25 de juny 2010

El Centre d'Esports Manresa a la Copa del Rei

Primera Part. La darrera participació, any 1986

El Centre d'Esports Manresa feia poc més d'un any que s'havia traslladat a les noves instal·lacions del Congost (carretera de Sant Joan de Vilatorrada - Avinguda de la Pirelli) i la temporada 1986-1987 la jugava a la Tercera Divisió. Sens dubte un tot un repte, però en aquelles dates el CE Manresa disputava també la competició del K.O. la Copa del Rei, competició interprofessional, o participen equips de diferents categories del futbol espanyol, des de la Primera Divisió fins a Tercera, passant per Segona A i Segona B. Seria la darrera ocasió que els manresans participarien en el torneig. El sistema actual d'eliminatòries directes entre equips de diferents divisions professionals i semiprofessionals no ha variat molt avui dia, el sistema de la Copa del Rei de fa 25 anys l'únic punt afegit que disposava és que els equips filials o "equips B" podien disputar la competició, cosa que en l'actualitat queda reservat tan sols als primers equips de cada plantilla.

El Manresa tomba a tot un Figueres, equip de segona divisió

El C.E. Manresa es plantava a la següent eliminatòria de Copa, després que l'equip entrenat Eduard Teixeiro, guanyés a tot un Figueres (que militava a la Segona Divisió) per un resultat de 6-2. La victòria manresana el va portar a la següent eliminatòria, contra un altre històric del futbol català, el Centre d'Esports Sabadell (que en aquell temps era una plantilla professional) equip "ascensor" entre la Primera i Segona Divisió espanyola, ambdues professionals. El resultat d'aquesta eliminatòria el deixarem per més endavant! Per tant a jugar!

Font: Hemeroteca Mundo Deportivo, 30-9-86

21 de juny 2010

Període de votacions obert!

Ja podeu votar "Històries Manresanes" en els Premis Blocs Catalunya del 2010, secció Millor Bloc de Cultura. La fase de votació popular s’allarga fins el 9 de setembre. Moltes gràcies per votar!

Per votar, aquí.

15 de juny 2010

Un itinerari al patrimoni industrial



La nostra ciutat conserva encara avui un gran nombre d'edificis que són testimoni de l'impuls industrial que durant més de 150 anys ha representat Manresa. Aquest recorregut permet fer un viatge que es remunta als orígens de la industrialització a Catalunya, i que s'explica a partir de la Fàbrica dels Panyos, la segona fàbrica més antiga de l'estat espanyol, després de la dels Germans Bonaplata de Barcelona. Manresa si pot presumir és d'un pretèrit fabril de primer nivell, on les fàbriques es fusionaven amb el teixit urbà, conjuntament amb les esglésies i capelles que fins a 1936 eren el retrat d'una ciutat religiosa i alhora amb un fort sentiment obrerista.

Edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i es fa servir energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, com ara l'habitatge, el culte religiós o l'educació són el Patrimoni Industrial.

Museu de la Tècnica de Manresa

Ocupa els espais del monumental edifici dels Dipòsits Vells, que recollien i emmagatzemaven l'aigua de la Séquia. El Museu ofereix una visita teatralitzada: Cintes de 1900. La visita teatralitzada gira al voltant de la història de la cinteria en general, però més concretament a la ciutat de Manresa. La Cinteria és la primera exposició monogràfica permanent dedicada a la cinteria, el nom amb què es coneixen els anomenats teixits estrets, una especialitat tèxtil relativament poc coneguda però amb una gran importància i un fort arrelament al país, sobretot a Manresa.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica Balcells

Els Balcells eren empresaris de la seda que treballaven a Manresa des dels inicis del segle XIX seguint la forta i antiga tradició a la nostra ciutat amb els teixits o "vels" de seda.
L’any 1891 Sederies Balcells aixequen aquesta gran fàbrica, que acollí una de les poques sederies encara vigents després del gran apogeu d’aquesta indústria el segle XVIII. L’activitat industrial cessà definitivament el 1965. L’any 2002 es va rehabilitar com a conservatori de música, actuació que li ha tornat tota la seva esplendor.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica Nova

Inaugurada el 1926, va ser la fàbrica més emblemàtica de l'empresari tèxtil Bertrand i Serra, i va assolir una posició líder en la indústria comarcal. Ella sola resumeix i simbolitza el passat industrial, el treball de generacions de manresanes i de manresans a les fàbriques. Dels vint edificis que tenia el complex industrial de la Fàbrica Nova solament queda dempeus la magnífica nau de l’any 1925. Són moltes les fàbriques tèxtils de Manresa que s’han ensorrat en els darrers anys i que sols es poden veure en velles fotografies.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica dels Panyos

Situada a la vora del riu Cardener, la fàbrica dels Panyos és un edifici excepcional. El 1820 es va iniciar la construcció per part de Pau Miralda i companyia. Posteriorment, va passar a mans d'una companyia egarenca, que va decidir el tancament l'any 1976. Actualment representa un dels monuments industrials moguts per força hidràulica més antics dels que es conserven a tot l'estat espanyol. A més és un exemple arquitectònic únic de la seva època, ja que té una nau de més de 100 metres de llargada i de cinc pisos d’alçària.

- Més informació:
aquí

La Fàbrica del Salt, "la fàbrica de l'Aranya"

Projectada el 1861, aquesta fàbrica tèxtil aprofitava la força del principal salt d'aigua del torrent de Sant Ignasi. Posteriorment, també es va conèixer com a fàbrica de l'Aranya, que era el nom de l'empresa de cintes elàstiques que va ocupar una part durant els anys 70 i 80. El 2006 es va enderrocar la part modernista d'aquesta fàbrica, el que va causar una inclinació de la gran xemeneia de maó vist. Actualment la planta baixa de l'edifici acull la mesquita de la comunitat islàmica de Manresa.

