28 d’agost 2009

Joan Carles de Borbó a la Font dels Capellans

La primera visita del príncep Joan Carles de Borbó a Manresa

El 15 de juliol de 1975, els prínceps d'Espanya estaven a Catalunya, inaugurant carreteres, estacions de metro i assistint a actes de tot tipus, una agenda que amb els anys seria la rutina diària del que pocs mesos més tard serien els reis del estat espanyol.

A continuació la noticia publicada a La Vanguardia Española, del dia 16 de juliol de 1975, on els prínceps acudeixen a Manresa, la seva primera visita oficial, com a futurs hereus de Franco.


Resum noticia de La Vanguardia Española, 16/7/1975:
"Entrega de 825 viviendas en el Polígono de la Font dels Capellans"


Desprès de recórrer el túnel fins la boca nord (túnel de la Carretera del Bruc) els Prínceps i el seu sèquit van emprendre viatge a Manresa. La ciutat va aparèixer engalanada amb banderes d'Espanya, Catalunya i la ciutat. Al llarg de tot el recorregut un nombrós public va oferir una càlida benvinguda, testimonis d'aquesta adhesió es van repetir al polígon Font dels Capellans, construït per la Obra Sindical del Hogar, amb 825 vivendes.

L'acte es va iniciar amb la benedicció de les 825 vivendes pel bisbe de Solsona i el de Vic, doctor Ramon Masnou. A continuació es va procedir a l'entrega dels títols de propietats als beneficiaris. El nombre dels beneficiaris, José Castro Ortega, va oferir un discurs marcat en la línia oficial, de renovació entre la classe treballadora (satisfeta per les cobertures socials que començava a oferir l'estat espanyol) i l'adhesió al règim, com a motor econòmic.

A continuació l'alcalde de Manresa, el senyor Ramon Soldevila va donar les gràcies per la visita dels prínceps, i va manifestar el seu suport incondicional de la ciutat de Manresa "al Caudillo y a sus principes", alhora que va mostrar una llista de mancances que patia la ciutat, dintre la famosa llista de reivindicacions de Soldevila de 1975, n'hi havia una de ben significativa, "la construcción de un eje que uniria las ciudades de Lérida y Gerona, pasando por las ciudades de Cervera, Manresa y Vich", curiosa reclamació va ser també el "expediente de crisis" que la factoria Pirelli va plantejar a la seva plantilla laboral, que l'any 1975 era de 2.500 treballadors.

Soldevila i "l'eix transversal" de Franco

El règim franquista va intentar durant els seus quaranta anys de sistema totalitari solucionar les comunicacions entre les comarques centrals de Catalunya. Va emprendre la construcció de la Nacional 141B, una via de caràcter "nacional" que havia de comunicar les poblacions de la Segarra, l'Alta Anoia, el Bages i Osona. La construcció es va aturar a principis dels setanta, i diferents trams pendents mai van arribar a construir-se, una carretera que avui en dia ha quedat reduïda al pas de tractors i vehicles especials, i que fins la construcció de l'eix transversal, (1994-1997) era l'única via de comunicació dels manresans per anar a Calaf o a Vic.

Us heu preguntat mai perquè va tardar tants anys a construir-se el tram d'Eix Transversal entre Manresa i Calaf? Potser l'exalcalde de Manresa Ramon Soldevila, n'és el principal protagonista. Perquè a Rajadell es va abandonar la construcció de la N-141 fins a Manresa?

20 d’agost 2009

"Manresa Desconeguda" donarà a conèixer indrets relacionats amb els bombardejos franquistes

El programa de la Festa Major d’enguany inclou una nova edició de les Visites a la Manresa Desconeguda. Es tracta d’una iniciativa que va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania indrets de Manresa poc coneguts però no per això amb poc interès.

En aquesta ocasió, les Visites a la Manresa Desconeguda proposen dos itineraris:

1. Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV (dijous dia 27 d’agost, de 17:00 a 20:00 h). L’itinerari es realitzarà pels trams més ben conservats de les muralles de Manresa, des de la Torre de Sobrerroca fins al Parc de la Seu, i també servirà per a donar a conèixer la nova senyalització de les muralles de la ciutat.

