31 de juliol 2010

31 de juliol de 1556


Aquesta és la data de l'efemèride d'avui, el 31 de juliol de 1556, la mort als 65 anys de Sant Ignasi de Loiola.

Sant Ignasi de Loiola -el pelegrí guipuscoà Iñigo López de Recalde y Loiola- visqué a Manresa durant deu mesos llargs. Hi arribà, procedent de Montserrat, el 25 de març de 1522 i s'en anà, arribada l'hora d'embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren a la nostra ciutat, és monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoció. el principal dels santuaris ignasians és el de la Santa Cova: Una balma de flanc meridional del Puig de Sant Bartomeu o de les Codines, oberta sobre el Cardener i de cara a Montserrat, en la qual és fama que Sant Ignasi s'hi recollia per fer oració i escriure el llibre del "Exercicis Espirituals".

Sant Ignasi va veure aprovada la Companyia de Jesús l’any 1540 per el sant pare Pau III, va morir a Roma l’any 1556. Fou canonitzat el 1622, cent anys després de passar per Manresa.

La Manresa de Sant Ignasi

En aquest mapa podem fer-nos una idea de com era la ciutat de Manresa, l'any 1522, moment de la seva arribada a la nostra ciutat. A Manresa tingué experiències místiques i raptes espirituals que l’ajudaren a transformar-se de cavaller reial a Cavaller de la Mare de Deu. Ell mateix reconeixia que a la cova prop del riu va rebre una revelació divina que es coneguda com "Eximia Il·lustració del Cardener" a partir de la qual va escriure el seu llibre d’Exercicis Espirituals.

Plànol parcial d'Antoni Rovira (1847). Exposició Pla General d’Ordenació de Manresa, any 1980. Cartografia i llegenda realitzada per Jaume Espinalt Sellarès

1/ Ermita de la Guia
2/ Creu de la Guia i Pont Vell
3/ Capella de sant Marc i camí de Montserrat (al costat de la Via Sant Ignasi)
4/ La Seu
5/ La Cova
6/ Col·legi de Sant Ignasi, Hospital de Santa Llúcia i Església de Sant Ignasi
7/ Casa Amigant
8/ Convent Predicadors

L'auca de Sant Ignasi

Quan Ignasi va arribar a Manresa, la ciutat tenia uns 1.500 habitants i començava a refer-se de la greu crisi del segle XV. Feia uns 150 anys que la Sèquia portava aigua del Llobregat i assegurava una important producció agrícola. Malgrat que la majoria de la població era pagesa, s’hi concentrava un influent nucli de menestrals (adobers, paraires...) i professionals relacionats amb els serveis. Envoltada per una muralla, era una ciutat d’aspecte medieval, amb carrerons estrets i tortuosos. Els principals edificis –la Seu, el Carme, els Predicadors...- eren d’estil gòtic i havien estat construïts durant l’època de prosperitat dels segles XIII i XIV. Als afores, dos hospitals donaven acollida a aquells que estaven de pas o no tenien recursos, com era el cas del mateix Ignasi, que el 25 de març de 1522 va entrar a la ciutat travessant el Cardener a través del Pont Vell.

Mapa de la Manresa ignasiana, extreta de l'auca de Sant Ignasi, dibuixos i edició de Jaume Gubaians

Més informació de Sant Ignasi de Loiola:

- Web oficial, Cova de Sant Ignasi: enllaç
- Biografia de Sant Ignasi de Loiola (en castellà): enllaç
- Ignasi, de Loyola a Manresa: enllaç
- L'auca de Sant Ignasi: enllaç

Bibliografia:

- Vida del B. Ignacio de Loyola, fundador de la Religión de la Compañia de Jesús, Pedro de Ribadeneira (1583) (primera edició en "Romance") 

- Crónica General de la Orden de San Benito, Fr. Antonio de Yepes (1613)

- Origen y Instituto de la Compañia de Jesús, Fr. Lorenzo Ortiz, (1679)

- Epitome Historico de la Muy Ilustre Ciudad de Manresa, Juan Gaspar Roig i Jalpí (1692)

- Ensayos Históricos sobre Manresa, J. M. de Mas i Casas (1836)

- Los frailes y sus conventos, tomo II, Victor Balaguer (1851)

- Obras Escogidas del Padre Pedro de Rivadeneira, Vicente de la Fuente (1868)

- Sant Ignasi de Loyola, P.Lluis Vidal S.J. (1914)

- Manresa Ignasiana, J. Nonell S.J. (1915)

- História de la Compañía de Jesús, P. Antonio Astrain (1916)

04 de juliol 2010

Josep Maria Mas i Casas

"Los judíos o hebreros, esa gente infeliz y desgraciada, que anda errante, espulsa de su patria, y sin formar nación, en castigo a su atroz crimen, que cometieron sus padres, y de su loca temeridad, sufrió en todas ultrages, desprecios y denigrante baldon por parte de de las demás naciones."

Memòria Històrica dels Jueus a Manresa: Ensayos-históricos sobre Manresa, José M. Mas y Casas (1837)

Josep Maria Mas i Casas fou un d'aquells manresans que van entrar al compuls món de la política del segle XIX, on destacà com a alcalde de Manresa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), concretament als primers mesos de la Revolució de 1868, però sobretot per deixar un important llegat com a escriptor en el camp de la historia local.