Les farineres, Albareda i La Florinda

Farinera Albareda

Farinera Albareda: Construïda el 1909 per Alexandre Soler i March, la fàbrica original va ser ampliada dues vegades posteriorment, per altres arquitectes. Aquesta farinera fa gairebé cent anys que funciona ininterrompudament a càrrec de la família Albareda.

Farinera La Florinda

Farinera La Florinda
: Construïda el 1911 i inaugurada el 1913, aquesta farinera va deixar de funcionar als anys 70. Actualment, és la seu de la Policia Local i dels Serveis Municipals de Manresa, encara es conserva la seva estructura original.

La Séquia i l'Escorxador Industrial, joies arquitectòniques

L'Escorxador, avui en dia acull la Biblioteca Universitària de la FUB

L'Escorxador
: El 1906 va acabar el projecte de construcció de l'Escorxador. Partint d'un terreny pla, en aquell moment situat a la perifèria de la ciutat, l'arquitecte Ignasi Oms Ponsa va crear un espai unitari i funcional, amb acabats propis de l'estil modernista. El 1992, l'escorxador va tancar les portes i es va començar a rehabilitar la nau central; que des de 2005 hi ha la Biblioteca Universitària.


Canal de la Séquia, amb l'escut de la ciutat de Manresa

La Séquia: Un canal de 26 km construït al segle XIV, que segueix portant el subministrament d'aigua a Manresa. Per traure profit el camí que envolta la Séquia, així com altres elements de patrimoni industrial com el mateix Museu de la Tècnica, es va crear el Parc de la Séquia, entitat que vetlla per la dinamització i promoció d'aquests recursos de patrimoni industrial.

11 de juny 2010

Tito era manresà?

En Josep Gros, "el Tito" del carrer del Cós

Feia temps que a casa meva m'havien explicat que la nostra ciutat era l'autèntic lloc de naixement del líder croat (iugoslau en aquell temps) Josip Broz Tito. La gent gran de Manresa afirmava que Tito, el partisà que havia lluitat contra els nazis i els havia expulsat de la zona dels Balcans, havia nascut al carrer del Cós, o el carrer del Puerto Rico pels amants dels clàssics de les aventures locals.

El cert és que ara no vull donar suport a l'estrambòtica hipòtesi que el dirigent comunista, conegut més popularment per Mariscal Tito (que va presidir la Federació de Iugoslàvia de 1946 fins a 1980), fos realment un ciutadà manresà de nom Josep Gros. No hi ha per on agafar-ho, ni amb les pinces més grans. Sens dubte una de les llegendes, més explicades de la ciutat, i que fou recollida en premsa local, quan el dirigent socialista va morir l'any 1980. Senzillament és una d'aquelles històries surrealistes que sempre m'han fascinat i agradat d'escoltar. És una llegenda manresana cent per cent, que els veïns i veïnes més grans del carrer del Cós i els seus voltants encara deuen recordar, i que un servidor humilment ha tornat a rescatar del calaix d'aquelles "altres històries".


Carrer del Cós (Google Maps)

Per acabar aquest post tiraré d'hemeroteca, concretament del diari Regió7, on en dedica una pàgina, en l'edició del 6 de maig de 1980, pocs dies després de la mort de Josip Bros Tito a Ljubljana.

"LLEGENDA I VIDA D'UN SUPOSAT MANRESÀ"
(Diari Regió7, 6/05/1980)

01 de juny 2010

La Pista Castell

Polivalència al parquet

Construïda el 1966 des de l'àmbit privat, la Pista Castell va ser cedida pels seus propietaris, el CB Manresa, a l'Ajuntament que no tenia cap mena d'intenció de mantenir les instal·lacions, o si volem dir-ho d'una altra manera, va començar a maquinar com es podria de treure de sobre la històrica Pista Castell des del mateix instant en què va caure a les seves mans. D'ensorrar la Pista Castell se'n parlava fa ja deu anys, el 29 de novembre de l'any 2000, quan els representants de la societat Pista Castell SL (Tomàs Dalmau, Joan Prat i Albert Torras) van signar el conveni pel qual cedien gratuïtament a l'Ajuntament de Manresa els més de 1.400 m² del recinte esportiu del carrer de Circumval·lació. La Pista Castell definitivament ha passat a la història, i ara només en quedarà el record d'aquell pavelló on els partits de bàsquet i els concerts (de tota classe i ideologia urbana) es fusionaven cada cap de setmana, o fins i tot de les pantalles gegants instal·lades per veure les gestes del TDK Manresa en els seus anys de màxim rendiment (Copa del Rei de 1996 i Lliga ACB de 1998).

El tancament de la pista manresana feia anys i panys que s'arrossegava pels diferents despatxos de l'ajuntament manresà, però sempre es deixava el tema en suspens perquè la ciutat no ha anat mai sobrada d'equipaments per jugar a bàsquet i es feia necessari mantenir-la operativa fins a l'últim moment. Ara, la construcció del nou pavelló al Congost (zona esportiva dels afores de Manresa), que ha de començar a funcionar el setembre del 2010, ha deixat la mítica "Pista Castell" com a aquell punt de trobada pels amants del bàsquet (que som molts a Manresa), dels concerts amb el seu corresponent "botellón" i més últimament dels ascensos del Ricoh Manresa a l'ACB (concretament de l'any 2002 i del darrer, el 2007).

 

Articles relacionats amb la Pista Castell i el món del bàsquet manresà:

- "Un Derbi a la màxima categoria", enllaç
- "El Vell Congost", enllaç

Fotografies: Diari Regió7 / a manresa no hi fan res

Printfriendly