28 d’agost 2008

La Festa Major

Tronada a la plaça Major, durant la Festa Major de l'any 1900. Amb el nou segle, els manresans van demostrar una gran afició tant pels castells de foc com per les tronades, que consistien en un regueró de pólvora combinada amb petards i trons. La tronada típica Manresa era la que es feia representant una forma del rosari.
(Fotografia: Garcia, Gal·la: l'Abans, recull gràfic 1876-1965)

Cartell de la Festa Major de Manresa (1939). Es pot apreciar com el nou règim franquista celebrava la Festa dins el seu marc del "Año de la Vitoria".
(Fotografia: memoria.cat)

Una commemoració solemne i festiva: les relíquies i el castell de foc.


En els darrers posts publicats a "Històries Manresanes" parlava sobre l'aparició de la Festa Major Alternativa de Manresa, però no m'he pogut estar de publicar sobre l'origen històric de la Festa Major de la nostra ciutat.

La Festa Major de Manresa d'estiu commemora històricament el trasllat a Manresa de les relíquies dels patrons sant Maurici, sant Fruitós i santa Agnès. La celebració -que es remunta des del segle XV- tenia lloc els dies 29, 30 i 31 d'agost. Va anar evolucionant amb els anys i va deixar enrere els actes més solemnes i religiosos per ampliar el ventall d'activitats lúdiques, culturals i esportives.

Al final del segle XIX i al principi del segle XX, el dia 29 es feien dues cercaviles amb el pregoner, els músics, els gegants i els nans, i després s'organitzava una tronada a la Plaça Major. Al vespre, hi havia representacions teatrals, concerts, balls a l'envelat i actuacions diverses a les societat i els casinos de la ciutat, que duraven els tres dies de la Festa Major. La gran celebració s'iniciava l'endemà amb els oficis solemnes a la Seu, processó pública amb les relíquies dels Cossos Sants i castell de focs aritficial al vespres. Tant els castells de foc -que van canviar molt sovint d'ubicació: Plaça Sant Domènec, Passeig... - com les tronades esdevingueren activitats destacades del programa d'estiu de principis del segle XX, facilitades per la presència de fàbriques i molins polvorers a la ciutat. A més, entre 1910 fins a 1935 també es van celebrar quinquenalment Jocs Florals per la Festa Major. El 31 d'agost la festa seguia el mateix esquema que el dia anterior, amb la incorporació d'un concurs ocellaire i, a la tarda, una processó per l'interior de la Seu per retornar les relíquies a la cripta. L'1 de setembre s'oficiava una missa a la Seu per als manresans difunts des de la Festa Major anterior.

A partir de la segona meitat del segle XX, el programa festiu va canviar de forma considerable: increment d'activitats i més dies de festa. La processó solemne va anar perdent importància, fins que, el 1966, es va deixar de fer (curiós fet, tractant-se d'una "fiesta nacional" pel règim franquista); també va desaparèixer les tradicionals tronades -recuperades més tard. Van aparèixer en canvi, nous "clàssics" com les sardanes, l'elecció de la pubilla, les batalles de flors i confeti; els concerts de Cors de Clavé, l'exposició d'artistes manresans i una gran varietat d'actes esportius i culturals.

L'envelat (Monumental Entoldado) fou organitzat de 1946 fins a 1976 per l'iniciativa d'un grup de 28 manresans i manresanes que omplien el programa anual amb balls de gala, elecció de miss, actuacions d'artistes famosos i el ball de la pubilla. L'envelat es llogava a fora. L'empresa Ca l'Alter cedia la fusta i els espectacles comptaven amb la col·laboració de molts manresans, que hi reservaven una llotja d'un any per l'altre. El darrer envelat es va celebrar l'any 1976.

