27 d’abril 2009

La restauració de la torre Lluvià

L'aleshores alcalde de Manresa, el convergent Juli Sancliments, i el secretari de la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel Bages i Berguedà (COAC), Josep Maria Gorgas, van signar el 28 de novembre de 1988 un acord que permetria treure la torre Lluvià de l'estat ruïnós en què es trobava i garantir-ne la continuïtat.

El pacte beneficiava les dues parts. D'una banda, la restauració donaria aire a un edifici que havia quedat marginat durant anys de la vida pública de la ciutat i, de l'altra, la delegació del Col·legi d'Arquitectes podria utilitzar l'immoble com a seu social. L'única condició que hi posava l'Ajuntament era que la rehabilitació de l'edifici, juntament amb el pati i la tanca de la finca, fossin a càrrec del COAC.

La torre Lluvià, obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa i que data de 1908, és l'edifici més representatiu d'una època i d'un estil de vida. Durant dècades l'immoble havia acollit famílies de la burgesia mitjana i alta de la ciutat. Dècades després Sancliments es mostrava satisfet per l'acord firmat amb el COAC que permetia resoldre d'una manera definitiva el que considerava una "assignatura pendent de Manresa". Des del Col·legi d'Arquitectes tampoc no s'amagava la felicitat: "ocupar la torre Lluvià és la culminació de la campanya que al final dels anys setanta es va fer per salvar el patrimoni arquitectònic de la ciutat a la qual molts vam donar suport", deien.

La imatge renovada de la torre Lluvià es va voler inaugurar l'any següent, coincidint amb el 1.100 aniversari de la ciutat. Des d'aleshores, la nova seu de la delegació del Col·legi d'Arquitectes ha acollit exposicions, conferencies, presentacions de llibres i concerts amb la voluntat d'obrir aquest espai a la ciutat i fer-lo accessible als manresans.



Si voleu llegir més sobre l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i el seu bagatge a la nostra ciutat, podeu visitar aquest enllaç.

20 d’abril 2009

Els orígens del futbol manresà: De les primeres guitzes a la inauguració del Pujolet

"Aquest esport que actualment fa moure milers de persones, de diners i de passions va aparèixer a la nostra ciutat vuitanta anys enrere. Junt amb l'agitació obrera va arribar la del football."

Lluís Len i Corrius (1981)
Les primeres guitzes

Els primers encontres eren entre dos equips de més de 20 jugadors per bàndol. Però no serà fins l'arribada a Manresa d'en Verdier, destacat exjugador del F.C.Barcelona, i d'en Paco Bru, defensa del mateix club, que els manresans rebran les primeres lliçons d'aquest novell esport; i per tant el que podríem anomenar inici del futbol a la nostra ciutat. Destacaven entre d'altres Mora, Guitart, Murieda i els germans Lluvià.

La formació del club degà

L'any 1905 es passarà de l'antic camp de Sant Ignasi al de L'Esbarjo de l'hort (proper a la Cova), allí s'hi va jugat fins l'any 1907. I serà en aquest període d'anys que es gestarà el Manresa F.C.

Però no fou fins la temporada 1907-1908 que el Manresa tindrà una seu social, aquesta es trobava en el "Casino Artesano", on s'hi celebraven les reunions. Els partits es disputaven al camp dels Barrets (on actualment es troba la Pirelli); i tenint com els seus primers onze homes: Vila, Castellà, Gros, Verdier, Guitart, Murieda, Barba, García, Vila, Llobet I i Llobet II.

Catalonia E.C.

Sense maldecaps les coses sembla que no puguin rutllar i com que no tot són flors i violes, van sorgir les disputes i discussions, havent-hi una escissií de la qual es va formar el Catalonia S.C. Degut això el camp dels Barrets es dividirà en dues parts (situació que dura bastants anys), fins, que el Catalonia, es traslladà al nou camp, al cap del passeig (on actualment s'hi troba la Renaixença).

Mentrastant el Manresa F.C. seguia la seva trajectòria particular destacant dos trofeus força importants l'un l'any 1909 en el Veloz-Sport Balear i l'altre en el Gironella l'any 1912.

L'any 1914 la rivalitat entre ambdos clubs arribà al màsxim degut a la copa que oferí la casa xampany "Blanchar", aquest trofeu es disputà a dos partits sortint-ne guanyador el Manresa F.C.

C.E.Manresa

Després d'aquests encontres i mercès a llargues negociacions, hi haurà la fusió naixent el C.E.Manresa F.C.