Biografia

En Josep Maria Mas i Casas va néixer a Manresa l'any 1803 procedent d'una família benestant, aviat va començar a escriure articles als periòdics de la ciutat El Lacetano i La Correspondencia Periódica. Les grans dots per escriure van portar-lo a publicar dues obres cabdals per entendre la història de la nostra ciutat: Ensayos históricos sobre Manresa (en dues parts, la primera el 1836 i la segona pocs mesos abans de la seva mort, 1882) i Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837). Un gran fons que posteriorment, ja al segle XX, un altre historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbòs utilitzaria en llurs estudis.

El 1852 entraria al consistori manresà procedent de les llistes unitàries on hi romandria fins el 1858. Durant els primers mesos de la Revolució de 1868, en Josep Maria Mas arribaria a l'alcaldia de Manresa. L'ajuntament de Manresa es va adherir el 30 de setembre de 1868 al cop d'estat del general espanyol Topete de la badia de Cadis, poc després de la ciutat Barcelona, que posava fi al regnat d'Isabel II. Es crearia una Junta Revolucionaria on el nostre protagonista formaria part d'aquesta per escollir un nou alcalde.

A les eleccions del desembre de 1868, amb el triomf de les llistes monàrquiques, Josep Maria Mas i Casas es convertiria en el nou batlle fins l'octubre de 1869. El gener de 1870 la victòria de les candidatures republicans, portaria a Esteve Burés i Soler a l'alcaldia de Manresa.

Finalment Josep Maria Mas i Casas moriria a Manresa el 1883, però abans tindria temps per revisar i reescriure una de les obres més importants de la seva polifacètica carrera, Ensayos históricos sobre Manresa, d'on he extret el text inicial que il·lustra la història de la comunitat jueva de la nostra ciutat al capítol Memoria-Historica de los Judíos de la Ciudad de Manresa.

Bibliografia:

- Rubí i Casals, Gemma: El món de la política en la Catalunya urbana de la restauració. El cas d'una ciutat industrial. Manresa: 1875-1923.

- Enciclopèdia Catalana, Josep Maria Mas i Casas.

- Josep Maria Mas i Casas, a Google Books: Ensayos-históricos sobre Manresa (1837)

01 de juliol 2010

El Centre d'Esports Manresa a la Copa del Rei

Segona Part. Adéu a la Copa

En el darrer post vam deixar al Centre d'Esports Manresa a punt de jugar la següent ronda de la competició de la Copa del Rei. En aquesta segona part explicaré com va acabar l'aventura del Centre d'Esports Manresa a la Copa del Rei.

Portada del rotatiu El Mundo Deportivo, 2 d'octubre de 1986. Amb els resultats del F.C. Barcelona contra el Flamurtari Vlorë albanès en partit de la Copa de la UEFA i dels equips catalans que disputaven la Copa del Rei. (ElMundoDeportivo.com - 1/10/86 Hemeroteca Digital)

El rival seria el poderós Centre d'Esports Sabadell (que en la temporada 86-87 jugava a la Primera Divisió) i el repte era major i més competitiu, eliminar un equip de la màxima categoria. El partit jugat el dia 1 d'octubre de 1986 al Congost, va acabar amb derrota manresana per 0-4. Els gols vallesans van arribar a la segona part, els jugadors del Sabadell va fer tot un recital al segon temps al endossar els quatre gols als bagencs. Els gols els van marcar Nacho, Lino, Rafa i Ribes. S'acabava el somni de la Copa.

El partit va comptar amb un public de 2.000 espectadors, cosa inusual avui en dia en qualsevol camp de futbol de la ciutat de Manresa, i el més espectacular es que les persones que es van reunir al camp van patir un aiguat d'aquells que marquen història els deu primers minuts del partit.

Crònica del partit C.E.Manresa - C.E.Sabadell jugat al Congost l'1 d'octubre de 1986, destaca la noticia amb dues fotografies, amb declaracions post-partit i amb tota la pàgina 18 dedicada al encontre. (ElMundoDeportivo.com - 1/10/86 Hemeroteca Digital)

Aquell partit ha estat el darrer que el Centre d'Esports Manresa va jugar a la Copa del Rei i l'ultima frase del entrenador manresà Eduard Texeiro referent aquest partit: "Ahora vamos a olvidarnos de la Copa ya centrarnos en la Liga". L'entrenador no sabria que aquella ronda de Copa seria l'ultima que disputaria el Manresa i que el nivell del futbol a casa nostre, malgrat l'enorme quantitat d'equips de futbol de la ciutat, ha fet un retrocés molt important, primer en l'aspecte esportiu (disputant categories molt inferiors) i en el nivell econòmic perquè no hi ha un rendiment positiu ni al terreny de joc ni en les grades.

Efectivament ens hem oblidat de la Copa del Rei, l'única Copa del Rei és la del TDK Manresa de 1996, la que vam aconseguir a Múrcia.

Arxiu: ElMundoDeportivo.com - Hemeroteca Digital