artesania al coneixement: Aigües de Manresa 25 anys". Edita Aigües de Manresa, Manresa 2007

Fotografia: Alabern i Valentí, Josep: "De l'artesania al coneixement: Aigües de Manresa 25 anys". Edita Aigües de Manresa, Manresa 2007

20 de maig 2011

De pols, terra i palla


Imatge de l’any 1911 a la confluència dels carrers Nou i Vell de Santa Clara, abans de la seva urbanització. Es pot observar encara el marcat component social agrícola que tenia el barri de les Escodines.

Arxiu d’Imatges del Centre de documentació mNACTEC. Fons: Oliveró

11 de maig 2011

L'abans i l'ara

A continuació en aquest post que he titulat: "L'abans i l'ara", un recull de fotografies de diferents punts de la ciutat de Manresa, recollides del portal Fotos de Catalunya. Evolució dels canvis que ha patit la majoria d'emplaçaments de la nostra ciutat.

La sèrie en qüestió és de set fotografies:







07 de maig 2011

Retirades, condemnes, expulsions i banderes robades

Avui en aquest post, un repàs a tres successos, amb l'ajuntament i llurs regidors que l'integraven com a principals protagonistes, que van marcar la trajectòria política de la nostra ciutat, durant els anys 1996 i 1997. Cap dins!

Retirada de la bandera espanyola del consistori

Els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-AUP, amb el suport dels regidors de Convergència i Unió, van aprovar el 16 de juliol de 1996 la retirada de la bandera espanyola durant la celebració de la diada nacional de l'11 de setembre. La mesura va aixecar un gran impacte mediàtic a la majoria de mitjans de comunicació i Manresa es va fer famosa per ser la ciutat "de la bandera".

L'alcalde, el socialista Jordi Valls, es comprometia a respectar la resolució aprovada i presentada pels seus socis minoritaris en el govern municipal, tot i que hi votà en contra. El resultat de la votació seria de 14 vots a favor de retirar la bandera i 11 en contra, aquests últims del Partit dels Socialistes de Catalunya i del Parit Popular. Aquesta última formació, representada per Antoni Arderiu, votà en contra de la proposta per considerar-la anticonstitucional. Per la seva banda, el líder convergent (i cap de l'oposició), Pere Oms, aclareix que la decisió no pretenia generar cap animadversió contra la bandera espanyola, "sinó donar més relleu a la bandera catalana".

L'expulsió del regidor Toni Casserras del equip de govern

El juliol de 1997, la banda terrorista ETA segresta i executa el regidor del Partit Popular a Ermua (Euskadi), Miguel Angel Blanco, la qual cosa crea una gran commoció a tot l'estat espanyol. En seguida arreu dels ajuntaments es presenten mocions unitàries a favor de la democràcia i de condemna explícita a qualsevol forma de violència i la practica del terrorisme com a arma política. A casa nostre, es convoca un ple extraordinari al ajuntament, presidit per l'alcalde Jordi Valls, on es condemna aquest fet de forma unànime. Totes les formacions polítiques donen suport a la condemna excepte una, l'Assembla d'Unitat Popular (AUP).

A finals del 1992 neix l'AUP (Assemblea d'Unitat Popular), el nou intent a nivell nacional de crear una organització independentista àmplia i plural. En les eleccions municipals de 1995, l'AUP es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya i aconsegueix que Toni Casserras (que anava de numero dos) entri de regidor.

L'AUP es negava a donar suport a la declaració del ple perquè no s'hi feia cap referència a les causes del conflicte basc de forma concisa i imparcial. El fet va aixecar una enorme controvèrsia, i finalment els seus socis de govern: ERC, IC i PSC-PSOE expulsen de forma immediata al representant de l'AUP, Toni Casserras, que era el regidor d'ensenyament. Poques setmanes després Casserras dimitiria com a regidor.

La bandera robada i els Setze Jutges

El regidor del grup municipal del PP a Manresa Antoni Arderiu va rebre el 29 d'agost de 1997, un sobre que contenia un tros de la bandera espanyola, que fou robada del ajuntament poques hores abans, acompanyada d'una carta d'un grup que s'autodenominava Setze Jutges on es firmava explícitament "Qui la fa, la paga" i se'l convidava a abandonar la ciutat de forma immediata.

El tinent de la Guàrdia Civil, el responsable de l'hamburgueseria McDonald's (situada en aquells moments al Passeig Pere III) i fins a un total de 15 persones de Manresa van rebre també un tros d'aquesta bandera acompanyada, així mateix, d'una carta, diferent en tots els casos. No obstant això, només la dirigida al regidor del PP Arderiu tenia un to amenaçant.

