20 d’agost 2009

"Manresa Desconeguda" donarà a conèixer indrets relacionats amb els bombardejos franquistes

El programa de la Festa Major d’enguany inclou una nova edició de les Visites a la Manresa Desconeguda. Es tracta d’una iniciativa que va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania indrets de Manresa poc coneguts però no per això amb poc interès.

En aquesta ocasió, les Visites a la Manresa Desconeguda proposen dos itineraris:

1. Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV (dijous dia 27 d’agost, de 17:00 a 20:00 h). L’itinerari es realitzarà pels trams més ben conservats de les muralles de Manresa, des de la Torre de Sobrerroca fins al Parc de la Seu, i també servirà per a donar a conèixer la nova senyalització de les muralles de la ciutat.

2. Bombes sobre Manresa (divendres dia 28 d’agost, de 17:00 a 20:00h). Serà un itinerari guiat pels espais de memòria històrica de la ciutat relacionats amb els bombardejos de l’aviació franquista al final de la guerra civil. Recentment s’ha commemorat el 70è aniversari dels dos bombardejos que va patir la ciutat amb diverses activitats, entre les quals s’hi inclou aquesta visita.

Els dos itineraris seran guiats i tindran una durada aproximada d’una hora. El punt de sortida en els dos casos serà el Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40). Els dos dies, sortiran grups cada 15 minuts fins a les 19:45 h.

En la realització dels dos itineraris col·laboren les entitats Associació pel Museu Comarcal de Manresa, Associació Memòria i Història de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.

Els itineraris

Bombes sobre Manresa: Els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939, l’aviació franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d’un mínim de 35 persones, tots civils: homes, dones, nens i nenes. Amb motiu del 70è aniversari d’aquests fets, s’ha organitzat una visita guiada que recorrerà alguns indrets relacionats amb aquests fets. En concret, el recorregut inclourà els següents indrets:

- Antic Col·legi de Sant Ignasi: L’antic col•legi de Sant Ignasi és un indret d’especial significació ja que durant la guerra va ser utilitzat com a centre de detenció de persones i va acollir diverses dependències militars. Les traces que va deixar la metralla en un dels bombardejos a la façana del carrer de Viladordis, junt al portal que dóna al claustre de l’antic col·legi de Sant Ignasi, representen una de les poques restes materials visibles que es conserven d’aquests fets.
- Exterior de l’Anònima. Era un objectiu militar i va ser metrallada, tot i que no la van tocar de ple.
- Refugi de l’antic Parc de Bombers (arran de la paret de la Muralla).
- Exterior de la Ferreteria Armengou, a la carretera de Vic, que va ser bombardejada el 19 de gener del 1939.
- Baixant pels Esquilets, la visita farà una parada a la confluència Guimerà/Casanova. S’explicarà que, també en el segon bombardeig, va caure una bomba a la part posterior de la Gran Saldadora (l’actual Creadora) i que va afectar a la façana de darrera d’una casa del carrer Casanova (núm. 7).
- Refugi del Grup Escolar Renaixença, que va ser un dels més importants de la ciutat.

Els historiadors Pere Gasol i Joaquim Aloy parlant amb el regidor de cultura, Ignasi Perramon.

Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV: La visita inclourà un recorregut pels trams oriental i nord de les muralles que van envoltar la ciutat medieval de Manresa. També serà una oportunitat per veure la nova senyalització de les muralles de la ciutat. En concret, l’itinerari serà el següent:

- Museu Comarcal de Manresa
- Plaça de Sant Ignasi
- Pujada cap al carrer de la Codinella
- Camí que passa sota la muralla del Parc de la Seu fins a veure la portella tapiada del cementiri antic
- Retorn cap al carrer la Codinella
- Parc de la Seu
- Carrer de Santa Llúcia fins a la plaça de Sant Ignasi
- Baixada dels Drets
- Torre de Sobrerroca
- Carrer Joc de la Pilota
- Plaça d’Europa
- Muralla del Carme

Recordem que Manresa ha tingut tres recintes emmurallats diferents, segons les èpoques:

- Un primer recinte murat, del segle X, del qual no queden restes visibles, envoltava el turó del Puig Cardener, adaptant-se a la seva orografia irregular. Aquest recinte estava habitat al seu interior i comptava amb una torre, anomenada vescomtal, que feia les funcions de castell.
- Un segon recinte murat va ser aixecat a l’entorn del segle XII. Encabia a dintre els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal, així com també l’església de Sant Miquel i el populós barri que havia crescut al voltant del mercat.
- El tercer circuit murat va ser aixecat entre el 1362 i el 1380, i tot i que aprofitava part de dels vells murs del segle XII, suposava una ampliació dels límits de la ciutat en incloure els nous carrers d’Urgell, d’Arbonés, de Vilanova, de les Barreres i el convent de Sant Domènec.

Entre els segles XVII i XVIII, sense importants situacions bèl·liques o de perill, les muralles van perdre la seva funció defensiva i van tenir un deteriorament progressiu, essent, molt sovint, utilitzades com a façana de les cases o bé desmuntades per a reutilitzar les pedres en la construcció de noves vivendes. També s’hi obriren nous portals per facilitar la comunicació amb l’exterior, on hi havia nous ravals o bé zones de camps i horts.

En la tercera Guerra Carlina (1872-1874) es van tornar a recuperar per al seu ús defensiu, però al 1877 ja se’n va autoritzar l’enderroc. La funció de les muralles era, evidentment, bàsicament defensiva en front a amenaces exteriors en moments de conflictes bèl·lics o episodis violents. Però també servien de sistema de control de la població. En moments d’epidèmies, com ara la pesta, les portes de les muralles servien per controlar l’accés a la vila i evitar que hi entressin aquelles persones susceptibles de ser contaminades.

Les restes que es veuran en la visita de dijous es corresponen bàsicament a:

- els murs del segle XIV, que en alguns trams van ser refeccions dels murs del segle XII (la diferència constructiva entre les dues èpoques és molt difícil d’observar a simple vista, ja que els materials i les tècniques utilitzades eren molt similars). Estan fets de carreus regulars, de mida mitjana, disposats en filades alineades i, en els del segle XIV, reforçats amb morter de calç que els relliga. Tenen un gruix d’entre 80 i 90 cm. Aconseguit mitjançant un doble mur farcit de pedruscall i morter.
- les parts de mur o els murs corresponents a les refeccions i modificacions de les muralles dels segles XVI al XVIII. Sovint són fets de pedres molt petites, poc o gens desbastades, que s’aguanten gràcies al morter de calç, molt més abundant. Són menys visibles, acostumen a ser fragments afegits
- alguns panys de murs del segle XIX (muralla del Carme), fets amb la mateixa tècnica del doble mur farcit, però amb carreus de mides més irregulars i amb fragments de maó com a falques.

Font: Memoria.cat (20/8/09)

1 comentari:

Joanet del cabàs ha dit...

M'ha fet gràcia el tema del Joc de pilota. A Barcelona, als segles XVI i XVII, també hi ha diferents carrers referents al Joc. Un d'ells és el del de Rutlla, entre altres.