12 de juny 2008

Paulí Malsand Blanco

De Manresa a les mines de Fígols

Darrers revolucionaris de la barriada minera de Sant Corneli. (Fotografia "La república a Manresa en un clic 1931-1936")

El 28 de març de 1911 neix a Sallent -encara que algunes fonts apunten a Manresa o Súria el 1901- el militant anarquista Paulí Malsand Blanco. Orfe de pare i de mare des de l'adolescència i amb tres germanes menors, va residir un temps a Monistrol de Montserrat i d'una manera més permanent a Manresa després de trobar feina a les mines de Sallent.

El seu prestigi comença en la dècada dels trenta, quan comença a militar en la CNT minera de Sallent. Va passar vuit mesos tancat a la presó Model després dels fets revolucionaris de Fígols de gener de 1932, on la FAI proclamà el comunisme llibertari. Ben aviat, el moviment revolucionari es propagà cap a d’altres poblacions mineres com Balsareny, Sallent, Cardona i Súria, en les quals els vaguistes es feren momentàniament els amos de la situació. Davant aquests esdeveniments, els sindicats manresans convocaren una vaga general a Manresa que tingué un seguiment gairebé massiu. El govern de la República ordenà la intervenció de l’exèrcit i Manresa quedà ocupada militarment.

En Paulí va ser acomiadat, amb altres quatre-cents miners, essent president del Sindicat Miner de la CNT, després d'una vaga minera (1934). Acusat de fets violents durant aquesta vaga, va ser processat i empresonat durant sis mesos. Després va fer feina on va poder instal·lat a Manresa, sobretot en la construcció de carreteres, i un cop trencada l'organització per l'escissió trentista, va ser un dels que va lluitar en pro de la reunificació. En 1934 és a la fundació de les Joventuts Llibertàries de Manresa, i un any més tard n'és membre del comitè comarcal.

El 6 d'octubre de 1934 va ser detingut a Manresa i el febrer de 1936 va tornar a la mina juntament amb centenars d'obrers que havien patit represàlies, readmissió que ell va negociar entre d'altres. Quan va esclatar l'aixecament feixista el juliol de 1936 va participar en el comitè de milícies antifeixistes en nom de la CNT creat a Manresa, i aquest mateix mes va sortir al front de Tardienta, a la unitat de metralladores, dins del que seria la columna «Paso a la Idea», però, per mor de la seva precària visió, va tornar i es va reintegrar en una col·lectivitat. L'11 de gener de 1937 va entrar en el Consell municipal de Manresa i en va ser vocal del Departament de Salubritat fins a l'octubre. També va treballar a les mines col·lectivitzades de Sallent.

Després de la guerra va marxar a França, on va participar en la reorganització confederal al país gal i va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat confederal: en 1943 va assistir al ple de Marsella en representació de Bordeus; el març de 1944 va ser elegit en el Congrés de Muret secretari del subcomitè de la CNT per a la zona ocupada i quan l'octubre el Congrés de Tolosa va dissoldre el subcomitè va ser elegit per a la Secció Política del Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE); en el Congrés de París de 1945 va ser triat per ser coordinador del Secretariat del Comitè Nacional de l'MLE en l'exili. Entre 1944 i 1945 va fer nombrosos mítings: Tolosa de Llenguadoc, Seta, París, Auch, etc. En l'exili es va integrar en la fracció ortodoxa i després de la reunificació de 1960 es va allunyar del corrent Montseny-Esgleas. Anys més tard, en el discutit ple de Bordeus, va ser expulsat de CNT i des d'aleshores es va estimar més militar, per mor de les friccions internes, en la Federació Anarquista Francesa -més de vint anys en el «Grup Faure»-; així i tot, en 1974 participarà en la Conferència de Narbona.

Paulí Malsand va morir el 19 de desembre de 1980 a París (França).


Bibliografia:

- Memoria.cat (La república a Manresa en un clic 1931-1936)
- Anarcoefemèrides,
efemèrides anarquistes

1 comentari:

Joanet del cabàs ha dit...

Un tio amb cara i ulls i ganes de fer coses... Un lluitador llibertari...