05 d’abril 2008

El Pont Vell

La porta d'entrada a la ciutat i enclavament històric

El Pont Vell és un dels símbols de Manresa per excel·lència. Es troba situat en un enclavament històric: una de les portes d'entrada a la ciutat. S'anomena Pont Vell en contraposició amb el Pont Nou, que condueix al cementiri i va ser construït amb posterioritat, el segle XIV. El Pont Vell és un pont de característiques medievals que, al llarg dels anys, ha patit nombroses destruccions. Va ser declarat monument nacional el 1931, però, uns quants anys més tard, concretament al gener de 1939, durant la retirada republicana de la Guerra Civil, fou parcialment enderrocat. La reconstrucció es va portar a terme entre els anys 1960 i 1962.

Tradicionalment, molts autors han considerat que aquest pont és d'origen romà basant-se en les restes d'un pilar situat, aigua avall, al cantó esquerre de l'arc central. Tot i això, en la seva forma actual es barregen diverses etapes constructives i restauracions posteriors. El pont és format per vuit arcs de mig punt que disminueixen d'altura i mida a partir de l'arc central, a mesura que s'acosten a la riba. El darrer arc de la banda dreta del riu va ser escapçat quan es va construir la carretera d'Esparraguera. La seva estructura no és simètrica i, si comptem a partir de l'arc central, trobem tres arcs a la banda dreta i quatre a l'esquerra. Els pilars estan dissenyats per contrarrestar l'empenta dels corrents del Cardaner i permetre el pas de l'aigua en cas que el riu assolís grans nivells, com va passar a la gran riuada de 1907.

El Pont Vell, que uneix la part sud de la ciutat amb la zona de la Guia, va ser durant molts anys una concorreguda via de pas per als manresans i manresanes, un lloc romàntic on els més joves aprofitaven per festejar, però també l'indret escollit per alguns que buscaven la mort a propòsit. A prop del pont trobem una antiga creu de terme, la Creu de la Guia, anomenada també la creu del Pont Vell, que apareix consignada per primer cop el 1501, tot i que l'any 1911 es desplomà i se n'hi col·locà una de nova.

A tocar del pont s'inaugurà, el 1862, la fàbrica tèxtil del Pont Vell, actualment desapareguda, i situada sobre l'antic molí Nou. La fàbrica, que va passar per diversos propietaris, fou un dels símbols de l'antiga Manresa fabril.

6 comentaris:

Calidoscopi ha dit...

A mi el pont Vell, m'encanta. Amb aquesta forma tant antiga que primer pujes i després baixes. Per cert, l'arc que falta a la banda de les vies del tren encara existeix sota la base de la carretera o el van destruir?

L'entorn del Pont Vell, és la Manresa més ancestral i personal.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

es va destruir per tal de fer el reforç de pedra de la carretera d'Esparraguera a Manresa

Anònim ha dit...

eis molt guapo el pont!! m' encanten els d' akest tipus i dels més grossos k he vist tb!


ratzzia

Anònim ha dit...

a mi me mola el puente, e hido a pescar alguna vez

Anònim ha dit...

Com a detall anecdòtic dir que la reconstrucció dels anys 60 es va dur a terme amb pedra de Monistrol de Calders extreta de la pedrera dels germans Jornet.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Gràcies pel comentari...