Bibliografia:

- COMAS, Francesc: "Històries de Manresa". Ed.Zenobita. Manresa, 2009

26 d’agost 2008

Els oficis artesanals del tombant de segle XIX

El comerciant artesà Magí Mestres, juntament amb els seus col·laboradors, aprofitant el bon temps per confeccionar espardenyes al mig de la Plaça Gispert, el 1922. L'establiment era uns quants metres més enllà. Quan el temps convidava, els veïns es reunien al vespre per fer petar la xerrada i prendre la fresca. L'arribada del sereno era el senyal d'anar a dormir.
(Fotografia: Valls Cabanes, Família / Vidal i Grifull, Jaume)


Sabaters i espardenyers a casa nostra

Els oficis de sabater i espardenyer tenien, anys enrere, un caràcter netament artesanal. L'espardenyer feia el típic calçat de sola de cànem trenat (o espart), amb puntera i taló de roba gruixuda, generalment amb dues vetes que es lligaven al turmell, i també cordes de cànem o de fil. El sabater, per la seva part, es dedicava a fer i arranjar les sabates a mà, i les venia en el seu establiment. A més, molt sovint feia el calçat per encàrrec i a mida. Poc abans del segle XIX, concretament l'any 1890 hi havia a Manresa una vintena de sabaters amb botiga i 23 espardenyers. El Gremi de Sabaters era dels més antics de la ciutat, aixoplugat sota la Confraria de Sant Antoni Abat. Els espardenyers -units gremialment amb els corders- tenien la seva confraria, des del segle XVII, sota l'advocació de santa Marfarida, a l'església de la Seu.

Al carrer Sant Miquel hi havia concentrades algunes espardenyeries molt antigues, com la de Bertran Esquius (1880) o la de Joan Guix, traslladada més tard al passeig de Pere III. També hi havia sabateries destacades com la Salvadó (1889), Fàbregas (coneguda per les seves vambes) o Can Jorba, en un temps en què per 125 pessetes es feien sabates d'encàrrec i a mida del consumidor. Al segle XX, entre les dècades de 1920 i 1930, hi havia espardenyeries destacades com la d'Antoni Dalmau, a l'Era de l'Esquerra i al carrer del Canonge Montanyà, Xandri, a la Muralla; Sala, al Born; Rusiñol, a Sobrerroca; Rosell, cal carrer de les Barreres; Naval, al Born; Mitjana, a Santa Llúcia; Garriga, a la baixada del Pòpul; Fornells, cal carrer de l'Hospital; Cors, a Santa Clara i Clotet, al Carme.

En aquell temps, la fàbrica de penumatics Pirelli també fabricava soles de goma per les espardenyes amb la marca Wamba. Sabateries destacades eren la Torra, al Born; Font, a Puigterrà de Dalt; Cortés, al Born; Colell, a Jaume I, i Franquesa, a Sobrerroca, entre d'altres.

D'altra banda, Manresa també tenia, a més dels comerços de fabricació i venda artesanal, importants fàbriques de calçat. La majoria tenia establiment de venda al detall, com la fàbrica dels germans Cortés (Cal Mandaina), la Moltó, la dels germans Jou o la de Josep Casanova. La més rellevant era Manufactures de la Pell (Pielsa), fundada el 1921 al carrer Carrió i amb venda directa en l'establiment ECSA, situada al carrer d'Àngel Guimerà.

Bibliografia:

- COMAS, Francesc. (2009) "Històries de Manresa". Zenobita, Manresa

- GARCIA, Gal·la. (2001) "l'Abans, Recull fotogràfic de de Manresa 1876-1965". Efadós, El Papiol

24 d’agost 2008

L'origen de la Festa Major Alternativa

Cartell de la FMA de 1992

L'alternativa de Manresa

Fa 17 anys que es va celebrar la Primera Festa Major Alternativa a la ciutat de Manresa, concretament l'agost de 1992. En aquells temps l'Esquerra Independentista de Catalunya estava al primer ordre del dia amb diferents lluites com els Judicis a la insubmissió, Barcelona 92, el Quinto Centenario, l’Operació Garzón, l’Ateneu Popular “La Seca", On The Road al so, etc.