2. Bombes sobre Manresa (divendres dia 28 d’agost, de 17:00 a 20:00h). Serà un itinerari guiat pels espais de memòria històrica de la ciutat relacionats amb els bombardejos de l’aviació franquista al final de la guerra civil. Recentment s’ha commemorat el 70è aniversari dels dos bombardejos que va patir la ciutat amb diverses activitats, entre les quals s’hi inclou aquesta visita.

Els dos itineraris seran guiats i tindran una durada aproximada d’una hora. El punt de sortida en els dos casos serà el Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40). Els dos dies, sortiran grups cada 15 minuts fins a les 19:45 h.

En la realització dels dos itineraris col·laboren les entitats Associació pel Museu Comarcal de Manresa, Associació Memòria i Història de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.

Els itineraris

Bombes sobre Manresa: Els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939, l’aviació franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d’un mínim de 35 persones, tots civils: homes, dones, nens i nenes. Amb motiu del 70è aniversari d’aquests fets, s’ha organitzat una visita guiada que recorrerà alguns indrets relacionats amb aquests fets. En concret, el recorregut inclourà els següents indrets:

- Antic Col·legi de Sant Ignasi: L’antic col•legi de Sant Ignasi és un indret d’especial significació ja que durant la guerra va ser utilitzat com a centre de detenció de persones i va acollir diverses dependències militars. Les traces que va deixar la metralla en un dels bombardejos a la façana del carrer de Viladordis, junt al portal que dóna al claustre de l’antic col·legi de Sant Ignasi, representen una de les poques restes materials visibles que es conserven d’aquests fets.
- Exterior de l’Anònima. Era un objectiu militar i va ser metrallada, tot i que no la van tocar de ple.
- Refugi de l’antic Parc de Bombers (arran de la paret de la Muralla).
- Exterior de la Ferreteria Armengou, a la carretera de Vic, que va ser bombardejada el 19 de gener del 1939.
- Baixant pels Esquilets, la visita farà una parada a la confluència Guimerà/Casanova. S’explicarà que, també en el segon bombardeig, va caure una bomba a la part posterior de la Gran Saldadora (l’actual Creadora) i que va afectar a la façana de darrera d’una casa del carrer Casanova (núm. 7).
- Refugi del Grup Escolar Renaixença, que va ser un dels més importants de la ciutat.

Els historiadors Pere Gasol i Joaquim Aloy parlant amb el regidor de cultura, Ignasi Perramon.

Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV: La visita inclourà un recorregut pels trams oriental i nord de les muralles que van envoltar la ciutat medieval de Manresa. També serà una oportunitat per veure la nova senyalització de les muralles de la ciutat. En concret, l’itinerari serà el següent:

- Museu Comarcal de Manresa
- Plaça de Sant Ignasi
- Pujada cap al carrer de la Codinella
- Camí que passa sota la muralla del Parc de la Seu fins a veure la portella tapiada del cementiri antic
- Retorn cap al carrer la Codinella
- Parc de la Seu
- Carrer de Santa Llúcia fins a la plaça de Sant Ignasi
- Baixada dels Drets
- Torre de Sobrerroca
- Carrer Joc de la Pilota
- Plaça d’Europa
- Muralla del Carme

Recordem que Manresa ha tingut tres recintes emmurallats diferents, segons les èpoques:

- Un primer recinte murat, del segle X, del qual no queden restes visibles, envoltava el turó del Puig Cardener, adaptant-se a la seva orografia irregular. Aquest recinte estava habitat al seu interior i comptava amb una torre, anomenada vescomtal, que feia les funcions de castell.
- Un segon recinte murat va ser aixecat a l’entorn del segle XII. Encabia a dintre els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal, així com també l’església de Sant Miquel i el populós barri que havia crescut al voltant del mercat.
- El tercer circuit murat va ser aixecat entre el 1362 i el 1380, i tot i que aprofitava part de dels vells murs del segle XII, suposava una ampliació dels límits de la ciutat en incloure els nous carrers d’Urgell, d’Arbonés, de Vilanova, de les Barreres i el convent de Sant Domènec.

Entre els segles XVII i XVIII, sense importants situacions bèl·liques o de perill, les muralles van perdre la seva funció defensiva i van tenir un deteriorament progressiu, essent, molt sovint, utilitzades com a façana de les cases o bé desmuntades per a reutilitzar les pedres en la construcció de noves vivendes. També s’hi obriren nous portals per facilitar la comunicació amb l’exterior, on hi havia nous ravals o bé zones de camps i horts.

