Al barri de Saldes-Plaça Catalunya, trobem un carrer que té el nom de Tres Roures i que fa referència a un fet històric de Manresa, concretament el 1814.
Un cop acabada la llarga i cruel Guerra del Francès (1808 - 1814) el rei destronat, Ferran VII va entrar a la Península i va abolir la Constitució de 1812, la tercera constitució liberal del món, després de l'americana i la francesa.
L'abolició d'aquesta constitució va portar una forta repressió contra els liberals i els afrancesats. Aquesta onada reaccionaria fou general a tot Europa i les potències europees absolutistes es van comprometre a esclafar qualsevol signe de liberalisme.
Un cop acabada la llarga i cruel Guerra del Francès (1808 - 1814) el rei destronat, Ferran VII va entrar a la Península i va abolir la Constitució de 1812, la tercera constitució liberal del món, després de l'americana i la francesa.
L'abolició d'aquesta constitució va portar una forta repressió contra els liberals i els afrancesats. Aquesta onada reaccionaria fou general a tot Europa i les potències europees absolutistes es van comprometre a esclafar qualsevol signe de liberalisme.
El regnat de Ferran VII ("el Desitjat" el Deseado) no va servir per solucionar els greus problemes que patia l'estat espanyol: pèrdues humanes per la guerra, epidèmies i malalties, ciutats destruïdes després d'anys de guerra i repressió, caiguda dels preus, crisi de les exportacions, endeutament crònic i insurrecció de les colònies americanes.
Aquesta situació va obligar a augmentar els impostos, fet que va provocar el descontentament d'amplis sectors socials. L'exèrcit, majoritàriament progressista (tendència més radical del liberalisme), va protagonitzar diferents pronunciamentos (cops d'estat) sense gaire èxit.
Finalment el 1820, el general Riego va aconseguir el suport de molts militars per instaurar un règim liberal, el rei Ferran VII es va veure obligat a firmar la constitució de 1812. És el període que la historiografia anomena "Trienni Liberal".
A Manresa durant aquesta etapa també hi va haver forts enfrontaments entre els partidaris de la monarquia constitucional i els defensors més acèrrims de l'antic Règim. Els partidaris de mantenir les estructures socials i econòmiques eren el clergat regular i una part del secular, hisendats i rendistes i la pagesia i l'artesanat tradicional, que veien com els privilegis que havien tingut fins aleshores entraven en crisi, mentre que els liberals eren industrials i comerciants.
L'any 1822 Manresa estava ocupada, per evitar possibles enfrontaments entre les dues faccions, per les tropes constitucionals del brigader Rotten, que va establir un fortí a dalt del turó del Puigterrà.
Aquell any va tenir lloc el fet dels Tres Roures.
Un grup de liberals que es reunien a ca l'Assols, casa senyorial del carrer de la Codinella que ha estat rehabilitada fa poc, van redactar una llista de persones reialistes o absolutistes acusades de conspirar contra el govern liberal. El 16 de novembre del 1822 un oficial de l'exèrcit va comunicar als inscrits que, per ordre del governador, havien d'anar a Barcelona i que calia que es presentessin al convent de Sant Domènec, on avui en dia es troba el teatre del Conservatori. Alguns reialistes es van amagar, però d'altres hi van anar. En total 24 manresans: onze civils, tres capellans i deu religiosos - la majoria caputxins - van ser empresonats. Entre d'altres, cal destacar el poeta i fabricant Joan Baptista Vilaseca i Ignasi Font, alcalde segon. L'endemà els presoners, vigilats per un grup de soldats, van emprendre el camí cap a la ciutat comtal per can Maçana. A uns deu quilòmetres de la ciutat, passant el coll de l'Arboç, en un indret conegut amb el nom dels Terrers Roigs o els Tres Roures van ser afusellats.
Diferents elements recorden aquest fet. D'una banda, l'existència del carrer dels Tres Roures, que es va il·luminar i urbanitzar en ple període franquista, el 1965. També al mig de la nau central de la Seu on van ser enterrats sota una placa on es pot llegir: "Despulles dels 24 ciutadans immolats als Tres Roures".
Al cap de cent anys, la Comunión Tradicionalista (carlins) va col·locar una placa al punt dels Tres Roures on hi havia una creu. Aquesta placa va desaparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. També una pia fundació va establir que cada any se celebrés per aquesta data una missa de dotze a l'altar de la Bona Mort de la Seu, que es passés el rosari i es reservés una absolta.
[Entrada actualitzada el 17/06/2020]
Més informació:
- D.I.M.C. (1824). Fons dels regnats de Ferran VII i Isabel II. Universitat Pompeu Fabra: PDF
Bibliografia:
- COMAS, Francesc. (2009). Històries de Manresa. Manresa: Ed. Zenobita
- SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferran. (1988). Les Guerres del Francès a la Catalunya Central (1793-1814). Sallent: editor/autor.
- D.I.M.C. (1824). Fons dels regnats de Ferran VII i Isabel II. Universitat Pompeu Fabra: PDF
Bibliografia:
- COMAS, Francesc. (2009). Històries de Manresa. Manresa: Ed. Zenobita
- SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferran. (1988). Les Guerres del Francès a la Catalunya Central (1793-1814). Sallent: editor/autor.