21 de febrer 2008

La Guerra del Francès a la Catalunya Central (Segona part)

La formació de la Junta de Manresa i l'Organització de la Defensa

Aquest mateix dia (2 de juny de 1808), a instàncies de les autoritats, es va reunir l'Ajuntament, format pel governador militar, el tinent coronel Francesc Codony, junt amb Ignasi Mollet, Antoni Pujol, Joan Bautista Vilaseca i Agustí Asols, els dos últims rics comerciants de la ciutat, i els beneficiats de la catedral Baltasar Rovís i Josep Crivillés i altres persones principals, i van fer public un ban demanant l'allistament dels ciutadans per prendre les armes.

Les persones notables i riques de la ciutat es van posar al capdavant del moviment patriòtic i van convocar una reunió per dirigir-lo. Les classes més humils. al si dels gremis, va elegir els seus representants dins la Junta Corregimental, que es va crear al convent del Carme el mateix dia 2 de juny, formada per representants dels convents, eclesiàstics i gremis. Aquest últims -fusters, ferreters, teixidors, velers, traginers, pagesos, clavetaires- van escollir quatre representants. Al començament d'agost, la Junta era integrada per set eclesiàstics i vint civils. la burgesia local hi tenia una forta representació, mentre que la dels gremis era menor.

A partir d'aquestes dades, podem esbrinar que durant la Guerra del Francès a Manresa es va conformar una elit social i política que va conduir a la revolució liberal. La burgesia, procedent de l'activitat sedera setcentista, va consolidar la seva posició econòmica i social. Aquesta nova elit va adquirir protagonisme polític a la Junta de Manresa, dels 25 membres, 17 eren burgesos mercantils i industrials. També van invertir el seu capital en crèdits i compra d'immobles, a costa de l'empobriment dels grups socials subalterns, especialment de la pagesia i dels pobles de l'entorn.

El 3 de juny, la Junta va activar les disposicions relatives a la defensa i va enviar emissaris a buscar al Castell de Cardona i a la vila de Santpedor armes del terços de Lleida que s'hi guardaven des de la Guerra Gran. El batlle de la vila els va donar 140 fusells, que van ser ben rebuts a Manresa com un "do particular de la Província". Amb les armes i altres instruments (pics, pals, etc), la gent es va traslladar als promontoris de Can Maçana, masia que en aquell temps era propietat del monestir de Montserrat, i al Bruc "con animo de defender a costa de su sangre este nuevo paso de las Termópilas".

Assabentades les viles del corregiment del que havia succeït a Manresa, Sallent, Santpedor, Moià, Artés, Sant Feliu Sassera, Prats de Lluçanès, Castelltarçól, Monistrol de Montserrat i els pobles de Balsareny, Avinyó, Gaià, Horta, l'Estany, Rajadell i Guardiola van fer front comú amb Manresa. Quan el matí del 5 de juny els va arribar la petició de Manresa que portessin gent dels seus pobles per defensar els punts de Can Maçana i el Bruc, ja els ciutadans de Moià, en nombre de 73, i 200 de Sallent, dirigits pel rector Antoni Toll i pel veí de Santpedor Josep Viñes, es va posar en marxa per anar-hi.

Les guerrilles havien començat a combatre l'exercit napoleònic.

Antoni Moliner "Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814"

2 comentaris:

Dani ha dit...

Per cert Jordi: El gravat que has posat com a il·lustració és la portada d'un llibre que avui m'he comprat sobre la barcelona del s.XIX.
Realment és boníssima la imatge de l¡home a garrotades contra el soldat!

Anònim ha dit...

l'imatge parla per si sola!

Jordi