En la tercera Guerra Carlina (1872-1874) es van tornar a recuperar per al seu ús defensiu, però al 1877 ja se’n va autoritzar l’enderroc. La funció de les muralles era, evidentment, bàsicament defensiva en front a amenaces exteriors en moments de conflictes bèl·lics o episodis violents. Però també servien de sistema de control de la població. En moments d’epidèmies, com ara la pesta, les portes de les muralles servien per controlar l’accés a la vila i evitar que hi entressin aquelles persones susceptibles de ser contaminades.

Les restes que es veuran en la visita de dijous es corresponen bàsicament a:

- els murs del segle XIV, que en alguns trams van ser refeccions dels murs del segle XII (la diferència constructiva entre les dues èpoques és molt difícil d’observar a simple vista, ja que els materials i les tècniques utilitzades eren molt similars). Estan fets de carreus regulars, de mida mitjana, disposats en filades alineades i, en els del segle XIV, reforçats amb morter de calç que els relliga. Tenen un gruix d’entre 80 i 90 cm. Aconseguit mitjançant un doble mur farcit de pedruscall i morter.
- les parts de mur o els murs corresponents a les refeccions i modificacions de les muralles dels segles XVI al XVIII. Sovint són fets de pedres molt petites, poc o gens desbastades, que s’aguanten gràcies al morter de calç, molt més abundant. Són menys visibles, acostumen a ser fragments afegits
- alguns panys de murs del segle XIX (muralla del Carme), fets amb la mateixa tècnica del doble mur farcit, però amb carreus de mides més irregulars i amb fragments de maó com a falques.

Font: Memoria.cat (20/8/09)

13 d’agost 2009

La Generalitat destina 188.000 euros per a la recuperació de la memòria històrica

Recuperant la memòria perduda

Museus, fosses comunes, centres d’interpretació històrica i restauració de trinxeres són alguns dels projectes en que el Departament d’Interior ha invertit per tal de recuperar de la memòria històrica del segle XX a diverses localitats de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i l’Osona. Són cinc projectes que es duran a terme en els dos propers anys i als quals Interior ha destinat un total de 188.000 euros. D’aquests, 120.000 finançaran cinc projectes de recuperació del patrimoni memorial de Catalunya i la resta s’invertirà en homenatges i investigacions històriques. Fins ara la Direcció General de Memòria Democràtica ha destinat 3,5 milions d’euros a la recuperació de la memòria històrica.

Els de Manresa i Pujalt són els projectes més destacats dels 21 que rebran ajudes de fins a 188.000 euros per a recuperar la memòria històrica del segle XX a les comarques centrals de Catalunya. Així, a Manresa es crearà l’Espai Memòries, que explorarà el paper de l’art com a transmissor de la memòria i es centrarà en la història de la capital del Bages des de la II República fins al període de Transició. L’Espai Memòries ocuparà part de la segona planta de l’edifici històric del Museu Comarcal de Manresa i tindrà una superfície total de 396,71 m2.

També en el marc de les noves ajudes hi ha el projecte d’acondicionament del Memorial de l’Exèrcit Popular, a Pujalt (Anoia). La situació estratègica del municipi, a la carretera de Cervera a Calaf, a mig camí entre el front i les grans ciutats de la rereguarda, van propiciar que a la primavera del 1938 es creés un centre d’instrucció republicà. Al llarg dels darrers anys s’han anat restaurant diversos espais emblemàtics del campament. El nou projecte té com a objectiu crear un centre de recepció i atenció al visitant, una exposició del campament, una zona audiovisual i una botiga. Tot plegat permetrà articular les diferents àrees de la base.

Altres projectes destacats són el del Consorci Parc Fluvial del Parc del Llobregat, que recuperarà la memòria dels maquis del Berguedà i del Bages amb el projecte "Territori maquis a la Catalunya Central". D’altra banda, l’ajuntament de Gurb proposa restaurar els materials trobats durant l’excavació de la fossa comuna d’aquesta localitat al juny del 2008. A més, s’emprendran obres per a l’adequació d’un cementiri i s’instal·laran dues làpides commemoratives als difunts d’aquesta fossa comuna.

