01 de novembre 2008

Entre Tots Sants i Manresa

Entre aquests dos punts es donen com a succeïdes totes les coses inversemblants i que es volen reputar com a impossibles o falses

A cosa d'un quilòmetre de la ciutat de Manresa, pel costat de tramuntana i damunt el camí ral d'aquesta ciutat a Calaf, hi ha una partida coneguda de molt antic pels Cossos Sants, i anomenada popularment Tots Sants. Hi havia hagut una capelleta dedicada a tots els sants, la qual fou destruïda pels francesos, que en varen enrunar l'altar. El 1819 fou tirada a terra i al seu lloc construïren una creu dedicada a la mateixa advocació. No hi ha dubte que el Tots Sants al·ludit en el refrany -i a primera vista sembla que no es tracta d'un lloc, sinó de la diada així mateix anomenada- fa al·lusió a la partida que hem indicat. La cosa difícil és saber quin fou el fet tan transcendental que es produí en aquest paratge i que donà lloc a la creació d'un dels refranys més arrelats de la nostra llengua. Nosaltres hem fet nombroses recerques en aquest sentit sense haver-ne obtingut el menor resultat.

És possible que la dita sigui llegendària i molt remarcable que amb idèntic sentit es trobi a València, on diuen entre Tots Sants i Penaila. Els castellans tenen un refrany anàleg de sentit, que diu: entre Pinto y Valdemoro, que són dues poblacions limítrofes de la província de Toledo, i conten una tradició escatològica com a origen de la dita.

Joan Amades i Gelat (1951): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta (http://etimologies.blogspot.com)

4 comentaris:

Dani ha dit...

Ho sento, però sempre tirant cap al meu territori, a Barcelona es deia de la Seca a la Meca a la Vall d'Andorra...
Es deia que la Família Meca (suposo que avantpassats del nedador) tenien un palau al Passeig del Born, i que com a pocs metres hi havia la seca(fàbrica de moneda) La gent que baixava a la ciutat, en feia doble parada obligatòria per veure aquests dos indrets. De la part andorrana però, no en sé l'orígen...

Guillem Carbonell ha dit...

Ei, has llegit l'article de Sagarra avui a LV, la seva menció a JM Planes ... ?

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

No l'he llegit.

vpamies ha dit...

Jo tenia entès que la Seca i la Meca són dos llogarrets d'Andorra. Per això la frase té el significat d'anar d'una banda a una altra sense moure's gairebé del lloc.