Setze Jutges es va atribuir el dijous 28 d'agost de 1997, el robatori de la bandera espanyola que onejava al consistori, i va anunciar la seva intenció d'enviar més trossos de la mateixa a una sèrie de polítics, entre d'altres el president de la Generalitat, Jordi Pujol.

Bibliografia:

- Anuaris, anuaris.cat
- Diari Regió7 (hemeroteca, 1997)
- Diari El País, 30/8/1997: "Un concejal del PP de Manresa recibe amenazas y un trozo de bandera española"
- Diari La Vanguardia, 26/8/1997, p. 4

06 de maig 2011

Llàgrimes electorals

Un canvi inesperat al consistori, les eleccions de 1987

Fotografia: Joan Cornet amb Ramon Puig (diari Regió7 - Joan Esteve)

Les eleccions municipals del dia 10 de juny de 1987 van comportar el final de l'hegemonia del Partit dels Socialistes a l'alcaldia de Manresa que n'ostentava el poder des dels comicis de 1979. Convergència i Unió obtenia la victòria contra tot pronòstic, el seu candidat Juli Sanclimens esdevenia el segon alcalde de la democràcia restaurada.

Una imatge val més que mil paraules per sintetitzar una derrota inesperada (doncs quatre anys abans, els socialistes manresans obtenien la majoria absoluta a les darreres eleccions municipals) del fins aleshores alcalde Joan Cornet. Manresa canviava el color vermell del Partit dels Socialistes (PSC), pel color blau de Convergència i Unió (CiU).

Resultats de les eleccions de 1987


Eleccions municipals 1987 | Històries Manresanes

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició:
aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí

02 de maig 2011

L'esplendor del gòtic català: La Seu

La Seu de Manresa és el principal monument manresà. L'església gòtica que avui podem contemplar fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també projectà obres tan importants com Santa Maria del Mar de Barcelona. La concepció arquitectònica és característica del gòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. Les obres van inicar-se el 1325, però fins al final del segle XV no es va finalitzar el temple. La façana principal és neogòtica, dissenyada per Alexandre Soler i March assessorat per Antoni Gaudí. La Seu també presenta un gran interès per les obres d'art que conserva a l'interior, especialment el conjunt de retaules gòtics. Al costat de la basílica hi ha les restes romàniques més rellevants: la Porta de l'Abadia, amb un notable timpà, i el petit claustre.

Els tresors de la Seu de Manresa

El claustre: El claustre de la Seu conté elements de visita obligada. S'hi accedeix per un antic portal romànic i, a l'interior, conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Espai interior: La planta se la Seu és d'una sola nau, d'una extraordinària amplada, vorejada per capelles laterals més baixes que provoquen l'efecte de ser dins un espai distribuït en tres naus.

La cripta: La cripta fou construïda el segle XVI i conserva peces barroques salades de la destrucció de l'any 1936. Formen un conjunt d'especial bellesa.

Retaule del Sant Esperit, obra mestra del pintor Pere Serra (1393-1394)

El retaule del Sant Esperit:
Considerada l'obra mestra de Pere Serra, el millor pintor català del final del segle XIV. El seu estil es caracteritza per unes composicions equilibrades i amables.

El retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau: Obra de Jaume Cabrera, deixeble de Pere Serra (inicis del segle XV) i representant de l'anomenat gòtic internacional.

El retaule de Sant Marc: És un dels millors retaules de la Seu, obra d'Arnau Bassa, de mitjans del segle XIV. Fou encarregat pel gremi de sabaters de Barcelona.

Museu Històric de la Seu de Manresa: Conserva peces d'un interès artístic molt notable: el Sant Crist de Manresa (segle XII), el frontal florentí (segle XIV) i les arques dels cossos sants de la ciutat (segle XVII).

El cor: Conserva setze peces tallades en fusta, recuperades del cadirat antic, obra de l'escultor manresà, Josep Sunyer (inicis del segle XVIII).

Més informació:

- Associació d'amics de la Seu de Manresa, aquí
- La Seu de Manresa, aquí
- Antoni Gaudí a la Seu de Manresa, aquí
- Monestirs de Catalunya, la Seu de Manresa (fotografies), aquí
- El Retaule del Sant Esperit (fotografies), aquí

Plànol de la Seu:

Mapa de la Seu, escala 1:300. Dibuix Ignasi Segon Comellas