Durant els dos propers anys s'assoliran diversos trofeus destacant: l'any 1915 els guanyats al C.S.Sabadell, el Vic i l'U.S. Sants; i al 1916 en el C.S.Sabadell, el R.C.D.Espanyol i el Veloz-Sport Balear.

A partir de l'any 1920 el C.E.Manresa passarà a jugar al camp del camí de l'Escorxador (carrer Barcelona), figurant a la segona categoria del Campionat de Catalunya: a part cal destacar el trofeu guanyat en el Mallorca l'any 1923 i la copa Jorba l'any 1924 en el Granollers.

Flor de Lis F.C.

Encara que d'equips n'hi va haver molts un que destacà entre tots, llevat del Manresa fou el Flor de Lis. Aquest equip, fundat l'any 1923, inicia la seva trajectòria jugant partits per la comarca, fins que es construí el "Stadium Manresà" (era on hi ha actualment el Centre Hospitalari), estrenat l'any 1924. La primera copa què va disputar el Flor de Lis va ser contra la Penya Escarxofa a la qual guanyà enduent-se el trofeu. El mateix any 1924 el Flor de Lis jugà en el grup B de la segona categoria, assolint el títol de campió.

L'any 1925 es disputà un encontre molt interessant entre el C.E.Manresa i el Flor de Lis, partit que acabà amb empat a zero i que com deia una revista de l'època: "Cal reconèixer que la constitució del club Flor de Lis representa per a Manresa, el ressucitament de l'afició futbolística, la lluita de bàndol, l'emoció precisa, en fí, característiques de les bones èpoques d'aquest esport". (i és que el futbnol en aquell temps ja era vell).

Posteriorment l'equip desapareixeria per raons polítiques, ja que com el mateix nom indica tenia tendències carlistes.

El Pujolet

Fins l'any 1925 el Manresa jugà al campionat de segona categoria de Catalunya, com ja hem dit, i va ésser en aquell any que conseguí el títol de campió pujant a primera categoria en el seu grup B. Davant d'això es va creure necessari el que s'havia de tenir un terreny de joc digne del club. Sorgí així la idea del Pujolet.

El 4 d'abril del 1926 el camp va ésser inaugurat oficialment, onejant la senyera blanca i vermella es batejà amb un econtre front el Sants. I el dia següent, diumenge, es celebraren diversos actes on hi colaboraren els millors equips de la ciutat junt amb el C.E.C.B. Un fet destacable auqell any fou la copa guanyada en el Llevant F.C., trofeu donat per l'ajuntament.

La lliga 1925-1926 el Manresa inicià la competició en la nova categoria en la qual es mantení. La propera quedà sots-campió, davant d'equips tant potents com el Lleida, el Nástic, Sant Andreu, Sabadell, Espanyol, Barcelona, Terrassa i d'altres, sent, doncs, per aquell temps un dels equips més potents del nostre país.

Text: Lluís Len i Corrius, Dovella: "Els orígens del futbol manresà", nº1 (1981), pp.22-24

17 d’abril 2009

Almansor i la destrucció de Manresa

Gràcies a la tesi doctoral de Albert Benet i Clarà, sabem avui que els exèrcits d'Almansor van destruir el Pla de Bages i la ciutat de Manresa a la tardor de l'any 999. Una vegada més, la notícia s'extreu de documentació cristiana; en aquest cas, d'un recull de miracles atribuïts a Sant Benet, recopilades a l'abadia francesa de Fleury. Un d'ells narra, per boca de dos coetanis, la protecció obtinguda el monestir benedictí del Bages, únic reducte que es va salvar d'una incursió musulmana liderada pel cabdill Almator (sic, per Almansor).

Encara que aquests textos historiogràfics solen estar ple d'exageracions -com podria ser el cas de la miraculosa salvació del monestir de Sant Benet- queda clara la destrucció del territori veí. Segons aquest relat, els habitants de la fortalesa de Barcelona van fugir en tenir notícia de l'avanç islàmic, la ciutat de Manresa fou arrasada i la seva església de Santa Maria destruïda fins els fonaments. No consta que es lliurés cap batalla, ja que és probable que Ramon Borrell, al conèixer la importància de l'exèrcit invasor, s'ocupés de protegir el pas cap a Barcelona.

Més informació:

- Els sarraïns, la Seu primitiva i els reis francs: aquí

Bibliografia:

- Bramon, Dolors: "Más sobre las campañas de Almanzor", Anaquel de estudios árabes, nº 5, 1994

13 d’abril 2009

Històries Manresanes a les ones



Programa "La Placeta" de Radio Arenys, Xavier Mir, 2/03/09.