Des d’aleshores la Festa Major Alternativa (FMA) va evolucionar, créixer i consolidar com una de les "alternatives" amb més solera dels Països Catalans. La festa continua sent fidel a l’esperit amb el qual es va organitzar la primera edició l'any 1992: l'autogestió, la denúncia, la lluita i la festa en una pila d'actes al carrer i de franc.

Manresa volia gaudir d'una festa popular, organitzada pels col•lectius socials que lluitaven a casa nostra, fugir de les festes "enllaunades" i consumistes, com els macroconcerts que organitzava l'ajuntament a la Florinda o al Congost (és el cas del concert de Mecano de 1989, on més de 10.000 manresans i manresanes van omplir el solar de la Florinda) i garantir un accés gratuït a tots els espectacles i concerts.

La plaça de Puigmercadal i el seu entorn són el centre indiscutible dels manresans i manresanes per celebrar la setmana d'actes que proporciona la festa alternativa manresana. Aquest és el centre neuràlgic de la Festa Major Alternativa de Manresa, on es concentren tots els actes que organitza la FMA.

Actualment, els col·lectius i associacions que formen part de l'organització de la Festa Alternativa de Manresa són: la Candidatura d'Unitat Popular de Manresa (CUP), l'Assemblea de Joves de Manresa (AJM), el Casal Popular de la Fadulla, la Colla Tirallongues de Manresa, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de Manresa (SEPC) i Maulets.

22 d’agost 2008

L'autobus es consolida gràcies a les AA.VV.

L'autobús urbà, el nou transport públic. Tercera part (1975 - 1978)

L'any 1975 es torna a canviar la situació dels terminals de sortida. Ara es divideixen en ambdós punts: Plaça Infants i Plaça Sant Domènec. Les línies que sortien des de la Plaça Infants pujaven a la Plaça Bonavista per la carretera de Vic i baixaven pel centre de la ciutat per la plaça Espanya i el Passeig Pere III, per contra les línies que sortien des de la Plaça Sant Domènec pujaven - en direcció Plaça Bonavista - pel Passeig Pere III i Plaça Espanya i baixaven per per la carretera de Vic.

A més, aquell mateix any 1975, es va crear una nova línia al barri de la Font dels Capellans, que aviat esdevindria un dels barris manresans més populars.

Línies del autobús urbà, any 1975:

Sant Domènec - Dolors

Anada i tornada: Origen en Pl. Sant Domènec, seguint la Cta. de Vic fins a Casa Subirana.

Sant Domènec - Estació del Nord
Anada i tornada: Origen en Pl. Sant Domènec, seguint la Muralla, el Pont de Sant Francesc fins l'estació del Nord (RENFE)

Sant Domènec - Era Huguet
Anada: Origen a Pl. Sant Domènec, seguint Angel Guimerà, Passeig Pere III, Bisbe Comes, Cta. Pont Vilamora, Viladordis, Sardana fins Era Huguet. Tornada: Era Huguet, Sant Llorenç Brindis, Sant Maurici, Cta. Pont Vilamora, Cta. de Vic fins Pl. Sant Domènec.

Plaça dels Infants - Barriada Mión - Matadero
Anada: Origen a Pl. dels Infants, Cta. de Cardona, Bruc, Sant Fruitós, Av. Tudela, Camí de la Gravera, Pirineu, Cadí, Callús, Av. Joncadella fins la Pl. Bages. Tornada: Pl. Bages, Sant Josep, Passeig Pere III, Àngel Guimerà, Sant Joan Baptista de la Salle i Pl. Infants.

Sant Domènec - La Culla
Anada: Origen en Pl. Sant Domènec, seguint Àngel Guimerà, Pº Pere III, Bisbe Comes, Cta. Pont Vilomara fins Bisbe Perelló (La Culla). tornada: Bisbe Perelló, Cta. Pont Vilamora, Cta. de Vic fins Pl. Sant Domènec.

