22 de maig 2008

La Memòria Històrica, bicentenari de la Guerra del Francès a la Catalunya Central (5a. part)

Els moviments del corregiment, la defensa de la terra

Moltes poblacions del corregiment van ser víctimes de les accions de MacDonald: Castellar, Rajadell, Guardiola, Salelles, Sant Francesc de Bages, però sobretot Moià, que va ser envaïda set vegades. La primera vegada fou el 16 d'abril de 1809: els francesos hi van romandre vuit dies i saquejaren totes les cases, robaren, violaren i destruïren les esglésies, donaren mort a tres ancians, únics habitants que ho havien fugit, i cremaren set cases. El 2 de juny entraren tres columnes de forma inesperada i van assassinar, amb tota impunitat, 72 persones a cops de sabre, entre elles una dona malalta, dos capellans i quinze forasters.

Quan sobrevingué l'època més terrible i desastrosa per al Principat amb la caiguda de Tarragona, Manresa i els pobles del seu corregiment van aportar per a la seva defensa, el 29 d'abril de 1811, un sometent general comandat per Jacint Miguel per tal de reforçar l'exèrcit espanyol i incomodar els assetjadors d'aquella plaça, fins que va caure el 28 de juny. Quan semblava que tot estava perdut i part de l'exercit es va dispersar i creuar l'Ebre, els ciutadans de Manresa i tot el seu corregiment van prendre les armes. Formaren companyies patriòtiques i van organitzar de nou els sometents.

Al començament de juliol de 1811, el mariscal Suchet es traslladà a Vic i l'avantguarda del seu exèrcit es va apostar a Moià i exigí contribucions i racions als pobles de Calders, Artés, Horta d'Avinyó i Avinyó, amb la idea que, si sometia els pobles de la jurisdicció de Manresa, podia considerar tota la província de Catalunya dominada. Empresonat un dels seus emissaris a Avinyó, la tarda del 14 de juny es va convocar una Junta Local que no solament va decidir denegar el pagament de les contribucions exigides, sinó que va fer una crida a tots els pobles a la defensa comuna. Així mateix, va enviar comissionats a les poblacions del pla de Bages, on van trobar paisans de Manresa que estaven disposats a agafar les armes. L'endemà, 15 de juny, s'hi van afegir els sometents de Sallent, Artés, Avinyó, Horta d'Avinyó, Santpedor i altres pobles, dirigits pel comandant Ramon Mas, que entraren en combat el dia 16 prop de Moià amb les tropes del general Harispe.

El 20 de juliol els francesos van passar de Vic a Manresa i van cremar moltes cases als pobles. El 21 van arribar a Igualada i el 25 es van apoderar de la fortalesa de Montserrat, de manera que el mariscal Suchet va conformar una línia militar des de Barcelona fins a Lleida, recolzant-se en els punts ocupats de Bellpuig, Cervera, Igualada, Montserrat i Molins de Rei. Malgrat això, els habitants del corregiment, tot i que eren sols, van continuar hostilitzant l'enemic els mesos d'agost, setembre i octubre de 1811 mitjançant els sometents de Ramon Mas i les "companyies patriòtiques" que havien format Joan Carreras, Brunet de Guardiola i Auguri Perera i que mantenien continues escaramusses als voltants d'Igualada i de Montserrat.

Les aportacions econòmiques de Manresa i del seu corregiment a la guerra van ser molt importants. Durant els tres primers mesos de la revolució, la ciutat de Manresa ja hi havia aportat 1.396.252 rals. Posteriorment, en unió de tot el corregiment, va aportar quatre milions de rals per a la manutenció de l'exèrcit, a més d'altres quantitats sufragades per diverses poblacions com Sallent i pobles de la comarca - 24.000 lliures catalanes - i Moià - més de 72.000 lliures. A aquestes xifres, cal afegir-hi la suma de les donacions de particulars i les contribucions ordinàries i extraordinàries imposades pel govern. Solament de juny a setembre de 1808, Manresa havia proveït l'exèrcit de pólvora i cartutxos de fusell de diferents calibres per un valor total de 679.900 rals (Diario de Manresa, 26 de setembre de 1808).

Antoni Moliner "Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814"

Printfriendly