L'espai és una petita secció dins del programa "La placeta" que condueix Josep Maria Cano de dilluns a divendres de 10 a 13 h. Si el voleu escoltar en directe, podeu fer-ho per Internet.

11 d’abril 2009

La Fàbrica Balcells

De la seda a la música

Els Balcells eren empresaris de la seda que treballaven a Manresa des dels inicis del segle XIX seguint la forta i antiga tradició a la nostra ciutat amb els teixits o “vels” de seda.

L’any 1891 Sederies Balcells aixequen aquesta gran fàbrica, entre els carrers d'Arbonés, Pepet (actual Ignasi Balcells) i Campanes. Durant dècades, els nombrosos treballadors de la fàbrica (entre cent i més de dos-cents, segons les èpoques) van excel.lir en l'art de transformar la seda en peces de vestir i ornaments d'alta qualitat. La fàbrica Balcells acollí una de les poques sederies encara vigents després del gran apogeu d’aquesta indústria el segle XVIII. Sederies Balcells va representar una forta dinamització en la producció de teixits i vels de seda a Manresa.

L’activitat industrial cessà l’any 1965, durant la primera gran crisi del tèxtil manresà, l'edifici va restar abandonat durant 30 anys.

Als anys 80 la Generalitat, a través de l'Institut Català del Sòl (INCASOL), va començar a promoure un pla de reforma urbanística que afectava l'illa delimitada pels carrers Arbonés, Campanes, Sant Francesc i Ignasi Balcells. Com a primer pas, l'INCASOL va comprar totes les finques de l'illa que havien de ser enderrocades i també la fàbrica Balcells, que havia de ser preservada i destinada a equipament.

L'any 1995 l'INCASOL va cedir la fàbrica a l'Ajuntament, que un any abans havia creat la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa (FORUM), i va començar el debat sobre l'ús que s'havia de donar a l'edifici. En un primer moment es va proposar que la fàbrica acollís la Fundació Universitària del Bages, juntament amb altres edificis que s'haurien de construir al seu entorn.

Aviat, però, es va considerar que per raons funcionals i d'espai era millor destinar l'edifici a la nova seu del Conservatori Municipal de Música de Manresa.

Tot i que la fàbrica tenia l'estructura en bon estat, adaptar-la als requeriments d'una escola de música del segle XXI no ha estat fàcil. FORUM va assumir la gestió del procés i va començar a treballar-hi. Entre 1997 i 1998 es va consolidar l'estructura de l'edifici, se'n va substituir la coberta i se'n va recuperar la façana; aquests treballs van comptar amb el suport dels 40 alumnes d'una escola taller gestionada per l'Ajuntament.

L'any 1999 es va aprovar el projecte de rehabilitació de l'interior de l'edifici, que implicava, a més d'obrar totes les plantes i fer un nou forjat per guanyar un altell, construir dos edificis annexos de serveis, entre els quals la torre blanca que supera en alçada la pròpia fàbrica. L’any 2002 es va rehabilitar com a conservatori de música.


Mostra un mapa més gran

06 d’abril 2009

El Xup

El barri Pare Ignasi Puig

Anant per la carretera d’Igualada (C-37) i just al límit territorial trobem el barri del Pare Ignasi Puig. El nom prové d’un jesuïta nascut a Manresa l’any 1887. Segurament aquest nom no us sonarà gaire, però si us dic el Xup la cosa ja canvia. Aquest sobrenom ve d’una masia situada en aquells terrenys, datada del segle XVIII.

Manresa, de la mateixa manera que Igualada, havia estat escollida com a ciutat destinada a descongestionar el cinturó de Barcelona. Així mateix, experimentava un fenomen curiós: la gent més jove, fills de catalans manresans de sempre, anaven a estudiar a Barcelona i s’hi quedaven. Aquesta pèrdua demogràfica quedava compensada per l’arribada de noves fornades de treballadors vinguts d’Andalusia, Extremadura, Galícia i Astúries.

El sorgiment d'un barri perifèric

Sembla ser que en la seva construcció hi va contribuir decisivament un matrimoni benestant de Manresa, que va cedir els terrenys. Aquest matrimoni estava format per Joan Farrés i Amat, natural de Vacarisses, nascut l'any 1908, i Maria Torra i Tarrés, manresana, nascuda el 1914.

El Joan havia treballat de taxista i la Maria ajudava els seus pares en l'explotació d'una antiga Cerveseria i el Cafè Magèstic, antics establiments instal·lats a la Muralla del Carme.

