30 de desembre 2010

Manresa fa 60 anys, els altres catalans

La immigració de meitat de segle XX

La població de Manresa a les acaballes de 1956 era de 46.681 habitants segons les estadístiques oficials, i sis anys abans, el 1950 era de 40.452 habitants. En un sexenni havia augmentat un 15%.

Aquest increment de la població tenia un factor humà clau: la immigració. Als anys 50 el creixement natural (naixements i defuncions), era d'unes 200 persones anuals. En conseqüència, la població només hauria d'haver augmentat 1200 persones en 6 anys si ens centrem en llur ritme de creixement demogràfic natural. Per tant, un increment de 6229 persones, en sis anys (1950-56) nomes es pot explicar en termes demogràfics, amb la immigració.

Des de principis de la industrialització, el segle XIX, la ciutat de Manresa va ser receptora de mà d'obra a causa de l'oferta de treball i la demanda en industries, fabriques i tallers. En diferents períodes, Manresa era la porta d'entrada per molta gent que venia a buscar-se un futur millor per la seva família i la capital del Bages era el seu destí.

El final del túnel, la dècada dels 50

La situació econòmica del franquisme, dominada per l'autarquia i l'aïllament internacional, no permetia millores tecnològiques en els processos de transformació industrial, i era necessària una gran quantitat de mà d'obra si es volia augmentar els nivells productius. També cal remarcar que la població femenina nouvinguda es va dedicar en els sector serveis i sobretot en el servei domèstic de les classes adinerades de la ciutat.

La composició de la població manresana (la piràmide de població) va anar prenent formes diferents amb el transcurs dels anys. Les dades ens manifesten una davallada del percentatge de naixements a Manresa, que disminueixen el 10%, es mantenen els nascuts a la comarca del Bages, hi ha un lleuger descens dels nascuts a la resta de les comarques catalanes i, sobretot, un augment espectacular dels nascuts a la resa de l'estat espanyol, que ja són més de 12.000.

Si el 1950, de cada 100 manresans 18 havien nascut fora de Catalunya, el 1956 ja eren 27 de cada 100. Així doncs la pregunta és molt fàcil?

D'on venien aquests immigrants?

(Imatge extreta de l'Auca de la Història de Manresa. "La meva primera història de Manresa" F.Comas i D. Hernàndez, 2006)

Els immigrants procedents de fora de Catalunya eren més de 12000. Gairebé el 50%, venien d'Andalusia (un 43%), que començava a ser el lloc d'origen més important de la immigració manresana, que augmentaria durant la dècada dels 60. La seguia Castella la Nova (avui Castella-La Manxa) amb un 16% i l'Aragó, que fins als anys cinquanta ocupava la segona posició, amb el 10%. Els aragonesos venien a Manresa amb el tren de la línia Saragossa-Lleida-Manresa-Barcelona.

Després, amb xifres entre el 10 i el 5%, hi havia altres regions espanyoles com Castella la Vella (avui Castella i Lleó), Múrcia i el País Valencià. I per sota del 5% Extremadura, Lleó i Navarra.

La gran majoria d'andalusos arribats a Manresa, eren de la província d'Almeria. El tancament de moltes mines en aquella zona a començaments del segle XX i l'obertura de les explotacions de potassa a municipis del Bages com Súria, Sallent, Cardona i Balsareny, i de carbó al Berguedà, a més de les obres publiques (carreteres, línies de ferrocarril, instal·lació del cablejat telefònic, pantans...) que es van realitzar durant l'època de Primo de Rivera (1924-1930) van comportar l'arribada de mà d'obra no autòctona per satisfer la demanda laboral. En aquells moments de cada deu andalusos manresans, quatre eren d'Almeria, dos de Granada, un de Sevilla i un de Jaén (seguint el model de províncies establert per Andalusia, no vol dir que fossin de la capital estrictament).

El diari "Manresa" contemporani d'aquella època en feia un reflexió positiva:

"Estas cifras son elocuente ejemplo de convivencia y pregón del atractivo que Manresa ejerce sobre la geografia con su llamada a familias enteras de otras regiones, que aquí hallan hospitalidad a la que corresponden con su trabajo, con el cual contribuyen al engrandecimiento de la ciudad y adquieren carta de ciudadanía".

Text i imatge del principi:

- COMAS, Francesc:
"Història de Manresa", Edicions Zenobita, Manresa 2009

Més informació:

- La immigració andalusa a Catalunya, aquí
- Els altres catalans (Francesc Candel), aquí
- Històries de la immigració dels anys 60, aquí

Més entrades sobre demografia de Manresa:

- La immigració del canvi de segle (1999 - 2004), aquí

- Immigració del segle XXI, aquí
- La població de Manresa i del Bages 1939-1959 (memoria.cat), aquí

24 de desembre 2010

Tallers de memòria històrica



Històries personals de la Manresa Industrial, cortesia del Museu de la Tècnica de Manresa.

Històries Manresanes us desitja Bones Festes i Feliç Any 2011.

20 de desembre 2010

Els pergamins de la Sèquia

La manca de pluja que des de l'any 1333 "lo mal any primer" es patia a la zona de Manresa, i que es va fer insostenible a partir de l'any 1336 i inicis del 1337, feia que les collites de cereals no fossin suficients per a abastir la ciutat, la qual cosa comportava fam i carestia, empobriment i, també com a conseqüència directa, mortaldats i despoblament.