A més d’aquests grans projectes, la Direcció General de Memòria Democràtica destinarà 58.000 euros a la commemoració de diferents fets històrics i a les persones que hi van participar. Així, el Centre d’Estudis Lacetans investigarà sobre la reraguarda al Solsonès, el Grup d’Estudis per a la Recerca Difusió de la Memòria Històrica de Manresa crearà una web sobre Jacint Carrió, supervivent del camp de Mauthausen, el Grup de Recerca en Ciències Socials editarà biografies a partir d’entrevistes filmades per al treball "Formes de vida quotidiana i consciència cívica: el pas de les generacions al nucli antic de Santa Margarida de Montbui", el Centre d’Estudis del Bages treballarà en la història del moviment obrer i sindical al Bages entre el 1939 i el 1980 i el Consell Comarcal d’Osona recollirà en una web la història dels alcaldes de la ciutat durant la Segona República.

La Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat ha atorgat 3,5 milions d’euros en ajudes a la recuperació del patrimoni històric català. D’aquests, 2,5 milions han estat destinats a 62 projectes de restauració de trinxeres, refugis i búnkers i 1 milió per a commemoracions, homenatges i activitats de recerca i difusió. Aquests projectes estan impulsats per ajuntaments i consells comarcals de tot Catalunya.

Font: ACN (13/8/09)

08 d’agost 2009

El Llibre Verd de Manresa

El Llibre Verd de Manresa és un manuscrit on es recullen tots els privilegis atorgats a la ciutat pels reis de la Corona d'Aragó i d'Espanya, des de Jaume I fins a Maria Cristina d'Hasburg-Lorena. El primer data de l'any 1218 i el darrer del 1902. És, doncs, un llibre singular, possiblement el de major significació i interès per a la història local.

Des d'octubre de 1358 -quan el rei Pere el Cerimoniós va donar permís perquè el Consell de Manresa comencés la redacció d'aquest llibre de privilegis- fins a 1902 s'han copiat en aquest volum 194 privilegis complets i 2 fragmentaris, essent especialment nombrosos els instruments de l'època baix medieval. En definitiva, constitueix un treball essencial per donar a conèixer el funcionament del règim municipal de Manresa durant l'esmentat període.

Més informació:

- PRAT, Vicenç: Un "llibre verd". Visió parcial de Manresa, reedició del llibre editat l'any 1932, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d'Estudis del Bages, 2002.

04 d’agost 2009

Una imatge peculiar: Correus el 1963

L'edifici de correus

La fotografia de l'edifici de Correus i telègrafs correspon a l'any 1963. Abans el servei de Correus havia estat al número 44 del tram del passeig nou, a tocar del davant de l'anomenada Plaça de la Farola, ara etiquetada com a Plaça de Crist Rei. La inauguració oficial i corresponent benedicció divina es va fer el dissabte dia 7 de setembre de l'any 1957, per bé que uns mesos abans ja hi funcionaven diversos serveis. El nou edifici de grans dimensions alçat a la plaça Espanya, fou construït pensant en l'increment constant del servei postal i telegràfic de la ciutat i la Catalunya central. Manresa era el primer centre postal de la província de Barcelona i en depenien 42 agències o carteries, sobretot de l'entorn del Llobregat i Cardener.

Retirada de la placa, el 25 de març del 2009 (Fotografia: David Vidal - Regió7)

L'any 1956 el nombre de carters era de 22, els quals havien repartit 2.700.000 cartes a domicilis, procedents de tots els punts de l'estat espanyol, sense incloure la correspondència rebuda de l'estranger. En l'ocasió de la inauguració oficial es va estrenar el nou segell de franquejar amb el nom de Manresa. Al mateix edifici quedaren instal·lats els nous apartats de correu i l'oficina de Telègrafs que va despatxar 28.000 telegrames.

L'imatge desèrtica que ofereix la fotografia de 1963, contrasta amb la constant circulació de cotxes del moment. En aquests darrers mesos s'han instal·lat rampes als accessos i s'ha reformat totalment l'edifici, s'ha modernitzat del tot i s'ha tret l'àguila franquista que havia estat tapa amb una planxa de ferro que estava situada a la part superior de l'entrada principal.

Extracte: El Pou de la Gallina, Maig 2009, nº 243