Davant la necessitat de construcció d'habitatges, en un temps en què hi havia una manca absoluta, el matrimoni Farrés-Torra va entrar en negociacions amb l'Ajuntament de la ciutat, llavors presidit per Josep Moll i Vall. Després dels pertinents tràmits legals, la ciutat va disposar, per cessió voluntària, d'una extensa zona per construir-hi el que avui és el complex d'habitatges conegut amb el nom d'El Xup.

El barri del Xup va ser construït l’any 1965 sacrificant unes terres de secà dedicades al conreu de la vinya per tal d’acollir aquestes noves famílies que s’instal·laven a Manresa. El Xup va donar una resposta parcial a una demanda creixent d’habitatge social a la comarca L’Obra Sindical del Hogar (OSH), organisme enquadrat en el sindicat vertical franquista, encara que finançat pel Ministerio de la Vivienda, va ser la promotora d’aquest grup als terrenys del Xup. Els pisos van ser lliurats als seus propietaris –480 famílies i un total de 2.200 veïns–, el barri presentava deficiències enormes: pràcticament no hi havia cap mena de serveis o equipaments, els carrers eren de terra i estaven plens de sots i la qualitat dels materials dels habitatges no era l'òptima en molts casos.

El nom del Xup ve d’una masia ja documentada al segle XVIII situada al costat del actual barri. El Xup va ser, doncs, el nom amb què es va conèixer el barri des del primer moment, i com a tal figura en el projecte de l’obra. L’Ajuntament de Manresa, va acceptar, però la proposta de la Delegación Sindical Comarcal de Manresa fou batejar el barri amb el nom de Pare Ignasi Puig (Manresa 1887 – Barcelona, 1961).

La realitat és que el Grup Pare Ignasi Puig ha quedat com a nom oficial, per exemple per a la correspondència, la guia telefònica i el padró municipal, però la gent continua dient “jo visc al Xup”.

Font: Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya

05 d’abril 2009

Ernest Brunet Señal

El fuster comunista

Fotografia: Ernest Brunet Señal (Revista Dovella, núm.27, Any 1988)

Ernest Brunet Señal va néixer a Manresa l'any 1912. De família conservadora, va ingressar al sindicat manresà de la Fusta de la UGT, com a fuster de professió. Es va afiliar al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) des de la seva fundació el 23 de juliol de 1936, al Bar del Pi de Barcelona. El març de 1937 va incorporar-se al Exèrcit Popular de la República, a la 30a Divisió, abans dita Macià-Companys. Des del front feia de corresponsal al diari de l'UGT, editat a Manresa.

Durant el conflicte bèl·lic, va ser nomenat comissari polític de batalló. Va participar en els fronts de Terol, Castelló i Extremadura. El van fer presoner el 1939, a Belalcázar (Còrdova). Jutjat a Puente Genil, va ser condemnat a cadena perpètua. A les presons on fou confinat va estar organitzat amb els comunistes i va fer estudis de periodisme. El Nadal de 1945 el van alliberar perquè el metge va creure que tenia una malaltia del cor i es moriria aviat.

Amb la llibertat condicional tenia ordre de viure desterrat a Sant Vicenç de Castellet, però hi va passar pocs mesos. Sortint de la presó, va entrar en contacte amb el PSUC de Manresa a través del seu dirigent, Cèsar Roman. El 13 de juliol de 1953 va ser detingut per associació il·legal junt amb dos comunistes més de Manresa. Va sortir de la presó de la Model el 18 de març de 1954, sense judici i després de pagar 5.000 pessetes de fiança. Tornà a Manresa, i al PSUC, on va formar part del comitè local diverses vegades. Afiliat a Comissions Obreres (CC.OO.) des dels inicis, va ser membre de l'executiva del Sindicat de Jubilats i Pensionistes de Catalunya i president del mateix sindicat a Manresa. Al congrés del PSUC de març de 1985 era a la presidència en representació del Grup de Jubilats.

Bibliografia:

- VV.AA.
"Diccionari Biogràfic dels Països Catalans" Abadia de Montserrat, 2000 (El Pou de la Gallina, núm. 13, any 1988)

- Daniel Díaz: "Memòria popular. Conversa amb Ernest Brunet i Señal" (p. 30-34) Revista Dovella, núm. 27, any 1988

02 d’abril 2009

Franco ens visita

Ahir dia 1 d'abril es va commemorar els 70 anys del final de la Guerra Civil Espanyola. Tres anys de conflicte que van portar la destrucció i una repressió de postguerra duríssima als perdedors. Gràcies al fantàstic arxiu digital en format PDF del diari La Vanguardia, faré un breu resum de la visita de Franco a Manresa l'estiu de 1966, la seva segona visita a la nostra ciutat, la primera fou el maig de 1947. De fet aquesta segona visita seria l'ultima del dictador espanyol a Manresa.

