06 de gener 2010

Pere Bascompte i el talp de Terra Lliure

Diari el País (20/05/1988)
La lluita armada dels patriotes catalans

L'organització Terra Lliure, sorgida a finals de l'any 1978, fou declarada "terrorista" per les autoritats espanyoles i la premsa del moment pels seus actes, que es centraven en posar petits explosius en seus de bancs, de partits polítics i en edificis judicials. En l'actualitat dels mitjans de comunicació globalitzats els seus actes serien etiquetats de kaleborroka o de terrorisme de baixa intensitat. La seva "acció més famosa" fou el segrest del periodista Jiménez Losantos l'any 1981 a Esplugues de Llobregat, i a nivell local, la col·locació d'un explosiu al repetidor de Televisió Espanyola al pic de Sant Jeroni de Montserrat el mateix any, que va deixar sense senyal a pràcticament tota la comarca del Bages durant quasi un mes.

De fet durant els 15 anys que van estar en actiu, el seu balanç en víctimes mortals, és la mort accidental d'Emilia Aldomà a les Borges Blanques l'any 1987 i 4 membres de la pròpia organització mentre manipulaven explosius, o be tirotejats per la policia nacional. En aquest macabre balanç, deu ser de les poques organitzacions terroristes del món que té més morts que víctimes. El final definitiu de l'organització es va produir l'any 1995.

Pere Bascompte, el retorn a Manresa

Pere Bascompte
L'any 1999, tornava a Manresa, el líder de Terra Lliure Pere Bascompte, que residia al sud de França des de 1983, concretament a la ciutat de Perpinyà. Bascompte havia intentat sol·licitar asil polític a França, després de ser condemnat a 9 anys de presó, per l'intent d'assassinat al periodista Federico Jiménez Losantos en un descampat d'Esplugues l'any 1981.

Tal com explicava el seu pare, Esteve Bascompte, el seu fill ja no tenia comptes pendents amb la justícia, i que ara els podria visitar sense cap mena de problema.

Bascompte fou sentenciat el juliol de 1983 a nou anys de presó per atemptar contra Jiménez Losantos, autor intel·lectual del Manifiesto de los 2300. Un error de la justícia va permetre a Bascompte escapar a França (Catalunya nord) pocs mesos després. L'any 1990 el govern espanyol en va demanar l'extradició, però el govern francès s'hi va negar al·ludint que havien passat més de cinc anys i el seu delicte havia prescrit.

El talp manresà, Josep Maria Aloy 

Josep Maria Aloy
Josep Maria Aloy ("Txema" Aloy), el talp que les forces de seguretat van infiltrar a Terra Lliure abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, en el que es coneix com a "Operación Garzón", va participar en una acció armada que hauria consistit en la col·locació d'un explosiu a l'estació de Renfe de Sant Sadurní d'Anoia, el 4 de març de 1992. Aleshores Aloy tenia 35 anys i era fill d'una família catalanista de la ciutat de Manresa, va cobrar cinc milions de pessetes per l'operació d'infiltració a la banda armada.

Es dóna la casualitat que Aloy era aficionat a les curses automobilístiques del circuit de Can Padró (Castellbell i el Vilar) on ensenyava mètodes de conducció dissuasiva, però sobretot era conegut per molts manresans i manresanes per treballar a l'entitat financera del Banc Popular situat al Passeig Pere III. També realitzava tasques en la investigació privada i era un conductor d'helicòpter experimentat.

A data d'avui Josep Maria Aloy, viu fora de l'estat espanyol amb una identitat falsa, tot i que en alguna ocasió ha viatjat a Manresa.

Bibliografia:

- Diari de Girona: "El talp manresà de Terra Lliure" (11/01/07)
- Hemeroteca digital ElPais.com
- Hemeroteca Diari Regió7
- Documental: "Terra Lliure: espies infiltrats" (Televisió de Catalunya, 2006)
- Setmanari La Directa: "Una d'infiltrats" (03/08/12)

(Article revisat, ampliat i actualitzat el 27/07/2013)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta noticia es falsa i ja ni hi ha prou ¡¡¡, en Josep Maria Aloy Prat ja no treballava al Banco Popular, en aquells temps feia d'investigador privat, mai ha viscut amb una identitat falsa fora del pais, simplement treballa per una Empresa la CIRSA que te nombrosos interessos fora de Catalunya i la seva seu Central a Terrassa.
I gràcies a tenir una gran preparació tecnica, mental i fisica va ser seleccionat per el Camel Tropy en el seu temps i captat per abortar els possibles atentats terroristes en els Jocs Olimpics de BCN.
potser algú el podria anar a veure i preguntar-li personalment els seus motius, ja que cadascú defensa els interessos de Catalunya segons el seu propi parer, i fer atentants i segrestar gent no son pas maneres ..., ja ni hi ha prou de mentides.

Anònim ha dit...

Bona nit, si aquest article està revisat, no ho feu prou bé, ja que en Josep Maria Aloy Prat, viu fa molts anys a Manresa, treballa a Terrassa, ja va per la seva tercera carrera universitària, fa la seva vida,ja es avi, viu molt tranquil, i a mes tornaria a defensar Catalunya de quatre aixaragallats que creuen en la violència. I per cert no es veritat que va cobrar diners.

Maria Teresa.