La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una sèquia que portés aigua del riu Llobregat fins al terme de Manresa per poder regar camps i horts i, així, poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin exclusivament del poc o molt que pogués ploure damunt dels camps. Per a fer-ho, calia el permís del rei -propietari de l'aigua i dels rius-, i la seva ajuda econòmica, que es va obtenir l'any 1339 (document 1). El rei donava el permís per agafar l'aigua del Llobregat i fer-la passar per on calgués. A més concedia unes importants rebaixes fiscals que havien de havien de permetre a la ciutat, obtenir els recursos econòmics que calia per a la realització de l'ambiciós projecte.

Un cop començades les obres, Galceran Sacosta, bisbe de Vic, es va oposar el pas de la sèquia per Sallent, el que va donar lloc a greus discussions i enfrontaments. L'any 1345, amb la mort de Galceran Sacosta, es van iniciar noves converses amb el seu successor, Miquel de Ricomar, que van fructificar en una concòrdia signada per la ciutat i els representants del bisbe i aprovada i confirmada pel mateix bisbe i el rei Pere III (document 2) que permetia continuar les obres sense incidents. Finalment, per donar més validesa a l'acord, es va demanar, i obtenir, la confirmació papal de la concòrdia (document 3).

La importància d'aquests documents va fer que, se'n fes còpia al Llibre Verd, llibre de privilegis de la ciutat, i en altres llibres i documents que es conserven al fons de l'Ajuntament de Manresa de l'Arxiu.

Aquests tres pergamins contenen un dels documents més importants per a la història de la ciutat de Manresa i que han tingut un impacte més directe en el desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat, atès que gràcies a les concessions i pactes que es troben inscrits en aquests documents es va poder construir la sèquia que des del segle XIV porta aigua de manera ininterrompuda a la ciutat de Manresa.

Imatge d'un dels pergamins al Museu Comarcal de Manresa

Document 1
1339, agost, 23. Barcelona

Pere III concedeix permís a la ciutat de Manresa per agafar aigua del Llobregat i fer una sèquia, per on cregui necessari, per dur l'aigua fins a la ciutat. La ciutat es podrà quedar amb tots els drets i rendes de la sèquia i, en els següents 10 anys, només haurà de pagar 5.000 sous en concepte de quèstia i podrà exigir i rebre les imposicions acostumades. Passat aquest termini, la quèstia serà de 12.000 sous.

ACBG/Sèquia. pergamí 1.

Document 2
1345, novembre, 19. Vic

Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic, i Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa, estableixen, aproven i signen els capítols de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Miquel de Ricomar, bisbe de Vic, i el rei Pere III aproven i ratifiquen aquesta concòrdia.

ACBG/ Sèquia. pergamí 2.

Document 3

1346, juny, 12. Vilanova d'Avinyó

Climent VI, Papa d'Avinyó, confirma els capítols i condicions de la concòrdia entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Inclou el text de la concòrdia.

ACBG/ Sèquia. pergamí 3.


Més informació:

- "Els pergamins de la Sèquia", vista entre el 25 de setembre fins al 25 de novembre del 2010, al Arxiu Comarcal del Bages dintre les Jornades Europees del Patrimoni 2010.

- La gran llegenda, "La misteriosa llum",
aquí

- El parc de la Sèquia, aquí

15 de desembre 2010

Neix HistoTube, la nova plataforma de vídeos d'història en català

HistoTube, els millors vídeos d'història en català

Avui, a les 00.00 hores del 15 de desembre, estrenem una nova eina dedicada a l'història: HistoTube. Un projecte creat a partir del company i amic Dani Cortijo, autor de la web de referència: Altres Barcelones, on un servidor ha participat activament en la seva creació juntament amb dos historiadors més de la Universitat de Barcelona: en Lorién Casasús i l'Agus Giralt.

Gràcies Dani, Lorién i Agus per començar a navegar amb l'HistoTube!

- Visita HistoTube, aquí
- Twitter HistoTube, aquí

08 de desembre 2010

La Fàbrica Nova fa cent anys (1910)

Treballadors i sobretot treballadores de la fàbrica Bertrand i Serra (Fàbrica Nova) sortint del recinte industrial. Fotografia de l'any 1910.

Font: "La Memòria de les imatges", Regió7 Llibres - Arxiu Jaume Pons

01 de desembre 2010

La Baixada dels Jueus i la passarel·la dels enamorats

La Baixada dels Jueus

Encarem l'ultim mes del any 2010 a Històries Manresanes amb bon ritme, amb un nou post on faig un simple exercici fotogràfic però alhora molt didàctic, acotar les imatges preses per un servidor al present de la ciutat de Manresa.

En posts anteriors vaig parlar de la presència i llegat que ens van deixar els jueus a la nostra ciutat. A continuació vull reivindicar amb imatges un dels referents encara palpables de l'antiga comunitat hebraica a Manresa: La Baixada dels Jueus. Sense més preàmbuls, som-hi amb les imatges, no?

La Baixada dels Jueus, comença a les arcades principals del mateix ajuntament de Manresa.

Local abandonat a la Baixada dels Jueus, una simple barana del ajuntament limita l'accés al interior del recinte

Prohibit el pas?


Guardaran encara les claus els antics propietaris?

Timbre a mitges, l'altre meitat s'amaga darrere el gris (tan característic) manresà




Rètol d'informació turística, al inici de la Baixada dels Jueus

La passarel·la dels enamorats de la via Sant Ignasi

Últimament Manresa té un referent visual força inquietant, un passarel·la de ferro que talla en dos l'espai visual de l'entrada de la ciutat per la Via de Sant Ignasi. Malgrat la fredor i l'hermetisme del ferro, la passarel·la comença a interactuar amb els manresans i manresanes, sobretot els enamorats, si voleu contribuir no dubteu, veniu i tireu la clau a la via!

La nova passarel·la de ferro sobre la Via Sant Ignasi

Passarel·la dels Enamorats "made in Manresa"

Compartim noves tradicions?