A continuació un resum de la notícia del dia 2 de juliol de 1966, que portava per títol:

"Manresa, jubilosa por la prespectiva de amplias realizaciones urbanísticas"

El Generalismo asistio a un tedeum en la Basilica de Manresa y desde el balcon del ayuntamiento agradecio la adhesion y el entusiasmo de los manresanos.


Manresa es va vestir de gala per donar la benvinguda a S.E. el Cap d'Estats i expressar d'aquesta forma l'alegria per la presencia del Caudillo, que no estava en aquesta ciutat des de feia dinou anys. Des de primera hora de la tarda, els carrers es van omplir de públic per aclamar al Generalísimo i les façanes dels edificis oficials i públics apareixien banderes nacionals, tapissos i estandars, en una expressió de festivitat en honor de S.E. El comerç i les industries van tancar perquè els treballadors poguessin anar a veure i retre homenatge al Caudillo.

La recepció oficial al Cap d'Estat va tenir per escenari la carretera de Vic, cantonada amb el carrer Montardit, on s'havia aixecat un arc triomfal, amb salutacions de benvinguda. Una de les llegendes deia: "Bienvenido a Manresa".

El Caudillo va arribar a Manresa, procedent de Berga, a dos quarts de sis de la tarda, acompanyat en el mateix cotxe pels ministres de Governació i el comissari del Pla de Desenvolupament. Al baixar del vehicle fou rebut per l'alcalde de Manresa, el senyor Ramón Soldevila, que li va donar la benvinguda a la ciutat. Acompanyaven al senyor alcalde, el jutge de Primera Instància, el senyor Ramos, el cap local del Movimiento, el senyor Carreras i el jutge municipal, el senyor Martínez Palomares.

Després de saludar a les autoritats, el Generalísimo va passar revista, acompanyat del capità general de la IV Regió, a una companyia del regiment d'Infanteria Jaen 25, de guarnició a Barcelona, amb bandera i banda de música, que va interpretar l'himne nacional.

Immediatament, el Generalísimo acompanyat per l'alcalde de la ciutat, va emprendre un viatge per un itinerari urbà carregat del fervor popular i patriòtic. Milers de manresans s'havien col·locat a ambdós costats dels carrers per on circulava el vehicle, amb una de les rebudes més entusiastes del Cap d'Estat per terres catalanes. Els crits de Franco! Franco! Franco! no deixaven de cessar al pas de la comitiva.

Al llarg del seu itinerari pels carrers de Mossén Jacint Verdaguer, plaça Cots, carrer Hospital, carrers de Sant Andreu i Sobrerroca, plaça dels Màrtirs (actual Pl. Major) i baixada de la Seu, nombroses inscripcions, en diverses pancartes que portaven els nois del Front de Joventuts i membres d'altres organitzacions del Movimiento, de sindicats i altres entitats, donaven testimoni de l'alegria del poble manresà amb la visita del Caudillo.

L'espectacle de la plaça del Màrtirs, on es troba situat l'Ajuntament, era realment impressionant pel gran nombre de persones presents i per l'entusiasme que es podia respirar. Les mateixes mostres d'adhesió es van repetir a l'arribada del Generalísimo a la plaça de la Seu. A la plaça Cots, al costat al monument de la sardana, es van concentrar els cantaires dels Cors Clavé de Manresa i comarca per sumar-se al homenatge al Caudillo.

Després de la missa solemne a la basílica de la Seu, acompanyat pel bisbe de Vic, el Caudillo va tornar a la plaça dels Màrtirs per entrar al ajuntament, on l'esperava el senyor Soldevila, els membres de la Corporació Municipal, el Consell Local del Movimiento i els trenta-quatre alcaldes de la comarca.

Franco, els ministres i les demés personalitats del séquit, van pujar a la primera planta del ajuntament, on després de conversar uns moments amb les autoritats, van passar al Saló d'Actes per presidir una breu sessió en la que el senyor alcalde, Ramón Soldevila va expressar a la seva felicitats per la visita del Caudillo.

“Recibimiento apoteosico en Manresa”. Noticiero del 11/7/1966. Copyright Filometca Española (NO-DO)
Bibliografia:

- La Vanguarda Española (02/07/1966, p.9)