Plaça dels Infants - La Salle
Anada: Origen a Pl. dels Infants, Cta. de Vic, Cta. Santpedor, Pl. Creu fins la Pau. Tornada: Origen en Cta. de Santpedor, Passeig Pere III, Àngel Guimerà, Sant Joan Baptista de la Salle i Pl. Infants.

Plaça dels Infants - Tossal del Coro
Anada: Origen en Pl. dels Infants, Carretera de Vic, Bisbe Comes, Cta. Pont Vilamora, Viladordis fins Tossal del Coro. Tornada: Viladordis, Cta. Pont Vilamora, Cta. de Vic, Passeig Pere III, Àngel Guimerà, Sant Joan Baptista de la Salle, Pl. Infants.

Plaça dels Infants - Viladordis
Anada: Origen a Pl. dels Infants, Carretera de Vic, Bisbe Comes, Cta. Pont Vilomara i Viladordis. Tornada: Camí de Viladordis, Viladordis, Cta. Pont Vilomara Cta. de Vic, Passeig Pere III, Àngel Guimerà, Sant Joan Baptista de la Salle, Pl. Infants.

Plaça dels Infants - Sant Pau
Anada i tornada: Origen a Pl. dels Infants, Muralla, Passeig del Riu, Camí de Sant Pau fins la Barriada Sant Pau.

Sant Domènec - Font dels Capellans
Anada: Origen a Pl. Sant Domènec, seguint Àngel Guimerà, Passeig Pere III, Cta. Vic, Gaudí fins Font dels Capellans. Tornada: Font del Capellans, Sabadell, Cta. Viladordis, Cta. Pont Vilomara Cta. de Vic fins Pl. Sant Domènec.

L'any 1978, gràcies al esforç incansable de les AA.VV. (Associacions de Veïns) per obtenir un millor servei i qualitat de bus urbà, i a partir d'un projecte presentat a l'ajuntament manresà per la Comissió d'Urbanisme del col·lectiu de barris, el mes d'agost de 1978 el govern municipal posa en funcionament una profunda transformació del servei de transport urbà.

No obstant, el servei aprovat el mes d'agost va patir un retard considerable, l'ajuntament havia començat a discutir-ho dos anys abans, el març de 1976.

Posteriorment, els serveis tècnics municipals al·legaren que no es podia acceptar aquell projecte veïnal per un seguit de consideracions legals, desconegudes pels propis promotors de les AA.VV. Es van iniciar unes converses entre l'Ajuntament (tot i estar en ple tardofranquisme, l'ajuntament manresà no serà democràtic fins l'any 1979) i les AA.VV. sense arribar a cap acord.

Durant aquesta període es produeix un llarg silenci, i finalment, sense consulta prèvia es presenta l'aprovació de la junta municipal, davant la sorpresa de tothom, el nou servei d'autobusos urbans del mes d'agost de 1978, modificant sensiblement en relació a la proposta presentada per les AA.VV.

L'esforç de les AA.VV. va aconseguir que l'ajuntament predemocratic manresà, renovés el servei de bus urbà segons les expectatives dels habitants de Manresa i no per iniciativa de la pròpia burocràcia municipal.

Les línies del 1978, renovades per l'ajuntament eren les següents:

Línies servides per autobusos:

1 SANT DOMÈNEC - FONT DELS CAPELLANS

2 PLAÇA VALLDAURA - ELS DOLORS

3 SANT DOMÈNEC - SANT PAU

4 SANT DOMÈNEC - LA BALCONADA

5 PLAÇA INFANTS - LA PARADA

Línies servides per microbusos:

V PLAÇA INFANTS - VILADORDIS

B PLAÇA INFANTS - LA BALCONADA

C PLAÇA INFANTS - LA CULLA

M PLAÇA INFANTS - MION

P PLAÇA INFANTS - LA PARADA

S PLAÇA INFANTS - SANTA CLARA

T PLAÇA INFANTS - TOSSAL DEL CORO

Informació extreta de: José Mora "Los autobuses de Barcelona" (Manresa)